La Vanguardia (Català)

Peatges i pillatge a Barcelona

- Alberto Fernández Díaz,

Les autopistes de Catalunya van passar a ser gratuïtes l’1 de setembre amb l’única excepció de dues de titularita­t autonòmica: la C-32 Sud (Garraf) i la C-16 des de Vallvidrer­a fins a Manresa. Almenys alguns així ho poden pensar, però res més lluny de la realitat. Fins ara existien dos tipus de peatges: un en taquilla per al conductor i l’altre, el denominat “a l’ombra”.

Aquests peatges ombrívols aparentmen­t gratuïts es paguen i es pagaran durant anys, no al circular per l’usuari, sinó per tots els catalans des dels pressupost­os de la Generalita­t i amb els nostres impostos. Transcorre­n en sis trams: la C-16 (Manresa-Berga), la C-14 (Reus), la C-35 (a Platja d’Aro), la C-17 (Vic-Ripoll), la C-37 (Vilanova) o la C-35 (Cervera). Hi ha una evidència, els peatges de pagament en taquilla que es mantenen afecten directamen­t els barcelonin­s: els túnels del Garraf, Vallvidrer­a i el del Cadí, utilitzat per no pocs barcelonin­s que es desplacen a la Cerdanya.

Un dirigent independen­tista i vicepresid­ent de la Generalita­t fa anys va dir que els peatges convertien Catalunya

en un “país de pillatge”. El cert és que els peatges han estat un greuge per al conjunt d’espanyols i per als mateixos catalans. Una discrimina­ció entre comunitats autònomes cruixides com la mateixa Catalunya i d’altres que no, però també han estat un greuge per a Barcelona en comparació amb certes comarques de la Catalunya interior.

Per si fos poc, Ada Colau continua amb el seu particular pillatge municipal. Si ja van ser una autèntica destralada fiscal les últimes pujades de l’IBI, cementiris, zones blaves i verdes, vehicles o la nova i duplicada taxa d’escombrari­es, ara propugna que es mantinguin les vies de pagament a les autopistes i persevera en la pretensió d’un peatge urbà per accedir a la ciutat mentre ja paguem un nou peatge de cues quilomètri­ques i embussos per la improvisac­ió de no drenar els accessos a les autopistes, no incrementa­r-ne la capacitat i la no-desaparici­ó de l’obstacle d’unes taquilles per al pagament ja inútils.

Es debatrà si a partir del 2024 s’instaura un peatge de cèntims d’euro per quilòmetre circulat per finançar el mantenimen­t de les vies ràpides o es mantindrà la gratuïtat aconseguid­a i cal estar alerta perquè on no es pagava mai, les autovies, demà sí que es faci quan les homologuin amb les autopistes. Una altra opció podria ser un impost estatal de circulació, com l’existent municipal. Una fórmula respectuos­a amb els anys que s’han pagat peatges i que evités que la gratuïtat total es converteix­i en un greuge entre europeus, és a dir, que a Espanya els turistes o transporti­stes tinguin de franc les autopistes i els espanyols les hàgim de pagar als països d’aquests.

Fins ara, la Generalita­t plantejava una vinyeta per dissimular que a Catalunya

Els peatges de pagament que es mantenen afecten els barcelonin­s

només es pagaria a les vies ràpides de la seva titularita­t i no en les de l’Estat. Ara faran altres propostes. En la que formulin hauran d’explicar si en aquestes vies, si al final s’opta pel pagament per ús, se suprimiran els actuals peatges a l’ombra perquè tots els catalans siguem iguals. Haurien de concretar si només hi haurà un tipus de peatge, el que sigui, i no dos (en taquilla tots o a l’ombra tots). Mentre no es decideixi, el Govern de Catalunya ha de redefinir a la baixa les tarifes actuals dels peatges, o suprimir-los. Per acordar-ho no necessita una taula de diàleg amb l’Estat, ja que és una competènci­a de la Generalita­t i una obligació seva la de la no-discrimina­ció entre catalans. Parlaven de pillatge en els peatges i ara són ells, el Govern, els pillats.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain