Mirall trencat

Empitjoren els problemes d’imatge corporal per a una de cada tres adolescents”. Aquest text és d’una diapositiva interna de Facebook del 2019 i correspon a una de les conclusions d’un dels nombrosos estudis que Facebook ha fet sobre l’impacte d’Instagram en els usuaris més joves. Una altra presentació mostrava que entre els adolescents que van declarar que tenien pensaments suïcides, un 13% dels britànics i un 6% dels americans ho relacionaven amb Instagram.

El discurs públic, en canvi, era tot un altre. Mark Zuckerberg deia aquest passat març en una visita al Congrés que “les investigacions que hem vist demostren que utilitzar aplicacions socials per connectar-se amb altres persones pot tenir avantatges positius en la salut mental”. Facebook mai no va fer públics els estudis, ho sabem per una filtració al WSJ.

Programada en només vuit setmanes, Instagram va néixer el 2010. Era poc més que una aplicació per iPhone que permetia fer fotos en format 1:1, aplicar-los filtres retro, posar-los un marc i compartir-les a internet. Una benedicció per als hipsters, que podien mostrar el món actual vist amb ulls de temps passats i una aberració per als fotògrafs: el filtre descontextualitzava encara més la imatge.

Facebook va comprar Instagram per 1.000 milions de dòlars quan comptava amb 27 milions de seguidors. Ningú no es va creure Zuckerberg i el seu cofundador Kevin Systrom quan van afirmar que les dues xarxes socials continuarien el seu camí de manera independent. Avui Instagram supera els 1.200 milions d’usuaris, té uns ingressos de 100.000 milions de dòlars i és la cinquena xarxa social més utilitzada. Kevin Systrom en va marxar el 2018 per desacords amb Zuckerberg.

Malgrat tot, Instagram va continuar essent la nineta dels ulls de Silicon Valley i per extensió del món; la del bon rotllo, la de la creativitat, la que ens ensenya a mirar amb ulls de fotògraf, la de Formentera i Bali, on tothom sempre menja sushi i mai cigrons si no són en hummus.

I mentre tots estàvem cegats per tanta bellesa inabastable, activistes, informàtics, etnògrafs digitals i altra gent no tan guapa denunciàvem que Instagram era en realitat l’anti xarxa social, la que més et desconnectava de la resta de la web fins a l’extrem de no deixar-hi compartir enllaços: un cop entres al cau del conill només pots anar cap endavant; cada vegada és més fondo i més fosc.

Instagram no existeix; existeixen els instagrams. Per uns és una galeria d’art on exposar-hi, per d’altres una passarel·la de moda on exposar-se, per uns altres un 3/24 personalitzat d’una realitat descontextualitzada i per la majoria d’adolescents, un mirall que els reflecteix. Els joves que al matí, ja des del llit, miren al mòbil l’estat de les seves xarxes –missatges, m’agrada, comentaris i emojis– no fan res més que comprovar com és la seva imatge digital, com els veuen els altres.

Ara sabem que un de cada cinc adolescents no s’hi agrada, una de cada tres si parlem de les noies.

Els adolescents es miren a Instagram; un de cada cinc no s’hi agrada