La missió impossible de ‘la Buldòzer’
De la glòria al desfeta i altre cop a la glòria. L’entrada en la història de Suècia de Magdalena Andersson com a primera dona nomenada primera ministra ha estat, com a mínim, agitada. En menys d’una setmana la líder socialdemòcrata va ser elegida cap de Govern, va dimitir i va ser reelegida.
Andersson va aconseguir els vots necessaris al Parlament per assumir el càrrec en substitució de Stefan Löfven per primera vegada la setmana passada. Va ser un moment emocionant, amb aplaudiments i alguna llàgrima. Però set hores després, tot s’ensorrava. El seu govern de coalició amb Els Verds es trencava en perdre la votació dels pressupostos i veure’s obligada a acceptar els de l’oposició de dreta i extrema dreta. Després del revés i sense el seu principal suport, va dimitir. Dimecres, aquesta vegada sense socis de Govern, va ser reelegida pel Parlament en no haver-hi candidat alternatiu i mantenir els vots.
No ho tindrà fàcil. Els mesos que queden fins a les eleccions de setembre del 2022 haurà de governar en minoria amb un pressupost imposat, però la que durant set anys ha estat ministra de Finances, de 54 anys, té fama de dura negociadora. De fet, se la coneix com la
Buldòzer.
Malgrat que ella es descriu com “una dona agradable i treballadora”, el seu to directe en un país acostumat a una dialèctica més moderada ha fet que hi hagi qui confessi que “li té por”, explica a Afp Anders Lindberg, cap de política del diari suec Aftonbladet.
“Té una manera d’argumentar que recorda una mica Angela Merkel, el que vol dir no sempre està del tot clar, però acaba guanyant perquè ningú no pot rebatre-la tenint en compte que domina tots els detalls”, afirma el periodista.
Afiliada al Partit Socialdemòcrata des de l’institut, l’antiga nedadora d’elit –va arribar a ser campiona nacional juvenil– es va graduar a la prestigiosa Escola d’Economia d’Estocolm (on el seu marit treballa com a professor) i va completar part dels seus estudis a Harvard. Té dos fills, amb qui li agrada fer barbacoes i excursions al camp.
Abans d’entrar al govern de Löfven el 2014, Andersson havia treballat com a assessora política en diversos ministeris i com a directora en cap de l’Agència Tributària Sueca. Com ministra de Finances, aquesta autoproclamada “garrepa” va defensar la via sueca de moderació pressupostària fins a formar l’any passat amb Àustria, Holanda i Dinamarca el club dels “països frugals”, oposats a un pla de recuperació europeu massa generós. També el 2020 va assumir la presidència d’un comitè assessor del Fons Monetari Internacional.
El seu aterratge al cim del poder polític suec no només ha tingut turbulències, sinó que podria considerar-se un regal enverinat. Suècia s’encamina a les eleccions generals en un moment de màxima polarització en què el “cordó sanitari” contra l’extrema dreta que havia fet possible el govern roigi-verd trontolla. L’acostament entre la dreta i l’extrema dreta és cada vegada més evident i no es descarta un futur pacte.
La missió d’Andersson serà capitanejar un govern que només té el suport de 100 dels 349 escons del Parlament mentre prova d’augmentar la popularitat sota mínims del seu partit. Almenys, segons les enquestes, és la líder política que inspira més confiança entre els suecs.
Al seu equip de govern no hi ha hagut grans canvis. Hi repeteixen tots els pesos pesants, però ha calgut incorporar nous noms per assumir les carteres deixades per Els Verds. Entre ells destaca un nom que també passarà a la història sueca, el de Lina Axelsson Kihlblom, la nova ministra d’Educació i la primera persona transgènere que dirigeix un ministeri.
L’arribada de la primera dona a la direcció del Govern suec posa fi a una anomalia als països nòrdics. Malgrat la fama de país igualitari, Suècia és l’últim país del veïnat que arriba a tenir una dona primera ministra. De fet, han passat quaranta anys des que Noruega va obrir la veda. Després van seguir Finlàndia el 2003 i Dinamarca el 2011.
Amb fama de dura, la primera ministra governarà en minoria amb els pressupostos de l’oposició MAGDALENA ANDERSSON Després de dimitir així que la van elegir i de ser confirmada al cap de pocs dies, la líder socialdemòcrata és la primera cap del Govern suec