Amb ell es va corrompre l’atletisme
Lamine Diack no va entrar mai a la presó, per bé que la mort l’ha agafat pres del seu remordiment, tancat entre les parets de la seva mansió a Dakar, al Senegal, on havia nascut feia 88 anys i on havia anat a retirar-se, malalt i assenyalat com un llast per a l’atletisme mundial.
Llarg i controvertit havia estat el seu pas per la direcció de la IAAF, la Federació Internacional d’Atletisme (avui rebatejada com World Athletics), organisme que s’havia enlairat abans que hi arribés, quan Primo Nebiolo ocupava el càrrec (amb del directiu italià havien nascut els Campionats Mundials, a Hèlsinki, el 1983), i que es va desconfigurar sota el mandat de Diack, entre el 1999 i el 2015.
Tot eren tripijocs en l’última etapa de Diack.
Es parlava de suborns encoberts i de xantatges a atletes (començant pel cas rus: desenes d’atletes russos acabarien pagant la mossegada a Diack, que així els exonerava dels positius per dopatge). També es parlava de martingales en la designació de seus. O de fons desapareguts i de sobtats nou-rics.
Alguns, com el mateix Diack o el seu fill, Papa Massata Diack, buròcrata encimbellat a l’empara del seu pare, havien arribat a embutxacar-se partides superiors als 3 milions d’euros. La convulsió era inevitable. El 2015, mentre la justícia esportiva expulsava els atletes russos de les competicions internacionals –el seu sistema de dopatge d’Estat havia tingut el beneplàcit de Diack–, la policia francesa procedia a les detencions.
A París, queien Diack, el seu fill i el seu exvicepresident, Habib Cissé.
I a Mònaco, seu de World Athletics, s’accelerava el relleu.
Sota el seu mandat es parlava de suborns, de xantatges a atletes, de tripijocs en l’elecció de seus
Arribava sir Sebastian Coe, llegenda de l’atletisme als setanta i vuitanta, cavaller de l’Orde de l’Imperi Britànic, directiu tan acreditat com ambiciós: ferit en la seva estima, Coe es comprometia a obrir els calaixos dels despatxos monegascos, netejar el ventre de l’organisme i restablir-ne el nom (començant per substituir-lo: per això ja no es va dir més IAAF).
A partir d’allà, Diack es va precipitar en caiguda lliure.
Mentre el seu fill corria a refugiar-se a Dakar, l’expresident retia comptes a França, després de dilatar el procés.
Malalt i cansat, va estar mesos sota arrest domiciliari a París en espera del judici, moment que ell mateix s’encarregava d’eludir emparant-se amb els recurrents problemes de salut.
El judici s’acabaria tancant aquest setembre, amb ja els seus dies d’esplendor ja llunyans –s’entén que la santíssima trinitat de l’esport la componen els caps de l’olimpisme, el futbol i l’atletisme–, rendit a l’evidència.
Se l’acabaria condemnant a quatre anys de presó, per bé que no es veuria mai a la garjola, avalat pel seu precari estat físic.
La mort el va sorprendre la matinada de divendres, de cop, mentre dormia a la seva casa de Dakar. El seu fill, Papa Massata Diack, continua a la capital senegalesa, sa i estalvi de l’ordre d’arrest internacional. Si acabés capturat, passaria cinc anys a la presó i hauria de pagar una multa d’un milió d’euros.
“El meu pare acaba de ser cridat amb Déu; tant de bo ens continués acompanyant, però se n’ha anat”, deia ahir Papa Massata Diack a l’agència de notícies senegalesa.