“La taula de diàleg és una oportunitat històrica per a una generació”
Félix Bolaños, ministre de la Presidència i Relacions amb les Corts
Félix Bolaños (Madrid, 17 de desembre del 1975), ministre de la Presidència, encapçala la delegació del Govern central a la taula de diàleg amb la Generalitat. Bolaños, que encara recorda el temps que va passar a Barcelona quan era un jove advocat, està convençut que la política s’exerceix des de la discreció i que només així es podrà avançar en la resolució de l’espinós conflicte català.
Vostè ha participat per primer cop en la taula de diàleg, però ja va viure des de les bambolines de la Moncloa altres reunions semblants. Creu que la relació amb Catalunya és difícil?
Estem fent que les coses no siguin tan difícils. La reunió va ser cordial i les dues parts hi vam anar amb ànim constructiu. El simple fet d’asseure’ns, de constatar que les posicions són distants però que volem buscar solucions, és un gran avenç. La confrontació va ser el passat, el diàleg és el present i el retrobament i els acords seran el futur. El clima polític i social a Catalunya ha millorat. Hi havia una tensió insuportable fa uns anys, per als catalans i per a tots els espanyols. Volem teixir afectes.
Què diu als molts catalans que creuen que la solució és un referèndum per decidir independència sí o no?
Un referèndum cronificaria el conflicte. Una part de la societat catalana se sentiria frustrada i una altra veuria la seva simple celebració com una victòria. Apostem per una solució transversal, buscar acords i veure com els posem en pràctica. No és només que el referèndum no cap a la Constitució, és que fractura.
El Govern espanyol ha reconegut que hi ha un conflicte polític, però posa sobre la taula infraestructures o inversions, no una proposta sobre l’encaix de Catalunya a Espanya.
L’agenda del retrobament no l’ha triat el Govern d’Espanya. Són les reivindicacions que han anat fent els presidents de la Generalitat als del governs d’Espanya, des de Mas fins a Puigdemont o Torra. El menú l’ha triat la Generalitat. Són punts que, segons l’opinió de la Generalitat, han anat aguditzant el conflicte.
Però per a això ja hi ha la comissió Estat-Generalitat.
Tots els fòrums de diàleg són positius. La taula de diàleg parlarà d’aquests temes i d’altres de més polítics.
Hi ha hagut veto del Govern central als indultats?
En absolut. Respectem la composició de la taula, la decisió del president Aragonès, i no tenim res a dir sobre la delegació del Govern.
S’hauria assegut amb els polítics indultats?
Era i és una taula de governs, que són els que tenen capacitat executiva i representen Catalunya i Espanya. Si estem parlant de sensibilitats polítiques, de partits, potser cal fer una altra taula. Per cert, ens agradaria que hi hagués una altra taula entre forces catalanes.
Per què altres vegades sí que es van acceptar persones que no eren al Govern?
Han canviat les circumstàncies. Ara tenim dos presidents que aposten pel diàleg.
Vol dir que ara hi ha una disposició sincera al diàleg i abans no?
Jo crec que el president Aragonès té una disposició sincera al diàleg, té clar que la confrontació no porta enlloc i aposta perquè la taula tingui resultats. Això és important. Allarguem la mà perquè s’hi sumin altres forces a Catalunya i a tot Espanya. Aconseguirem que el clima social i polític a Catalunya sigui respirable. S’ho mereixen els catalans i els espanyols. Aquesta taula és una oportunitat històrica perquè aquesta generació torni a creure en el diàleg com a manera de solucionar els problemes.
És una oportunitat històrica que es planteja a llarg termini, ni tan sols en aquesta legislatura. No té sentit posar terminis.
El president Sánchez parlava que requerirà anys.
Sí, sí, i coincideixo amb aquesta opinió. Un conflicte de més d’una dècada ningú no pot demanar que el solucionem contra rellotge. Per què hem de treballar amb presses? Caldrà parlar molt. Hi haurà punts en què no podrem arribar a acords, cal admetre-ho, però la taula pot donar fruits. Poden ser anys de feina, i el més important és el resultat.
Per afrontar el conflicte vostès havien parlat de reforma constitucional, de l’Estatut, de recuperar aspectes laminats per la sentència del TC... tot ha quedat aparcat?
Siguem realistes. No hi ha majories per a una reforma constitucional o de l’Estatut.
Però sí que n’hi ha per modificar lleis orgàniques que permetin recuperar part de l’Estatut invalidat pel Constitucional.
Doncs si una de les parts ho proposa a la taula s’estudiaran totes les fórmules. Però no ens avancem.
Per què els va costar tant de prendre la decisió dels indults?
No ens va costar tant. Teníem clar que eren bons per a l’interès general de la societat catalana i espanyola, per millorar el clima social i polític, i que la presó complicava molt qualsevol diàleg. Vam prendre la decisió quan es van tenir els informes preceptius.
I la situació de Puigdemont no entorpeix el diàleg?
