Qui no s’arrisca no pisca
Després de la foto Aragonès-Sánchez el diàleg entra en zona de despatxos. Sense referèndum ni reforma de l’Estatut, només queden solucions ‘imaginatives’, que ERC necessitarà concretar malgrat el PSOE, que arrisca ara per guanyar després
En plena crisi ERC-Junts per la taula de diàleg, un membre del Govern d’ERC va fer broma amb Josep Maria Argimon durant la tensa reunió del Consell Executiu: “Avui no t’avorreixes, eh?”. El conseller de Salut és una de les aportacions de Junts a la gestió ordenada del mentrestant, com Jaume Giró o Victòria Alsina, que es mantenen al marge de la pugna partidista alhora que des de la direcció postconvergent es lliura la batalla amb els republicans per la legitimitat del relat independentista enarborant la bandera de la confrontació. La taula de diàleg és l’arma llancívola entre els socis, que, després de la primera reunió, es diluirà amb feina de despatx fins que la necessitat ofegui. I en la relació entre ERC i Junts, ofega gairebé cada dia.
A Junts hi ha el convenciment que la foto de la reunió amb què es va reiniciar el diàleg acabarà sent la imatge d’un fracàs –“És el seu invent, d’ERC, no el nostre”– i, tot i que hi ha debat intern sobre la conveniència o no de perdre la imatge d’institucionalitat absentant-se d’aquest espai de treball, s’han imposat els interessos del partit. Jordi Sànchez havia sondejat feia temps la disposició dels seus consellers a participar en la taula, però en el moment de la veritat només un dels set –Alsina– alertava sense embuts dels riscos a curt i mitjà termini de l’absència postconvergent.
“El Govern representa Catalunya amb Junts o sense ells”, és la rèplica des d’ERC per reafirmar l’autoritat del president, Laura Vilagrà i Roger Torrent.
Al marge de la literalitat del pacte amb Junts sobre si la representació ha de ser o no governamental –no ho especifica ni l’acord del Govern de la vigília en què es nomena la delegació actual, tot i que ERC ho va intentar–, amb Pere Aragonès la forma i el fons de les relacions amb el Govern del PSOE eren clares des que va negociar discretament a la Moncloa la investidura de Pedro Sánchez.
Interlocució directa entre presidents, reactivació dels organismes bilaterals estatutaris i taula de diàleg sense perspectives sobre la convocatòria d’un referèndum per part del Govern central. L’aposta dels republicans és pragmàtica alhora que contradictòria: peix al cove en la gestió de l’autogovern, però qui no s’arrisca amb el diàleg, no pisca. No s’aconsegueixen ni un referèndum ni més arguments. El que és nou, i igual de contradictori, és que la partida es pretén jugar sense fixar terminis per obtenir resultats, però amb el calendari a mà. El calendari electoral...
Quan al març ERC va tancar el pacte de legislatura amb la CUP, a l’equip d’Aragonès restaven importància a l’examen a mig mandat que s’imposava el president acceptant sotmetre’s a una qüestió de confiança. “Si arribem als dos anys, rai”. La CUP va demanar a ERC que no li plantegés fins al 2023 entrar al Govern i Junts va vincular el termini a l’estratègia de negociació amb l’Executiu espanyol... Aleshores, “si el procés és mort, visca el nou procés”.
Però el calendari està farcit de proves per al futur dels socis: el debat de política general a final de mes sense consens sobre els objectius de la taula de diàleg, l’aeroport o els Jocs Olímpics; negociar els pressupostos catalans amb la CUP i els de l’Estat entre el PSOE i ERC; les eleccions municipals amb una ERC que vol reafirmar l’hegemonia independentista i Junts intentant recuperar espais del PDECat, les eleccions generals... I els imprevisibles tribunals. El final pot incloure des d’un canvi de majories al Govern fins a un nou xoc amb l’Estat.
Després de la foto Aragonès-Sánchez, el PSOE i ERC respiren. Es va pactar una hora de reunió que en van ser dues i va obligar a oferir entrepans a les delegacions, els presidents van decidir asseure’s a la taula per a la foto de treball i es va pactar la discrepància. Els republicans presumeixen d’haver posat sobre la taula el referèndum i l’amnistia i aparquen l’agenda per al retrobament com una herència d’Artur Mas, Carles Puigdemont i Quim Torra que Aragonès no està disposat a assumir.
Ara el diàleg entra en zona de despatxos. Si no hi ha referèndum, ni reforma de l’Estatut amb el seu referèndum, només es pot recórrer a solucions imaginatives, que ERC necessitarà concretar malgrat el PSOE, que arrisca ara per intentar guanyar després.