Pochettino, tens feina
Malgrat alinear simultàniament Messi, Neymar, Mbappé i Di María, el PSG manifesta mancances col·lectives i passa una mala estona davant el Lió
Té feina per davant el PSG, moderna amalgama de galàctics que juguen escampats, sense ordre ni concert, trencats per la meitat, un malbaratament en el futbol que corre.
Messi, Neymar, Mbappé i Di María són una meravella amb la pilota als peus, però també un suplici per al seu tècnic, en aquest cas Mauricio Pochettino, quan toca arremangar-se i treballar en defensa. Tot i que el PSG s’acabés adjudicant el partit (2-1), el Lió de Shaqiri, Slimani i Paquetá li va fer un retrat ahir, el dia del debut de Messi al Parc dels Prínceps.
Una aroma vintage envolta el PSG, conjunt que juga a cops, a rampells, llampecs que ofereix Messi (tot sol), Neymar (tot sol), Mbappé (tot sol), esquitxats d’esporàdiques combinacions entre ells mateixos.
Els costa d’entendre’s a tots aquests fenòmens –n’hi ha al camp i a la zona VIP del Parc dels Prínceps, on es mostraven Raí, Juninho Pernambucano i
Leonardo–, tot i que aquests desajustos, sort per a ells, són peccata minuta en la Ligue 1, competició atapeïda de conjunts de pa sucat amb oli.
Sense enormes ostentacions, el Lió li va complicar la vida al PSG, sempre espès i, en aparença, ja Messidependent.
Tot el perill del PSG el va elaborar Messi, deriva que ens porta al Barça dels últims anys. Ahir a la nit, bona part del poder ofensiu del PSG es resumia en les tres accions que l’astre argentí havia firmat en el primer temps (entre les quals, un tret de falta a la creu de la porteria d’Anthony Lopes), molt poqueta cosa per a un conjunt del qual s’espera tant.
No gaire més aportaria la resta del PSG, potser algunes accions aïllades de Neymar, gestions en solitari de desenllaç intranscendent tret d’en el penal que li arrencaria, com un arrencaqueixals, a Malo Gusto (66).
El que vindria a continuació seria la primera ofensa que Messi patia ahir a la nit: Neymar anava a agafar la pilota per executar la pena i firmar l’empat.
La segona ofensa arribaria deu minuts més tard, quan Pochettino substituïa l’astre argentí per donar entrada a Achraf Hakimi.
No s’ho prendria bé. Aleshores, Messi ja no estirava el fil. Tot i això, marxaria a desgrat, negant-li la salutació a Pochettino –no és Valverde ni Setién–, que ja sap amb qui se l’està jugant.
Li costa d’entendre’s a la nova galàxia del PSG, tot i que els seus desajustos són peccata minuta a la Ligue 1
A aquestes altures ja no li quedava fons d’armari al Lió, ordenat però encongit, que havia vist com se li volatilitzava l’avantatge que li havia ofert el gol de Paquetá (54), i que ara havia de suportar les escomeses desesperades de Hakimi i Icardi, inesperat autor del gol del triomf local en el descompte (93).
El PSG ja té sis victòries en sis partits a la Ligue 1, però res no li garanteix semblant passeig triomfal per Europa, on l’esperen rivals amb cara, ulls i criteri.
Ningú no li regalarà res a Pochettino. I segons es va veure ahir, els seus homes tampoc.