Ser atleta del Barça
L’atletisme blaugrana, centenari de llarg, no pateix la crisi econòmica del club
Vicente Egido (74) té la salut de ferro i moltes ganes de fer coses, i per això fa que sí encantat quan li demanem que ens expliqui què és això de ser atleta del Barça (al cap i a la fi, és el delegat de la secció des del 2006).
Encara ara alguns arrufen les celles, sorpresos, quan els expliquen això, que el Barça té una secció d’atletisme, en realitat una secció centenària de llarg, ja que va néixer amb la de futbol, al principi dels principis (1899), i així ha perviscut fins avui, encara que incrustada entre les seccions amateurs de rugbi, voleibol, hoquei herba, hoquei gel, patinatge artístic, bàsquet femení i bàsquet en cadira de rodes.
(Avui l’atletisme blaugrana té 240 fitxes federatives, des d’infantils fins a sèniors.)
–Sempre hi hem sigut–diu Egido, entre xarrups de tallat.
I ens recorda que ell mateix, de blaugrana, als seixanta i als setanta, corria els 3.000 m obstacles (8m32s6, llavors rècord d’Espanya) a les seves gires nòrdiques.
–Ja, però els seus són atletes professionals? I no els afecta la crisi econòmica del club, les retallades i tot això?
–A veure: el nostre pressupost, com en el cas de totes les seccions amateurs, gairebé no s’ha tocat. Per al curs 2021-22, la rebaixa serà simbòlica, tan sols d’un 5%.
–I els atletes ho noten? –Molt poc, o gens. Molt pocs viuen del sou del club. El que els donem és una ajuda, gairebé un complement. Els nostres millors atletes tenen els seus propis patrocinadors, i també els contractes que els aconsegueixen els seus agents quan competeixen en alguna reunió. El que els passa el Barça és el menys important.
–Llavors, per què competeixen pel Barça?
–Els atreuen altres factors, començant per l’equipament (Nike), que és generós, i continuant pels serveis mèdics que els oferim. Així, per exemple, havia vingut Nelson Évora (campió olímpic, mundial i europeu en triple salt, banderer de Portugal a Tòquio 2020), seguint Lluís Til, metge del club.
–I Yulimar Rojas?
–Un 90% del sou de Yulimar Rojas l’hi paga Nike.
I m’explica la seva història. Ara mateix, Yulimar Rojas (25) és la millor atleta del món, segons l’opinió de World Athletics (2020).
Yulimar Rojas té dos títols mundials (2017 i 2019), l’or olímpic a Tòquio 2020, el rècord mundial de triple salt (15,67 m), el carisma d’un astre i l’ascendent veneçolà, valor que li obre portes a l’atletisme a Llatinoamèrica. Yulimar Rojas viu a Guadalajara, a l’empara del gran Iván Pedroso, s’entrena amb Ana Peleteiro i adora el color blaugrana.
–Va venir ella! –vocifera Egido.
I em diu que tot havia començat el 2016, després dels Jocs de Rio (llavors havia estat plata), quan Yulimar Rojas ja vivia a Guadalajara i buscava un club per competir a escala domèstica.
–Alberto Suárez, el seu mànager, havia vingut a oferir-nos-la. Ens va dir que Yulimar Rojas sentia afecte pel club i ens va demanar que li oferíssim un sou simbòlic. Tots hi vam guanyar.
El sou de Yulimar Rojas amb el club amb prou feines supera els 10.000 euros anuals. La triplista només vesteix de blaugrana a les competicions nacionals. A les reunions internacionals llueix l’uniforme de Nike. I a Mundials i Jocs, el de Veneçuela.
–I Adrián Ben (23), que va ser cinquè en els 800 a Tòquio 2020?
–En aquests anys, el seu sou s’ha cenyit a un fix bastant modest més variables en funció dels objectius: aquest any, el Barça masculí ha estat plata a la Lliga Nacional i or a la Copa del Rei. A partir del 2022, Ben competirà per Adidas: ha firmat un contracte generós per set anys.
La dada és important.
Ens recorda el perquè el Barça dels setanta i vuitanta, llavors embrió de la selecció espanyola (Abascal, Moracho, Sala, Trabado, Bécker, Corgos, Antonio Prieto, Jimmy Torres, Fiz, De la Parte...), acabaria perdent força temps després:
–Va arribar Larios, les grans cases comercials, i amb això no podíem competir. Vam rebaixar expectatives, però no estem malament, eh?
(En total, deu atletes blaugrana han anat als últims Jocs.)
“A l’atleta l’atreuen l’equipament i el servei mèdic, més que no pas el sou”, diu Vicente Egido, cap de la secció