Els mapes de C3PO
Aquest és un llibre per tenir a mà i llegir quan s’escaigui algun capítol. L’atenció de l’escriptor passa minuciosament per tantes coses que desconcerta i et despista en el vol. Així doncs, recomanació
al canto: no se’l perdin i llegeixin-lo amb calma. Amb una calma com a protesta contra la prosa hipersònica de Vallín, el relat de la qual es desplaça, saltant d’una galàxia a una altra, per les referències culturals i els esdeveniments polítics de l’últim decenni a la mateixa velocitat amb què neixen, es reprodueixen i s’extingeixen. L’autor navega –com timoner del Bígaro– amb aparent comoditat per aquesta tempesta. Els textos de Vallín són molt d’aquest temps.
Enric Juliana, que prologa el llibre, utilitza sovint una frase als seus articles: mapes, mapes, mapes... Aquestes paraules, que de vegades han servit per a alguna facècia, expliquen la manera d’escriure de Juliana. No ha redactat mai un article pensant en una sola cosa. Sempre observa els fets com a part d’una constel·lació i lliga caps, d’aquí i d’allà. I els reuneix en el text. Els encaixa.
Vallín –que abans que cronista polític va ser periodista cultural– sofistica aquesta tècnica. I d’aquesta manera explica el complex social que construeix el Gran Gatsby per entendre la polèmica del xalet de la serra pobra de Pablo Iglesias; les conspiracions del Consell General del Poder Jedi per interpretar el Consell General del Poder Judicial (bé, en fi, això potser no resulta tan sorprenent); ens presenta Godzilla com el monstre que cada vegada que despertem continua aquí: el debat territorial pendent a Espanya, o recorre a Ripley per arribar als confins de la pulsió homicida que, per enèsima vegada va trencar l’esquerra, aquesta vegada entre Errejón i Iglesias.
“La societat occidental – diu– és tant les seves lleis com els seus contes”. Vallín explica contes per explicar les seves lleis.
Sona complex. I ho és. Exactament com el moment que vivim, en què, diu l’autor, es “descomponen els mapes ideològics” i entrem en una “crisi de legitimitat institucional contra la qual percuden el revolucionari, el totalitari, la utopia i la nostàlgia”.
Es pot estar d’acord en tot o en part, però l’intent d’explicar la complexitat queda per llegir. Amb molta calma.
Vallín reuneix galàxies llunyanes per construir un singular relat de la política d’ara