El CCCB viatjarà al centre de la ment (i la bogeria)
El psiquiatre Francesc Tosquelles, els enigmes del cervell i les autores del còmic d’avantguarda centren les exposicions del 2022
Sense el reconeixement del valor humà de la bogeria, és l’home mateix que desapareix”, defensava el doctor Francesc Tosquelles (19121994), marxista català que des del seu exili francès, on va fugir després de ser condemnat a mort per Franco, va reinventar la institució psiquiàtrica des del doble convenciment que l’arrel de la malaltia és en la societat (és allà on s’han d’aplicar les cures) i que la cultura és una poderosa eina terapèutica. Una gran exposició al CCCB, Francesc Tosquelles. Com una màquina de cosir en un camp de blat, no només servirà per recuperar una figura essencial que havia estat oblidada, sinó també per reflexionar sobre la salut mental (“l’essencial de l’ésser humà és portar a bon terme la seva bogeria”, deia també) i el poder transformador de la imaginació i la creació al llarg d’un any, el 2022, en què s’endinsarà en els enigmes del cervell i oferirà un retrat del malestar i desànim dels millennials a través dels còmics de nou autores d’avantguarda.
Francesc Tosquelles. Com una màquina de cosir en un camp de blat és un projecte internacional liderat pel CCCB que actualment es pot veure a Les Abattoirs de Tolosa de Llenguadoc i que després de Barcelona (de l’abril a l’agost) viatjarà al Reina Sofía de Madrid i l’American Folk Art Museum de Nova York. “Després de dos anys de restriccions i tancament de fronteres, un dels nostres afanys principals és reprendre les aliances i la dimensió internacional de tots els nostres programes perquè lluny dels que pregonen la fi de la globalització, el món està més interconnectat que mai, com ha vingut a demostrar la pandèmia”, assenyala la directora del centre, Judit Carrera.
L’exposició de Tosquelles, a qui el cap d’exposicions Jordi Costa defineix sense ànim de ser irreverent com “una hibridació catalana entre el professor Tornassol i Groucho Marx”, tindrà com a comissaris Joana Masó i Carles Guerra, i serà la segona de l’any després de La màscara
no menteix mai, mostra que obrirà les portes el 15 de desembre i que explica l’últim segle i mig a través d’un objecte que ha servit com a instrument al servei de perversos exercicis de poder i com a eina en l’activisme polític i les lluites socials. Del Ku Klux Klan a Pussy Riot.
Ja el segon semestre de l’any, de juliol a novembre, agafarà el relleu a les sales d’exposicions
Cervell(s), una coproducció amb la Fundación Telefónica i la Wellcome Collection de Londres, que convocarà filòsofs, poetes i artistes per abordar una dialèctica (la materialitat del cervell i l’immaterialisme de la consciència) “que continua sent una incògnita i un repte majúscul per a la comunitat científica”, explica Carrera. “El cervell té una centralitat enorme en la naturalesa humana, és allà on neix el llenguatge, la memòria, la capacitat de crear, la imaginació, la consciència .... I tot i això supera la investigació científica”, afegeix la directora, per a qui la mostra “és una nova oportunitat per parlar de neurociència, de computació, d’intel·ligència artificial... Treure els grans temes dels laboratoris i pensar-los críticament des de les humanitats”. L’última exposició de l’any,
Constel·lació gràfica (del desembre al maig) estarà consagrada a nou joves autores de còmic d’avantguarda, majoritàriament nascudes als noranta (Bàrbara Alca, Marta Cartu, María Medem, Nadia Hafid .... ) que comparteixen un mateix malestar generacional, però també una vitalitat que es tradueix en l’esclat de color i la contundència visual de les seves obres.
El CCCB, que ha incrementat el seu pressupost un 10% fins a arribar als 11,8 milions d’euros, centrarà també la seva mirada a la ciutat, que serà objecte de nous projectes com ara Simfonies de ciutat, i encarregarà a set cineastes que retratin Barcelona i altres ciutats de l’àrea metropolitana; es vincularà amb set instituts de secundària i l’Institut de Salut Global de Barcelona per reflexionar sobre ciutat i salut o reprendrà el premi Europeu de l’Espai Públic Urbà. En l’àmbit de debats, destaquen unes jornades entorn del dissentiment i l’acció col·lectiva en temps de pandèmia en què tindrà un paper central Judith Butler. Finalment, i a través del seu programa de mediació, donarà entrada a noves veus, amb la celebració d’un nou festival coordinat per Kiko Amat, Subsol, un club nocturn que acollirà propostes outsiders, un laboratori també nocturn de noves dramatúrgies o un assaig sonor a càrrec de Maria Arnal i José Luis de Vicente.
El centre augmenta un 10% el seu pressupost i reforça els vincles amb una xarxa de centres internacionals