“A Espanya fa falta més diàleg, més ponts i més reconciliació”
Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona i president de la Conferència Episcopal
Radiografia d’Espanya
“A Espanya fa falta més diàleg, més ponts i més reconciliació”
Davant la línia dura
“Alguns em demanen més bel·ligerància; la línia de l’Església és buscar la trobada”
Taula-1
“Hem arribat a acords amb el Govern central només en algunes qüestions”
Taula-2
“Espero que el diàleg sobre Catalunya avanci; avui Catalunya viu un mal moment”
“Proposo una taula de diàleg entre el Govern [espanyol] i l’Església catòlica”, va dir el cardenal Joan Josep Omella en una entrevista a La Vanguardia poc després de ser elegit president de la Conferència Episcopal Espanyola. L’entrevista va ser publicada el 8 de març del 2020. Ja venia l’epidèmia. Han passat divuit mesos fatídics i hem volgut tornar a conversar amb l’arquebisbe de Barcelona. L’entrevista es va fer dimecres, mentre es reunia la taula de diàleg entre el Govern central i la Generalitat de Catalunya.
Ha tingut lloc, aquell diàleg que reclamava?
Efectivament, poc després de la constitució del Govern central vaig demanar a la vicepresidenta Carmen Calvo l’obertura d’un diàleg amb l’Església. Es va constituir un equip i es van identificar una sèrie de temes a tractar. Vam arribar a un acord, per exemple, sobre el registre dels béns de l’Església. Es van verificar les inscripcions i se’ls va donar publicitat, amb tota normalitat. [El març del 2021 l’Executiu va donar a conèixer una llista de 34.965 immatriculacions dutes a terme entre el 1998 i el 2015, conforme a la llei Hipotecària del 1996]. També ens vam reunir per discutir sobre l’ensenyament, tema en què hi va haver menys acord. Aquest mes d’agost he mantingut una reunió amb el nou ministre de la Presidència, Félix Bolaños. Estem d’acord que el diàleg ha de continuar. També ens volem reunir amb la nova ministra d’Educació. L’Església catòlica sempre està disposada col·laborar. Càritas ha ajudat en el problema de Ceuta. Aquest estiu ens hem posat a disposició del ministre José Luis Escrivá per ajudar en l’acollida dels refugiats afganesos.
Quin és el seu balanç?
No és fàcil resumir-lo. Miri, jo diria que en aquest país, amb tot el que ha passat durant la pandèmia, ha faltat diàleg, ha faltat diàleg amb el conjunt de la societat. No es pot circumscriure tot al Parlament. Falta més diàleg amb la societat, i així l’hi he transmès al ministre de la Presidència.
Sota la seva presidència, la Conferència Episcopal està tenint una línia d’actuació molt pragmàtica. Hi ha sectors catòlics, sobretot de la dreta catòlica, que voldrien una confrontació més dura amb el Govern que presideix Pedro Sánchez.
Aquesta em sembla una interpretació molt periodística. Hi insisteixo: calen més ponts. Jo ja sé que en alguns temes, sobretot de caràcter moral, no coincidirem amb el Govern actual, però volem que ens escoltin. Miri, el Concili Vaticà va defensar molt el diàleg. Pau VI, Joan Pau II, Benet XVI i ara el papa Francesc, amb molt d’èmfasi, han parlat molt de la cultura de la trobada. Aquesta és avui la posició de l’Església. Sempre cal esgotar totes les vies de diàleg.
En una entrevista recent amb la cadena Cope, el papa
Francesc va dir que Espanya té pendent una reconciliació més gran amb la seva història i amb si mateixa. I va advocar per aquesta reconciliació quan li van preguntar sobre la qüestió catalana. Exactament què va voler dir?
Estimat amic, això caldria preguntar-l’hi al Papa. Què va voler dir? Hi ha molta crispació en aquesta societat, i no només crispació política. N’hi ha en molts terrenys. També hi ha crispació en l’esfera familiar i privada. Aquesta és una societat amb moltes ferides per tancar. També les ferides de la història a què es referia el Papa, per descomptat. Crec que en aquestes paraules hi ha una crida a la reconciliació, a mirar més cap al futur que no pas cap al passat, per no tornar a cometre els mateixos errors.
Aquesta va ser la línia del cardenal Tarancón durant la transició. Amb vostè al capdavant de la Conferència Episcopal torna la línia de Tarancón? La història de la humanitat, la història d’una societat i la pròpia història de l’Església catòli
ca no són rectilínies, hi ha pujades i baixades i canvis de direcció. En aquest moment, continuant l’esperit del Concili el Vaticà II i les indicacions del papa Francesc, cal tenir més diàleg amb la societat, un diàleg amb el món sense ser del món, sense ser covards, però tampoc impositius. Vivim en societats plurals. Cal ser oberts i respectuosos, sense renunciar a les nostres creences.
La dreta espanyola defensa l’Església catòlica, però hi ha gent de dretes que no amaga la disconformitat amb el papa Francesc. Cada vegada ho dissimulen menys. Al seu torn, l’esquerra continua sent molt crítica amb l’Església i admira Francesc. Aquí hi ha una cosa que no quadra. A vostè li quadra?
