Insolidaritat contra la covid

Fa pràcticament un any que el Regne Unit va marcar l’inici de la campanya mundial per frenar la mortífera pandèmia de la covid, que ha provocat la mort de 5,2 milions de persones a tot el planeta des del 2019, encara que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) estima que el nombre de morts podria ser dues o tres vegades superior. La batalla contra aquesta malaltia prossegueix amb intensitat a la majoria dels països desenvolupats, amb mesures creixents per combatre el rebuig de la vacunació per part de certs sectors de la població. La principal pressió s’exerceix amb l’exigència de l’anomenat passaport covid per a l’accés a cada vegada un nombre més gran de locals públics, com ja succeeix a molts països europeus, també a Catalunya. A causa d’això, els no vacunats es troben amb més restriccions a la interacció i amb risc de ser marginats socialment.

El temor de noves onades de la pandèmia, sobretot a causa de les noves variants, ha portat la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, a plantejar que la vacunació sigui obligatòria a tot Europa. El pròxim president d’Alemanya, Olaf Scholz, ja ha promès una nova llei per establir aquesta vacunació obligatòria al seu país. A Espanya, no obstant, això no és possible perquè aniria en contra dels drets fonamentals garantits per la Constitució.

Però mentre que, malgrat tot, la vacunació creix als països més desenvolupats, especialment a Espanya, on els no vacunats ja són una minoria, no és així als altres. A hores d’ara més de la meitat –en concret el 55%– de la població mundial, fonamentalment la que viu als esmentats països desenvolupats, ha rebut almenys una dosi d’alguna de les més de vint vacunes existents contra la covid. En tot el món s’ha administrat més de 8.000 milions de dosis de vacunes. Els països rics han administrat 149 dosis per cada cent habitants, mentre que als països pobres amb prou feines s’ha arribat a nou dosis.

L’enorme desigualtat que hi ha en la lluita contra la covid fa molt difícil posar fi a l’amenaça del coronavirus per més que s’intenti vacunar el 100% de la població als països rics. En un món tan intercomunicat com l’actual, la vacunació ha de ser global o la lluita contra la covid no s’acabarà mai perquè els contagis es multiplicaran constantment. Des de l’OMS es destaca la paradoxa que suposa reforçar amb una tercera dosi de vacuna els ciutadans dels països desenvolupats quan prop de la meitat de la població mundial no ha rebut ni tan sols la primera. Aquesta situació, a més, genera el risc de noves variants com han estat la delta, originària de l’Índia, que ara s’estén pel centre i el nord d’Europa, o l’òmicron, descoberta a Sud-àfrica, de la qual encara es desconeix la perillositat, encara que de moment no se li atribueix cap mort. El temor és que algunes de les noves variants que sorgeixin puguin ser resistents a les actuals vacunes, amb la qual cosa la vacunació als països desenvolupats perdria eficàcia.

És evident que cal reforçar la col·laboració solidària global per estendre la vacuna contra la covid a tot el món. Fins ara les accions internacionals per subministrar vacunes als països amb menys recursos han estat insuficients. La iniciativa Covax només ha distribuït 600 milions de dosis a 144 països quan el seu objectiu era repartir-ne 2.000 milions i quan fan falta més de 10.000 milions de dosis. Aquest fracàs es deuria, segons la mateixa OMS, que els països rics han acaparat la majoria de les vacunes. Aquest egoisme, tanmateix, és com disparar-se un tret al peu. Com hem dit: sense una acció coordinada internacionalment per vacunar la majoria de la població mundial sembla impossible eliminar el malson de la covid i les seves variants.c

Mentre la vacunació no sigui global, el malson no s’acabarà mai