La dreta catalana s’activa per articular una proposta unitària
Un manifest apressa a la confluència mentre PP i Ciutadans prenen posicions
Si el mercat electoral és de demanda i no d’oferta, com suggereix el sociòleg Jaime Miquel, a Catalunya hi ha un nínxol de votants que se situen a la dreta del PSC i se senten vinculats sentimentalment i políticament a Espanya en espera d’un partit que els il·lusioni. Les plaques tectòniques del centredreta comencen a moure’s després de l’ensorrament a les urnes de PP i Ciutadans al febrer. El sismògraf, però, no registra encara grau de terratrèmol.
La representació dels catalans contraris a la independència i fidels al PP fins a l’arribada de Ciutadans i l’inici del procés, quan es va importar del País Basc l’imprecís terme de constitucionalisme, ha quedat reduïda a la meitat, i això sumant –per disgust dels que diferencien entre “nació orgànica” i “nació cívica”– els ultranacionalistes de Vox.
Les últimes setmanes, a partir del llançament d’un manifest que demana “una confluència política del constitucionalisme” amb l’objectiu de “derrotar a les urnes el nacionalisme i el populisme”, s’han succeït els moviments amb vista a recuperar el terreny perdut.
En aquest intricat camí cap a l’aliança es van endinsar dimecres a Barcelona Inés Arrimadas, acompanyada pels seus, i Cayetana Álvarez de Toledo, sola en l’ostracisme decretat per Génova.
Després d’haver estat adversàries a les generals del 2019, la presidenta de Ciutadans i la diputada del PP van coincidir per primera vegada com a aliades i van fer seus els plantejaments del manifest constitucionalista quan van impugnar la “política de cessions” a l’independentisme i van reclamar la “refundació” del seu espai polític.
Però perquè els catalans no independentistes no tornin “a ser moneda de canvi d’interessos polítics a escala nacional” i influeixin en el Congrés a fi que el Govern central no quedi “en mans de les prioritats polítiques de grups nacionalistes i populistes” –tal com propugna el manifest–, la clau està a concretar un “projecte polític guanyador” que, ara com ara, no existeix.
Aquesta és l’ambició d’Eva Parera, regidora de Barcelona pel Canvi i diputada elegida a les llistes del PP, que aspira a fer de ròtula entre el catalanisme moderat del qual prové i els sectors que van patrocinar la candidatura de Manuel Valls a l’alcaldia en una coalició vertebrada entorn de Ciutadans que al cap de poc va saltar pels aires.
Amb tot, si ja és àrdua la tasca de trenar les tres formacions que cohabiten en la figura de Parera, ja és farina d’altre sac que el seu projecte pugui atreure la constel·lació d’asteroides que volen convergir després de la fragmentació sideral de l’estrella de CiU. El líder de la Lliga, Josep Ramon Bosch, la trajectòria del qual al capdavant de Societat Civil Catalana podria suggerir proximitat a l’esfera constitucionalista, renega de la “política de blocs” i crida a “sortir de les trinxeres de l’eix nacional”.
A l’altre extrem de la galàxia, hi ha més risc de col·lisió. Vox no vol acoblar-se a cap artefacte polític que pretengui abduir els seus votants. La nau Plus Ultra viatja sola, fora del “consens progressista”.
I encara que la díscola Álvarez de Toledo vagi per lliure, el PP tampoc no està per la feina. El partit veu “amb molt respecte” el manifest i el comparteix fins al punt d’incorporar independents com la mateixa Parera, però vol que la unió s’articuli “a partir d’una cosa ja existent i potent com és el PP” i no està disposat a dissoldre les seves sigles “en no se sap ben bé quin nou projecte”, explica Santi Rodríguez, el bregat secretari general del PP català.
Tot i així, l’assistència d’Álvarez de Toledo a la presentació del manifest a Madrid i la seva coincidència aquesta setmana a Barcelona amb Arrimadas ha despertat la inquietud entre els que veuen perillar la singularitat del PP a Catalunya –com va passar amb Navarra Suma quan va assumir la primacia d’UPN– i l’esperança dels quals anhelen una marca que, a imatge i semblança de la CSU bavaresa, es converteixi en el catch-all party del vot de llei i ordre espanyolista sense dependre d’una matriu estatal que pugui sacrificarlo per arribar a la Moncloa.
A Ciutadans, que busca a la desesperada salvar les restes del naufragi i té a Catalunya la seva raó de ser, semblen disposats a l’aventura. “Hi ha persones molt lúcides i competents” entre els impulsors del manifest, afirma el portaveu Nacho Martín Blanco, tot i que sospita que tots ells són “conscients de com de difícil és treure el cap en un panorama polític tan fragmentat com el català”.
Però els que més convençuts estan són alguns dels trenta diputats de Ciutadans que van perdre l’escó el 14-F: “Es pot i s’ha d’avançar en una plataforma constitucionalista transversal que vagi més enllà dels partits”, afirma Jorge Soler, que va ser cap de llista per Lleida, on pròximament presentarà el manifest.
El “projecte polític guanyador” que demanen els signants pot ser l’embrió d’una UPN a la catalana
Davant les reserves dels partits estatals, Barcelona pel Canvi es mostra entusiasta amb la iniciativa