Líder amb l’espatlla
El Madrid remunta als minuts finals amb gols de Vinícius i Benzema
Amb el lideratge en joc a Mestalla, el Reial Madrid va repetir la victòria agònica de dimecres a la Champions i va remuntar als últims cinc minuts un partit aspre que semblava tenir perdut. La victòria suposa una pujada de moral per als blancs, que s’impulsen al lideratge de lliga en solitari.
El València de Pepe Bordalás ha tornat a recuperar l’orgull, en especial al seu camp. Davant el Madrid és veritat que no el va perdre mai. El raquític equip de la temporada passada li va encolomar un 4-1 en aquest mateix escenari, però sense públic, que aquí pressiona de valent en les grans cites.
El Madrid va venir preparat per patir. El conjunt d’Ancelotti està demostrant molta versatilitat. A les estrelles blanques no sembla que els importi posar-se la granota quan toca dia de pic i pala. El tècnic italià ja ha trobat el seu onze base, i algunes de les conclusions semblen clares: Alaba jugarà de central i per al lateral esquerre s’imposa l’experiència de Nacho, com ja va passar a Milà. A dalt queda clar que Vinícius ha fet seva una de les bandes, i per a l’altra Hazard va tenir una altra oportunitat. Per al belga la lesió de Bale ha estat tot un cop de sort.
El partit va ser tan abrupte d’inici que abans de la mitja hora ja hi havia tres lesionats: Carlos Soler i Correia per als locals i Carvajal als visitants.
Es jugava a tota pastilla i amb nervis. La pilota superava el mig del camp sense que ningú hi posés pausa, malgrat que Modric ho intentava una vegada i una altra, sempre envoltat de contraris com gossos de presa, una pressió molt típica dels equips de Bordalás.
Tantes presses evitaven accions de gol clares, per bé que els dos contendents van reclamar penal: el Madrid comès a Vinícius i el València sobre Maxi Gómez per empenta d’Alaba. Ni el VAR
El València va tenir la victòria a tocar però va acabar fos; el Madrid va remuntar i surt líder de Mestalla
ni l’àrbitre van veure res punible.
El Madrid no va poder xutar a porta en tota la primera part, més enllà d’una rematada llunyana de Casemiro i una centrada xut de Valverde. Aleshores va tenir molt poca pólvora. El València va gaudir de l’ocasió més clara de totes ja al caire del descans, una falta servida per Wass i un cop de cap en bona posició de Gabriel Paulista que va obligar Courtois a exhibir els seus grans reflexos.
La segona part va començar amb una badada defensiva dels blancs que va propiciar que l’exmadridista Hugo Duro es quedés davant Courtois, que li va tancar molt bé els espais i el va superar en l’un contra un. Va ser un avís que va tenir continuïtat de seguida, ja que després d’una jugada de Musah Guedes va tenir la possibilitat d’una rematada franca en una posició immillorable. El portuguès no va ajustar bé el punt de mira i el seu xut, amb tot a favor, va sortir alt.
El Madrid va tardar un quart d’hora a equilibrar el joc, i ho va aconseguir, com sempre, en la mesura que Modric va començar a exercir la seva autoritat al centre del camp. Però no va ser un control més clar, sinó més aviat producte del cansament dels dos equips, que no s’havien donat quarter i començaven a notar el desgast. Quan millor estava el Reial Madrid un error en el refús de Lucas Vázquez va permetre a Hugo Duro engaltar una rematada creuada que va superar l’estirada de Courtois i va portar l’1-0 al marcador al 65. Mestalla va rugir.
Va reaccionar immediatament Ancelotti, que va treure Modric i Casemiro per Camavinga i Rodrygo Goes. El Madrid va passar a dominar de manera clara. Més tard va ser el torn de Luka Jovic i d’Isco per Hazard i Valverde.
Amb el València ja pur Bordalás, tot interrupcions per impedir qualsevol continuïtat en el joc, el Madrid va empatar al 85 amb una rematada de Vinícius que va tocar lleugerament Foulquier. El gol va envalentir el Madrid, que dos minuts després va remuntar amb una centrada de Vinícius, una mala sortida de Mamadaixvili i una rematada amb l’espatlla de Benzema. Aquest Madrid no es rendeix mai, però continua casat amb la fortuna.