El fre a l’ampliació del Prat redueix la inversió a 250 milions
L’aeroport de Barcelona rebrà els pròxims cinc anys un 29% menys del que havia previst Aena
El fre a l’ampliació del Prat comportarà una reducció significativa de la inversió prevista per a l’aeroport durant el període 2022-2026. Dels 1.700 milions d’euros pressupostats per reformar la instal·lació –procedents de les taxes que Aena cobra a les aerolínies–, només una petita part s’havia d’executar els pròxims cinc anys. El gruix de les obres estava programat a partir del 2026 amb l’objectiu d’acabar el 2030, però l’impacte sobre les partides que el Consell de Ministres aprovarà abans d’acabar el mes ja és notable.
La direcció d’Aena treballa en aquests moments per adaptar el pla d’inversions inclòs al Document de Regulació Aeroportuària (DORA 2) a la nova situació. La ruptura de l’acord assolit entre el Govern central i la Generalitat de Catalunya el dos d’agost després d’una cadena de desacords entre els socis del Govern obliga a reformular alguns punts.
Aena plantejava una inversió total, tant regulada com no regulada, de 457 milions per a l’aeroport de Barcelona entre el 2022 i el 2026. Sense ampliació a la vista, aquesta partida es reduirà fins als 325 milions d’euros, un 28,88% menys, segons les xifres que estudia l’operadora. D’aquests, 250 milions corresponen a inversió regulada, que recull el DORA, destinada al manteniment i millora de les instal·lacions,
però aliena a l’ampliació. Els altres 75 milions responen a iniciatives no regulades, no incloses al DORA.
La suspensió de l’ampliació allibera així 120 milions d’euros regulats que al principi s’havien de dedicar a l’aeroport barceloní fins al 2026. Aquesta suma es reconduirà ara per millorar la xarxa aeroportuària espanyola en el seu conjunt i implantar mesures de sostenibilitat ambiental, tal com va avançar la ministra de Transports, Raquel Sánchez, en la seva compareixença al Congrés del diputats aquesta setmana.
La inversió per als aeroports de Girona i Reus sí que es manté segons el que estava previst. El DORA que l’Executiu validarà abans del 30 de setembre preveu una partida d’uns 24 milions d’euros per al primer i de gairebé 21 milions per al segon. Aquestes xifres no inclouen la connexió amb l’alta velocitat dels dos aeroports, que continua endavant però es pagarà per una altra via. L’aeroport de Sabadell, per la seva banda, rebrà tres milions d’euros.
Pel que fa a Barcelona, els 250 milions d’inversió regulada es destinaran a la millora i adequació de les instal·lacions que ja hi ha. Entre les mesures programades, destaquen la reconfiguració dels filtres de seguretat de la terminal 1, de la facturació, l’adaptació de la seguretat aeroportuària al nou marc normatiu europeu o la instal·lació d’equips biomètrics i de plaques fotovoltaiques per autoproduir el 100% de l’energia que consumeix el Prat. Igualment s’aplicaran processos per fer més eficient la climatització de les terminals i se substituiran grups electrògens per piles d’hidrogen, com també la regeneració de les pistes, entre altres actuacions.
El DORA 2 sí que manté la inversió de 1.600 milions d’euros prevista per ampliar l’aeroport de Barajas, que gairebé no ha provocat queixes per qüestions mediambientals. La partida per al període 2022-2026 supera els 400 milions, fet que el converteix en l’aeroport amb una aportació més gran. Palma tindrà una inversió d’uns 312 milions, Màlaga, de 88 milions, Alacant de 56 milions i Gran Canària, de 53. El pressupost per a la resta d’aeroports s’acosta als 483 milions d’euros.
El pla d’inversions d’Aena per als propers cinc anys preveu un volum d’inversió regulada total de 2.250 milions d’euros, que suposen 450 milions anuals de mitjana. Abans de la pandèmia, la partida global programada era de 5.000 milions d’euros amb la intenció de finalitzar les ampliacions de Barajas i el Prat cap al 2026, però la crisi aèria sense precedents va obligar a endarrerir els projectes i, en conseqüència, redistribuir les inversions per adaptar-les a la recuperació gradual del trànsit aeri.
La companyia operadora espera assolir el volum de passatgers prepandèmia cap al 2025, amb 270 milions de viatgers als aeroports espanyols, i superar les xifres del 2019 per al 2026. És llavors quan l’aeroport de Barcelona tornarà a arribar al seu límit de capacitat. La qüestió, en tot cas, no es tornarà a abordar fins d’aquí cinc anys.
Reus rebrà uns 20 milions d’euros; Girona, 24, sense comptar la connexió amb l’alta velocitat
Els 120 milions alliberats per la suspensió es destinaran a millores mediambientals