Els presos van assumir les conseqüències dels seus actes. Van ser condemnats amb una sentència
Agenda del retrobament
“El menú el van triar de Mas a Torra: temes que, per la Generalitat, van aguditzar el conflicte”
Veto als indultats “En absolut; no hi ha res a dir sobre la delegació que ha decidit Aragonès”
De Torra a Aragonès “El president té una disposició sincera al diàleg, i això és important”
Reunions de la taula Per què hem de treballar amb presses? Pot demanar anys, aconseguir resultats
Retorn de Puigdemont
“Primer que se sotmeti a la justícia; una vegada aquesta faci la seva feina ja es veurà la situació”
que nosaltres no hem revocat, ben al contrari. Respectem la sentència del Suprem, que es va prendre en aplicació de la llei. Nosaltres vam prendre la decisió dels indults en un altre pla, el polític. Pel que fa a la resta de persones que no s’han sotmès a l’acció de la justícia, primer seria bo que la justícia fes la seva feina, i després ja es veurà la situació.
Podrien seguir el mateix recorregut?
No avancem esdeveniments.
Han deixat aparcada la reforma del delicte de sedició?
No l’hem inclosa al pla normatiu fins al desembre, perquè tenim una agenda molt intensa per compromisos directes derivats del pla de recuperació de la Comissió Europea. La nostra prioritat aquest any és el creixement econòmic i la cohesió social, no la reforma del Codi Penal. Es pot abordar en el futur? Veurem.
És a dir, que no és clar que es faci en el futur.
Depèn. Un element imprescindible és que hi hagi una majoria parlamentària per a això.
Necessiten el suport d’ERC.
Caldria buscar una majoria, però ara no està entre les nostres prioritats.
Creu que ERC donarà suport als pressupostos?
La setmana que ve començo una ronda amb els grups parlamentaris. Els demanaré de parlar dels pressupostos. Amb ERC parlarem independentment de la taula de diàleg, i tant de bo arribem a un acord. Són imprescindibles per a Espanya i per a Catalunya.
El Tribunal de Comptes demana xifres milionàries als líders independentistes, quan els tribunals ordinaris ho van descartar.
El Tribunal de Comptes té les seves competències. Per cert, té caducat el mandat dels vocals i el PP tampoc no té interès a renovar-lo. I en aquest cas ni tan sols val l’argument que no els agrada la llei que regula la seva renovació, com asseguren amb el Poder Judicial. És molt greu que el principal partit de l’oposició no compleixi la Constitució.
Europa ha instat Espanya a articular una participació més gran dels jutges en l’elecció de la seva cúpula, com demana el PP. Europa diu, amb contundència, que cal renovar ara el CGPJ conforme a la llei. I després fa recomanacions. A Espanya els jutges ja tenen participació en l’elecció del seu òrgan de govern. El Parlament elegeix entre persones avalades pels jutges. Però el PP ho bloqueja i han posat tal quantitat d’excuses que soc incapaç de recordar-les.
Creu que la cúpula judicial està escorada a la dreta?
Els jutges a Espanya actuen amb i independència. Quins són els motius ocults del PP per no complir la llei? Ho ignoro. Però el seu comportament és antidemocràtic. I denota poca maduresa.
Els sondejos situen primer el PP. Què estan fent malament? Queden més de dos anys de Govern. Tenim una agenda econòmica i social molt ambiciosa i treballarem en la cohesió territorial. Els sondejos ara no són indicatius.
Doncs les pujades de la llum els estan fent efecte. No han reaccionat tard?
Hem treballat des del 2018 a reduir la factura de la llum fomentant energies renovables que els governs anteriors van impedir de desenvolupar. Complirem amb el compromís del president que els consumidors paguin a final d’any el mateix que el 2018 descomptat l’IPC. Tot conforme a la llei, perquè l’administració anterior ens va deixar una sentència que condemna l’Estat a pagar 1.400 milions per una decisió del ministre Sòria que va ser il·legal i que pagarem entre tots.
Caldria posar un topall als beneficis de les elèctriques que no sigui temporal?
Nosaltres creiem en la llibertat d’empresa i que això és generador de riquesa. Però la tensió de preus en el mercat majorista suposa un excés de beneficis en un moment donat. No són els beneficis ordinaris de les empreses, que respectem i són legítims. És una mesura extraordinària i excepcional.
També els ha costat d’apujar el salari mínim, malgrat la pressió d’Unides Podem.
El Govern, en conjunt, està compromès a apujar el salari mínim. El primer, el president. La nostra voluntat és que l’SMI arribi a un 60% del salari mitjà al final de la legislatura i garantir un sou digne a tots els treballadors.
Les autonomies reclamen més intervenció en la gestió dels fons europeus i hi ha el temor que només se’n beneficiïn les grans empreses.
Els fons europeus suposaran una gran transformació, comparable a la dels fons de cohesió dels vuitanta i noranta. Les autonomies en gestionen la meitat. I arribaran a les grans, mitjanes i petites empreses.
Pressupostos de l’Estat
“Tant de bo arribem a un acord amb ERC; són importants per a Catalunya i Espanya”
Renovació judicial
“El comportament del Partit Popular és antidemocràtic i denota poca maduresa”
Les elèctriques
“Respectem els beneficis ordinaris de les empreses; es tracta d’una mesura excepcional”