La dreta ja somia amb l’Elisi
Els Republicans postulen Valérie Pécresse, que diu que s’inspira en Merkel
Els conservadors francesos tornen a somiar amb l’Elisi i aposten per una dona per assolir-ho, Valérie Pécresse, de 54 anys, actual presidenta de la regió parisenca. La missió es presenta difícil perquè el terreny de joc davant les eleccions d’abril del 2022 està molt freqüentat i, sobretot, perquè Emmanuel Macron s’adreça a una part considerable del mateix electorat.
Pécresse, al capdavant d’Illa de França –la regió al voltant de la capital, la més poblada del país– des de fa sis anys, serà la candidata dels Republicans (LR), el principal partit de la dreta tradicional. La vencedora de la pugna interna a LR representava una opció més moderada que la de l’altre finalista en les primàries, el diputat dels Alps Marítims Éric Ciotti, defensor de posicions molt radicals en qüestions econòmiques i de migració.
L’aspirant conservadora, anomenada la tigressa per alguns dels seus correligionaris, fa gala d’experiència de gestió i de ganxo electoral contrastat. Va ser dues vegades ministra durant la presidència de Nicolas Sarkozy, primer d’Ensenyament Superior i Investigació i més tard de Pressupost i Comptes Públics. També va exercir com a portaveu del govern dirigit per François Fillon.
No serà fàcil per a Pécresse superar la primera volta de les presidencials. Els sondejos, fins ara, no li han estat gaire favorables. Haurà de competir per un electorat que també festeja Macron –que encara no ha confirmat que es tornarà a presentar–, i, en part, per Marine Le Pen – perla banda dreta–i pel polemista ultra nacionalista É ric Zemmour.
Pécresse va assolir un 61% de vots, davant el 39% de Ciotti. Va ser un resultat contundent que, no obstant això, va salvar la cara de l’adversari. La guanyadora havia quedat segona en el primer torn, a poques dècimes de Ciotti, però en la segona volta va obtenir el suport dels tres candidats que van quedar descartats, Xavier Bertrand, Michel Barnier i Philippe Juvin. En les seves primeres paraules, la ja candidata a l’Elisi va destacar el fet que, per primera vegada en la història, la dreta francesa, el partit de De Gaulle, de Chirac i de Sarkozy, hagi triat una dona per aspirar la més alta magistratura de la República.
En un primer missatge obligadament integrador, flanquejada pels seus exrivals, Pécresse va pronunciar algunes frases convencionals de l’univers dretà. “Restaurarem l’orgull francès i protegirem els francesos”, va dir. Va fer una crida a la unitat i va llançar una picada d’ullet als seus rivals derrotats, deixant entendre que els incorporarà al seu equip, en especial Xavier Bertrand, president de la regió del nord Alts de França, que representa l’ala més social. “La dreta republicana ha tornat, la dreta de conviccions, la dreta de solucions”, va subratllar. La candidata va prometre advocar per “una globalització més regulada”, i defensar la indústria i l’agricultura franceses.
Van ser significatives les poques referències al partit per si mateix. De fet, tant ella com Bertrand havien abandonat LR i s’hi van afiliar una altra vegada, abans de les primàries, per poder participar en les primàries. La fidelitat a unes sigles concretes no és tan sagrada a França com en altres països, per això es parla sovint de “família política” (de centredreta, gaullista), en un sentit ampli. El transfuguisme està més acceptat com una cosa natural. La distribució de l’actual Assemblea Nacional és molt diferent de la que va sorgir el 2017, ja que molts diputats
La candidata, que va ser ministra dues vegades amb Sarkozy, és l’actual presidenta de la regió de París
La moderació de Pécresse s’imposa al dretanisme radical del seu oponent, el diputat Éric Ciotti
no estan ja en el grup originari en què van ser elegits.
Segons Pécresse, ella és molt diferent, “per naturalesa”, de Macron perquè l’actual president “està obsessionat per agradar”. “Jo estic apassionada per fer”, va recalcar.
La candidata dretana insinua de vegades que ella podria ser una Angela Merkel francesa. Després de la primera volta de les primàries, en una entrevista amb la cadena LCI, Pécresse va admetre que ella no és tan hàbil dialècticament com Macron però que els francesos, després de l’experiència dels últims cinc anys, volen un president amb menys brillantor aparent però més eficàcia real governant, una mica així com el que ha fet Angela Merkel en els últims 16 anys.
En el seu programa, molt liberal en l’econòmic, Pécresse posa molt èmfasi en augmentar el poder adquisitiu de les classes mitjanes. S’ha posat un llistó ambiciós i complicat d’assolir, el d’aconseguir que, durant el seu mandat, els salaris inferiors a 3.000 euros nets al mes augmentin un 10%, gràcies a la reducció de càrregues socials i pressió impositiva. Una proposta polèmica és suprimir el sistema de 35 hores de treball setmanals i instaurar la llibertat sobre l’horari laboral, que s’haurà de fixar a nivell d’empresa i de sector econòmic. També preconitza un aprimament de l’administració amb la supressió de 200.000 llocs de treball.
Si el focus mediàtic va estar ahir sobre Els Republicans, els altres candidats a l’Elisi no descansen. Zemmour farà avui el seu primer míting, després d’oficialitzar la seva candidatura, en una sala de concerts de la perifèria nord parisenca. I Le Pen va participar ahir en una reunió de partits ultradretans i populistes a Varsòvia on hi van assistir Jaroslaw Kaczynski, del partit governamental polonès, Dret i Justícia, el primer ministre hongarès, Viktor Orbán i el líder de Vox, Santiago Abascal. Els presents van prometre col·laborar més estretament i aliar-se en el Parlament Europeu. •