Les empreses familiars han de créixer més per sobreviure a la globalització
L’augment de la venda d’empreses familiars a grups i fons estrangers s’explica per la seva insuficient dimensió per afrontar els nous reptes
L’augment de la dimensió de les empreses familiars és essencial en l’economia postpandèmia, afirma Juan Corona, conseller acadèmic de l’Institut d’Empresa Familiar (IEF). Les empreses familiars han d’apostar pel creixement inorgànic i fer adquisicions, principalment a l’estranger, opina Oriol Huguet, d’Andbank. L’alternativa és clara: créixer i professionalitzar-se o morir. Així veu també el futur d’aquest col·lectiu empresarial Jordi Fabregat, professor de Finances d’Esade. María Fumanal, directora d’Empresa Familiar de PwC, afirma que aquestes companyies s’han de preparar per acceptar l’entrada de socis externs, per tal de tenir més possibilitats de creixement global, o en cas contrari assumir que pot ser necessari acabar venent i preparar-se també per això. José Soria, soci del bufet Uría Menéndez, considera que la pandèmia ho ha convertit tot en més global i que això ha canviat el model de negoci, que, en qualsevol cas, exigeix més dimensió.
Aquestes opinions van ser expressades a les Trobades a La
Vanguardia celebrades aquesta setmana –via telemàtica– per analitzar la problemàtica actual de les empreses familiars espanyoles, i sobretot catalanes, després del creixent augment d’operacions de venda a grups i fons d’inversió estrangers. Tots els participants van coincidir a assenyalar que això es deu a l’escassa dimensió d’aquest col·lectiu empresarial per afrontar els nous reptes de la globalització que han sorgit durant la pandèmia, que ha marcat un abans i un després.
Juan Corona, des de l’IEF, afirma que les empreses familiars fa anys que havien d’haver prioritzat la dimensió com a alternativa estratègica, ja que estava clar que la competència global s’intensificaria. Durant la pandèmia les empreses familiars més petites, a més, han rebut un cop dur i moltes s’han vist obligades a vendre com a mal menor.
Un altre factor que explicaria la recent onada de vendes d’empreses familiars rau en el fet, segons la seva opinió, que moltes arriben al moment del relleu generacional i no troben la persona adequada en la mateixa família per agafar la direcció del negoci. Davant d’això la solució consisteix a professionalitzar els òrgans de govern o vendre l’empresa.
Oriol Huguet, des d’Andbank, també coincideix que l’acceleració de la globalització que ha suposat la pandèmia, associada al gran avenç que han registrat la digitalització i l’activitat en línia, converteix la dimensió en una variable crucial. Considera que les empreses familiars han d’assolir una facturació o una capitalització de mil milions d’euros per aconseguir ser competitives en un entorn global. Si no arriben a aquesta xifra o s’hi aproximen, els resultarà molt difícil competir com a empreses independents. “Al final es veuran obligades a vendre o a buscar socis”, afirma.
Freixenet, Codorníu, Pronovias, Pastas Gallo, Cirsa, Palex, Miquel Alimentació o Òptica Universitària són, entre d’altres, algunes de les empreses familiars importants que s’han venut en els últims temps a fons d’inversió o a altres companyies més grans. Però també hi ha altres empreses familiars que són molt actives en la compra d’empreses a l’estranger, per augmentar la seva dimensió, com són, entre d’altres, Grup Puig, Grifols o Catalana Occident.
Oriol Huguet anima les empreses a realitzar adquisicions per créixer. “Hi ha recursos, hi ha diners i hi ha coneixement. És important –afirma– que apostin per una dimensió més gran a través del creixement inorgànic. Des d’AndBank els convidem a comprar companyies a l’estranger”.
El professor d’Esade Jordi Fabregat és categòric quan afirma que el dilema de les empreses familiars és molt clar: professionalitzar-se i créixer o morir. Malgrat tot, reconeix que el camí de créixer a través de compres internacionals no és fàcil. Moltes ho han intentat i ara, arran de la pandèmia, es troben amb greus problemes de treso
reria. Les caigudes de facturació que s’han produït els han fet entrar en pèrdues i algunes probablement es veuran obligades a vendre o buscar socis. Però cal assumir el repte i afrontar un futur de creixement perquè si no, no hi ha futur.
María Fumanal, des de PwC, assenyala que tant a Catalunya com a la resta d’Espanya hi ha gran quantitat de petites i mitjanes empreses familiars que tenen un gran potencial i desperten l’interès de possibles compradors.
