El castellà és llengua cooficial
El prefix co- és igualitari i cooperatiu. Per això, parlar de llengües cooficials en relació només amb el català, el gallec i el basc és erroni. A l’espera de la imminent oficialitat de la llengua asturiana, les llengües cooficials a Espanya són quatre: basc, castellà, català i gallec. Al País Valencià, la llengua catalana rep el nom de valencià, que és un autoglotònim, és a dir, el nom de la llengua que fan servir els seus parlants. Si dic que no sé alemany faig servir un heteroglotònim, perquè els seus parlants afirmen que parlen Deutsch. La denominació “castellà” no està consolidada com a autoglotònim perquè alguns dels seus parlants en diuen “espanyol”, però és la que figura al text constitucional. Als tres punts de l’article tres hi ha la santíssima trinitat del misteri lingüístic espanyol. El primer diu que el castellà és la llengua espanyola oficial de l’Estat i desplega el que sembla la definició de llengua oficial: “tots els espanyols tenen el deure de conèixer-la i el dret d’usarla”. El segon es refereix, en genèric, a les llengües que ara el discurs públic adjectiva de “cooficials”: “les altres llengües espanyoles seran també oficials en les respectives comunitats autònomes d’acord amb els seus estatuts”. El tercer punt és un solo de violí que parla de riquesa, patrimoni cultural, respecte i protecció de les “diferents modalitats lingüístiques d’Espanya”. Deixem l’audició del “Cant dels ocells” i tornem al segon punt. Hi diu “oficials”, no pas “cooficials”, tot i que els mots “altres” i “també” ja fa sospitar que el grau d’oficialitat és més atenuat.
Aquest desequilibri evident és la base del conflicte lingüístic i políticament alimenta els anhels secessionistes. Tots els ciutadans de les comunitats autònomes on també són oficials aquestes “altres llengües espanyoles” no tenen “el deure de conèixer-les” ni, sovint, “el dret d’usar-les”. Aquesta ferida s’infecta amb el lingüicinisme lingüicida de les forces polítiques que contaminaren el debat amb el victimisme del castellà perseguit. El seu qüestionament de la mal anomenada “immersió lingüística” a l’escola catalana no comporta cap reflexió sobre la nul·la presència de les “altres llengües espanyoles oficials” al sistema educatiu espanyol. Zero per cent. La discussió sobre les quotes de les “altres llengües espanyoles oficials” a les plataformes no comporta cap record sobre l’incompliment progressiu de les quotes lingüístiques que tenien els canals de televisió privats Antena 3 i Tele 5. Tampoc es revisa l’abast territorial de les “desconnexions” de RTVE, que fragmenten sistemàticament l’espai comunicatiu en llengua catalana. Parlar de llengües cooficials sense referir-se a la llengua castellana és reduir el prefix co- a les excepcions en què té usos no igualitaris, com ara el copilot o les comares.
El castellà és cooficial i imposa quotes.
Cap reflexió sobre la nul·la presència de les ‘altres llengües espanyoles oficials’ al sistema educatiu