[Somriu] En alguns àmbits i en algunes persones passa això que diu vostè. Detecto un gran afecte envers el Papa. M’he trobat persones que m’han dit que Francesc els ha reconciliat amb l’Església. El Papa és un home amb posicions ètiques clares, que parla al cor de les persones. Potser alguns preferirien un Papa més bel·ligerant, però a Francesc la gent l’entén. “Jo l’entenc”, em diuen als pobles on jo vaig ser capellà.
Què ens deixa, la pandèmia? Estem en una època de canvi, especialment a Europa. Una època que, salvant totes les distàncies, podríem comparar al final de l’imperi romà. Hi ha valors que s’han perdut i hi ha valors nous que estan sorgint, i d’altres que encara no emergeixen. Estem desorientats. Hi ha un tema crucial que és la família, la cèl·lula bàsica de la societat. La família s’està veient des d’una altra perspectiva. Hi ha pocs naixements, la societat està envellint. Què fem amb la família? Què fem amb la natalitat? Què fem amb l’avortament? Què fem amb la gent gran? Crec que estem davant l’oportunitat de construir una nova escala de valors fonamentats en la cultura cristiana. Cal evangelitzar amb ardor, però sabent en quin món vivim.
L’Església catòlica té nombrosos observatoris de la situació social. Vostès saben com va la processó per dins. Ara que sonen les campanes de la recuperació econòmica, com veuen la societat?
Hi ha molta gent que s’ha quedat sense feina i que tindrà moltes dificultats per trobar-ne. Hi ha moltes empreses que han tancat i que no tornaran a obrir. Aquestes realitats són aquí i no es poden ignorar. Compte, perquè hi ha una bomba social que pot explotar si els ajuts no es gestionen bé.
Un enquesta del CIS del mes de juliol assenyalava un fort augment de la secularització a Espanya, especialment entre els més joves. Més d’un 38% de la població espanyola ja es declara no religiosa. L’any 2000 era un 13,1%.
Les societats europees es troben en un procés avançat de secularització. No li descobriré res de nou. Però també hi ha senyals interessants per a l’Església. A Barcelona, una de les ciutats més secularitzades d’Europa, les misses a la Sagrada Família tornen a ser plenes. Estem observant una presència de joves més gran en el voluntariat catòlic i en els exercicis espirituals. Hi ha un ressorgiment de la pastoral juvenil a Barcelona. Està creixent el nombre de persones no batejades que demanen el baptisme. No són grans xifres, però són brots que ens envien un senyal esperançador.
En aquests moments [dimecres 15 de setembre], a prop del Palau del Bisbe de Barcelona, a la seu de la Generalitat, s’està reunint la taula de diàleg amb el Govern d’Espanya. Què n’espera, d’aquesta reunió?
Jo per naturalesa soc optimista, sempre. Espero que aquest pont funcioni. No oblidem que Catalunya està patint molt econòmicament. Tant de bo s’aconsegueixi rebaixar la tensió i es trobi la manera de millorar la convivència.
Al juny els bisbes catalans van donar suport als indults als polítics independentistes presos. I la permanent de la Conferència Episcopal Espanyola va assentir. Això va provocar algunes explosions de còlera a Madrid. La capçalera més veterana de la premsa conservadora madrilenya el va acusar a vostè d’actuar sota pressió dels independentistes.
Jo només actuo pressionat per la meva consciència. A mi no em pressiona ningú. L’episcopat no va parlar de manera directa dels indults. Vam demanar que es deixessin obrir portes al diàleg. Aquest va ser el missatge de la Tarraconense, explicat posteriorment a la comissió permanent de la Conferència Episcopal Espanyola, on va ser entès.
Els indults semblen assimilats. Ha punxat la campanya de recollida de firmes del Partit Popular. Aquella excitació del mes de juny s’ha diluït.
Me n’alegro sincerament, que sigui així. I recordo sant Domingo de la Calzada, que al segle XI va construir una calçada en un camí de pelegrins. I després un pont. I després un hospital. I després una capella. I així va néixer un poble que després es va transformar en ciutat. Crec que m’explico.
Què ha passat amb el bisbe de Solsona, Xavier Novell? Vaig rebre la notícia de la seva renúncia amb sorpresa, amb molta sorpresa. No m’ho esperava. Demano que no es tiri més llenya al dolor de la diòcesi de Solsona. No juguem amb el morbo. No construïm novel·les. Deixem que les coses s’asserenin. Ja veurem quin és el motiu de la renúncia. No fem més mal a les famílies i a les persones.
Montserrat acaba d’elegir un nou abat.
N’acabo de ser informat. Malgrat que no sempre encertem en les nostres decisions quan exercim un càrrec, la tasca de l’abat Josep Maria Soler mereix la meva admiració i gratitud. Els meus millors desitjos per a la comunitat benedictina de Montserrat, que sempre tindrà el suport de tots els bisbes de Catalunya.
Avís
“No actuo sota pressió independentista, a mi només em pressiona la meva consciència”
El bisbe de Solsona
“Demano que no es jugui amb el morbo de la renúncia del bisbe Xavier Novell”