José Soria, soci del bufet Uría Menéndez, assenyala que un important percentatge d’operacions de venda d’empreses familiars és a fons d’inversió per la majoria de les accions. En aquests casos el venedor sol mantenir-se durant un termini en la direcció de l’empresa i se sol pactar el mecanisme per facilitar la venda de la participació minoritària que conserva el venedor.
Explica que l’altra possibilitat, la de vendre un paquet minoritari d’accions, exigeix equilibrar molt bé els interessos dels fons i dels propietaris. Si tots dos comparteixen una mateixa filosofia, l’operació pot ser un èxit perquè els fons poden ajudar molt. En cas contrari, el conflicte està assegurat.
Adverteix José Soria que és molt important negociar el funcionament dels òrgans de govern i el règim de transmissió d’accions en el marc d’un pacte de socis. Crida l’atenció sobre la necessitat de concretar molt bé les fórmules i terminis de desinversió per part del fons i establir els paràmetres per a les valoracions adequades de les accions, tant en el moment d’entrada del fons com de la seva sortida del capital social, especialment si aquesta també pot implicar la de la resta de socis.
Personalment José Soria considera que els fons de capital risc, quan entren en una empresa familiar amb una participació minoritària, volen tenir una participació activa en la gestió, amb dret de veto sobre determinades decisions rellevants. La seva contribució acostuma a ser positiva, ja que aporten coneixement, professionalització, obren finestres per ampliar les oportunitats de negoci i ajuden a establir la correcta valoració de l’empresa. Últimament també col·laboren activament per alinear l’empresa en la qual entren amb la sostenibilitat, ja que això és fonamental per garantir el futur de les empreses.
María Fumanal, per la seva part, coincideix que els fons d’inversió poden ser d’una gran ajuda per a les empreses familiars i per aportar-los valor, però adverteix que els propietaris s’han de preparar adequadament per a la nova cultura que suposa l’entrada de nous socis.
També s’han de preparar, segons la seva opinió, en el cas que decidissin vendre. “En les operacions de venda –diu– la famíper lia empresària passa a ser una família que gestiona un patrimoni financer i això exigeix una adequada gestió fiscal i financera. Les family offices han d’analitzar, valorar i gestionar molt bé els aspectes fiscals”.
Jordi Fabregat adverteix sobre el risc dels fons voltor, que entren amb molta duresa en les empreses que s’han de vendre necessitats financeres. “Cal distingir bé –assenyala– entre els fons d’inversió que hi entren amb voluntat d’ajudar-te i participar dels beneficis i els que únicament és volen quedar amb l’empresa al preu més baix possible. Ara predomina la tendència a comprar el 100% de l’empresa. Això no ens ajuda com a país”.
Juan Corona planteja, com a opció interessant, propiciar fusions entre les mateixes empreses familiars per créixer i guanyar dimensió, encara que reconeix les dificultats per harmonitzar les diferents cultures que hi pugui haver.
Tots els participants van coincidir amb Jordi Fabregat que cal potenciar les empreses amb futur i evitar les deslocalitzacions. Juan Corona, des de l’IEF, afirma en aquest sentit que la política econòmica i fiscal hauria d’estar orientada a facilitar el creixement i la continuïtat de les empreses familiars.
En aquest sentit María Fumanal, de PwC, afirma que el règim fiscal en Patrimoni i Successions per facilitar el relleu generacional és molt antic i es limita a graus de parentiu molt propers. “Però –afegeix– les famílies han crescut i han arribat ja a les terceres, quartes o més generacions i la legislació fiscal hauria d’adaptar-se al nou entorn social”.
També afirma que l’objectiu de la reforma fiscal que prepara el Govern hauria de ser potenciar el creixement i la continuïtat de les empreses familiars, sense polititzar els debats. Així mateix, assenyala que aquesta reforma fiscal hauria d’harmonitzar els criteris territorials per evitar problemes de deslocalització empresarial. “Hi ha -conclou– una gran inseguretat jurídica. Falten tractaments fiscals estables”.
Juan Corona i José Soria destaquen també que per garantir la continuïtat de les empreses familiars és molt important que disposin de protocols que regulin les relacions entre la família i l’empresa i, sobretot, que disposin d’un pla de successió. Amb això es redueix molt el risc de disgregació, tancament o venda de l’empresa familiar.
Hi ha un gran nombre d’empreses amb un gran potencial que desperten l’interès comprador
Augmenta la tendència dels fons d’inversió a comprar la majoria de les accions
La política econòmica i fiscal hauria de potenciar la continuïtat de les empreses familiars
L’entrada de fons d’inversió en l’accionariat obre possibilitats de nous negocis
Els impostos de patrimoni i successions s’han d’adaptar a les noves generacions