Piramiditis i Piramidons

Els veïns d’Hortaleza no tenen la culpa que en la meva dislèxia el nom del barri sempre m’hagi sonat a Horteraza, que si existís vindria d’hortera. Tampoc no tenen la culpa que la realitat hagi estat a punt de materialitzar el joc de paraules. Qui els havia de dir que gairebé els construeixen una piràmide amb el seu piramidó i tot. Piramidó és la peça que se situava a la cúspide d’obeliscos i altres excessos megalòmans i també és un medicament que durant dècades es va utilitzar com a analgèsic abans que es descobrís que resultava perjudicial. Amb tots els mals de cap que els havia de portar la visió del projectat Mèxic a El Corte Inglés però al 30 metres d’altura.

El piramidó ve a ser com una caputxa per coronar la piramiditis que des de temps immemorials han patit i han fet patir els importants i que en aquest escenari de democratització experimenten també els que no en són, d’importants,

Què els passa als humans, que necessiten deixar una empremta a la Terra?

dic. Una inflamació de l’ego que no es combat ni amb els AINE que tomben els cobais. Tornen les piràmides, que els obeliscos en forma de monòlits ja els planta qualsevol a qualsevol lloc, i els bustos només interessen a les rodes de premsa. Què els passa als humans, sobretot als humans importants, que volen perpetrar una empremta física del seu pas per la Terra, i alguns efectivament ho han fet, no direm noms perquè segur que ens en deixem algun i se n’alegra (aclariment: fa temps que vaig deixar de considerar-me humana, vist el panorama).

Nacho Cano, ex Mecano, volia construir en una parcel·la de concessió municipal de quatre anys, que tot el que sigui més d’un dia ja és massa, diem que tenia planejada una piràmide que tingués dins un teatre, com si no n’estigués fent prou fora. Ara sembla que s’ha fet enrere, piràmide no, megapàrquing i teatre sí però dins d’un envelat. El teatre portarà el nom de Malinche, que per portar segles sota terra no podrà presentar una demanda per ús indegut del seu nom. Allò de la piràmide ho justificava el músic per l’acústica, i per allò de Malinche, esclar. No per afany de posteritat, ni per cridar l’atenció. Ell volia publicitar el barri i que vinguin turistes i tal, tot bones intencions. Com les que omplen l’infern.