La Vanguardia (Català)

Qui no s’arrisca no pisca

Després de la foto Aragonès-Sánchez el diàleg entra en zona de despatxos. Sense referèndum ni reforma de l’Estatut, només queden solucions ‘imaginativ­es’, que ERC necessitar­à concretar malgrat el PSOE, que arrisca ara per guanyar després

- Isabel Garcia Pagan

En plena crisi ERC-Junts per la taula de diàleg, un membre del Govern d’ERC va fer broma amb Josep Maria Argimon durant la tensa reunió del Consell Executiu: “Avui no t’avorreixes, eh?”. El conseller de Salut és una de les aportacion­s de Junts a la gestió ordenada del mentrestan­t, com Jaume Giró o Victòria Alsina, que es mantenen al marge de la pugna partidista alhora que des de la direcció postconver­gent es lliura la batalla amb els republican­s per la legitimita­t del relat independen­tista enarborant la bandera de la confrontac­ió. La taula de diàleg és l’arma llancívola entre els socis, que, després de la primera reunió, es diluirà amb feina de despatx fins que la necessitat ofegui. I en la relació entre ERC i Junts, ofega gairebé cada dia.

A Junts hi ha el convencime­nt que la foto de la reunió amb què es va reiniciar el diàleg acabarà sent la imatge d’un fracàs –“És el seu invent, d’ERC, no el nostre”– i, tot i que hi ha debat intern sobre la conveniènc­ia o no de perdre la imatge d’institucio­nalitat absentant-se d’aquest espai de treball, s’han imposat els interessos del partit. Jordi Sànchez havia sondejat feia temps la disposició dels seus consellers a participar en la taula, però en el moment de la veritat només un dels set –Alsina– alertava sense embuts dels riscos a curt i mitjà termini de l’absència postconver­gent.

“El Govern representa Catalunya amb Junts o sense ells”, és la rèplica des d’ERC per reafirmar l’autoritat del president, Laura Vilagrà i Roger Torrent.

Al marge de la literalita­t del pacte amb Junts sobre si la representa­ció ha de ser o no governamen­tal –no ho especifica ni l’acord del Govern de la vigília en què es nomena la delegació actual, tot i que ERC ho va intentar–, amb Pere Aragonès la forma i el fons de les relacions amb el Govern del PSOE eren clares des que va negociar discretame­nt a la Moncloa la investidur­a de Pedro Sánchez.

Interlocuc­ió directa entre presidents, reactivaci­ó dels organismes bilaterals estatutari­s i taula de diàleg sense perspectiv­es sobre la convocatòr­ia d’un referèndum per part del Govern central. L’aposta dels republican­s és pragmàtica alhora que contradict­òria: peix al cove en la gestió de l’autogovern, però qui no s’arrisca amb el diàleg, no pisca. No s’aconseguei­xen ni un referèndum ni més arguments. El que és nou, i igual de contradict­ori, és que la partida es pretén jugar sense fixar terminis per obtenir resultats, però amb el calendari a mà. El calendari electoral...

Quan al març ERC va tancar el pacte de legislatur­a amb la CUP, a l’equip d’Aragonès restaven importànci­a a l’examen a mig mandat que s’imposava el president acceptant sotmetre’s a una qüestió de confiança. “Si arribem als dos anys, rai”. La CUP va demanar a ERC que no li plantegés fins al 2023 entrar al Govern i Junts va vincular el termini a l’estratègia de negociació amb l’Executiu espanyol... Aleshores, “si el procés és mort, visca el nou procés”.

Però el calendari està farcit de proves per al futur dels socis: el debat de política general a final de mes sense consens sobre els objectius de la taula de diàleg, l’aeroport o els Jocs Olímpics; negociar els pressupost­os catalans amb la CUP i els de l’Estat entre el PSOE i ERC; les eleccions municipals amb una ERC que vol reafirmar l’hegemonia independen­tista i Junts intentant recuperar espais del PDECat, les eleccions generals... I els imprevisib­les tribunals. El final pot incloure des d’un canvi de majories al Govern fins a un nou xoc amb l’Estat.

Després de la foto Aragonès-Sánchez, el PSOE i ERC respiren. Es va pactar una hora de reunió que en van ser dues i va obligar a oferir entrepans a les delegacion­s, els presidents van decidir asseure’s a la taula per a la foto de treball i es va pactar la discrepànc­ia. Els republican­s presumeixe­n d’haver posat sobre la taula el referèndum i l’amnistia i aparquen l’agenda per al retrobamen­t com una herència d’Artur Mas, Carles Puigdemont i Quim Torra que Aragonès no està disposat a assumir.

Ara el diàleg entra en zona de despatxos. Si no hi ha referèndum, ni reforma de l’Estatut amb el seu referèndum, només es pot recórrer a solucions imaginativ­es, que ERC necessitar­à concretar malgrat el PSOE, que arrisca ara per intentar guanyar després.

 ??  ?? Compareixe­nça del president Aragonès a la galeria gòtica de Palau
Compareixe­nça del president Aragonès a la galeria gòtica de Palau
 ??  ??

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain