Pedro Sánchez no s’atreveix a obrir el meló
Sánchez s’ha forjat fama d’audaç, però hi ha qüestions en què se sap com s’hi entra però no com se’n surt: la reforma constitucional, Catalunya o el finançament autonòmic. Davant la seva reelecció, no vol riscos.
Pedro Sánchez té fama de polític atrevit. Iván Redondo, que va ser el seu assessor de confiança, l’insta des d’aquest diari a actuar amb audàcia per guanyar la partida. Però hi ha melons que el president no s’atreveix a obrir. Almenys aquesta legislatura. Són qüestions que poden agafar vida pròpia i complicar-li la reelecció. Melons que poden sadollar la gana i la set, però què passa si una vegada oberts resulta que encara verdegen i tenen gust de cogombre, i ja no hi ha manera de deixarlos madurar... Allà figura, sempre pendent, la reforma de la Constitució, però també el diàleg amb Catalunya i fins i tot el finançament autonòmic. Totes tres en el fons són una mateixa cosa: la mai conclosa qüestió territorial.
Són debats de què un govern surt escaldat. Sánchez no vol distreure l’atenció de la recuperació i els fons europeus. L’any que ve ens endinsem en període electoral. A la Moncloa entreveuen urnes a Castella i Lleó, les andaluses cauran cap a l’estiu i es podrien avançar a la Comunitat Valenciana i després ja enllaçar amb les municipals i autonòmiques de la primavera del 2023, la presidència de la UE i, finalment, les generals. Sánchez ha abocat Govern i partit en aquest objectiu.
Demà ressorgirà la reforma de la Constitució, però l’efemèride passarà i els motius per a la seva actualització es van acumulant. El gastat argument per deixar-ho córrer és que no hi ha majoria per abordar una tasca titànica. Això no obsta perquè el PSOE utilitzi l’expectativa de la reforma davant molts ciutadans que anhelen canvis que regenerin el sistema i a qui es corre el risc de defraudar i empènyer a l’atonia. El PSOE va crear al seu últim congrés una secretaria de reforma constitucional i nous drets, i hi va posar al capdavant el ministre Félix Bola
ños, mà dreta de Sánchez. Semblava que alguna cosa es mouria...
Fa tres anys el CIS va preguntar sobre la reforma constitucional i va obtenir el suport d’un 70%. Però això no significa que hi hagi aquest consens sobre què cal canviar i en quin sentit. Hi ha un bon percentatge de votants proclius a la reforma que no van precisament a favor de la descentralització. Així doncs, el meló constitucional es podreix sense que ningú no s’atreveixi a clavar-li una queixalada. El PP fins i tot s’ha negat a modificar l’article 49, que al·ludeix a les persones amb discapacitat com a “disminuïts”, malgrat la pressió dels afectats. El PSOE obre discretament la qüestió amb l’argument que convé incorporar nous drets socials, com l’eutanàsia, l’ingrés mínim vital, el canvi climàtic... Si un dia un clima favorable permet incloure qüestions més difícils, com ara Catalunya, ja es veurà.
A la reunió de la taula de diàleg sobre Catalunya, al setembre, ja va sortir a col·lació una possible reforma constitucional per boca de Miquel dceta, que defensa la via de Miguel Herrero Rodríguez
de Miñón, o sigui, una disposició addicional que reconegui la personalitat de Catalunya i les competències institucionals, educatives, lingüístiques i culturals associades. Per obrir aquest meló, en tot cas, queda molt. I cal veure que la conclusió de la taula vagi per aquests camins, ja que és difícil que l’independentisme ho accepti, ni tan sols com a estació intermèdia. Però Sánchez i áere Aragonès s’han donat temps. El president vol que la taula perduri bastant més enllà de l’estiu del 2023, quan se n’avaluarà l’efectivitat.
Pel que fa al finançament autonòmic, la ministra María Jesús Montero ha llançat un primer esborrany del nou model. Però aquesta fruita tampoc no és tan madura. Aquest 2021 les comunitats han disposat d’un extra de finançament per afrontar la pandèmia. El 2022 no el tindran. L’única manera d’acordar un nou model de finançament –reconegut per governs del PSOE i del PP– és engreixant el pastís perquè tothom en surti amb més diners a la butxaca. Però si es comparen amb aquest 2021, amb prou feines hi guanyaran. Fins que no s’ingressi més i es pugui repartir millor, difícilment es concretarà la reforma del finançament.
Sánchez espera tancar un acord sobre la reforma laboral abans de final d’any i enfocar un segon tram de la legislatura pensat per garantir-se la reelecció. Davant aquesta perspectiva, a la Moncloa impera la vella màxima que sentencia que els experiments, millor amb gasosa.
L’única manera viable de renovar el finançament és engreixar el pastís per repartir-ne més a tothom