Triomf trepidant amb la firma de Sanli
El Barça s’imposa a l’Efes a la pròrroga i continua líder
Com si l’última final de l’Eurolliga no s’hagués acabat, Efes i Barça van continuar competint ahir amb la mateixa intensitat (o més) que al maig. Els blaugrana van signar la seva petita revenja contra els turcs amb un triomf d’època, que engrandeix encara més una meravellosa rivalitat. Va ser un partit trepidant que va atrapar el Barça en una pròrroga inoblidable. Sanli, campió d’Europa amb l’Efes, va tornar a casa entre aplaudiments i abraçades, però no es va estovar i va completar el partit de la seva vida, amb 24 punts.
Van passar més coses que mai en un partit amb mil cares, que va exigir el màxim a Jasikevicius, l’artífex a l’ombra de la victòria. El lituà va esquivar les baixes de Calathes i Higgins (més la d’Abrines) potenciant les qualitats del seus homes al màxim i esgotant el seu retolador dibuixant infinites alternatives a la pissarra. Parar Larkin era qüestió d’Estat, i entre Hayes i Sergi Martínez van fer un treball encomiable per aconseguir-ho. Després, quan més bé estava l’Efes, després que Pleiss pugés la màxima diferència (49-37, m21), el lituà es va adonar que havia d’anar un pas més enllà i va optar per un quintet molt més alt, amb dos pivots com Oriola i Sanli junts, i deixar més llibertat a Mirotic, i el marcador es va tornar a estrènyer. El brutal esforç grupal del Barça també es va deixar notar en el rebot –cada captura es lluitava a mort (26 a 45)– i en les assistències (14 a 24). Contra Micic, novament un depredador davant el Barça, un equip amb un esperit de sacrifici increïble, liderat pel canell de Sanli i el joc de peus de Mirotic.
Però guanyar a la pista del campió d’Europa requeria fins i tot alguna cosa més, perquè el Barça va fregar amb la punta dels dits unes quantes vegades el triomf fins que va aconseguir quedar-se’l. Primer, a l’últim minut, quan Hayes va fallar dos tirs lliures per sentenciar i va obrir la porta perquè Larkin, després d’una falta inexistent de Mirotic, forcés la pròrroga. La tasca arbitral mereixia una crònica a part.
Després d’una vertiginosa nit de bàsquet ningú no se’n volia anar a casa. Lluny d’asserenar els ànims, la pròrroga va obrir definitivament la capsa de Pandora. Mirotic s’encarava amb Difallah després de ser eliminat per faltes. Després era Larkin qui tampoc no estava d’acord amb la seva cinquena personal. Kuric va recollir el testimoni del montenegrí per donar avantatge al Barça, i Ataman va ser expulsat per les seves més que aïrades protestes. I quan Davies va igualar la màxima blaugrana (84-91), va arribar l’última escomesa de Micic per obligar el Barça a tornar a guanyar el partit. Va ser un triomf que, com no podia ser d’altra manera, va segellar Sanli amb un tir lliure per mantenir l’equip dalt de tot de la classificació.
El pivot turc va rubricar l’actuació més destacada de la seva carrera (24 punts) en un partit de vertigen