Logística per al repartiment a domicili
El gran augment de comerç electrònic, a què se suma l’enorme èxit que té el lliurament de menjar a domicili (delivery), comença a convertir-se en un problema seriós de logística per a les ciutats, com és el cas de Barcelona, que no el tenen resolt. Els nous hàbits de consum des de la llar o des de l’oficina van registrar una gran expansió durant les restriccions a la interacció social en els moments més durs de la pandèmia. Aquest canvi social tendeix a consolidar-se i a continuar en augment. Les noves restriccions, amb exigència del passaport covid per entrar als restaurants, poden contribuir a incrementar més encara el servei de delivery. Malgrat això, no obstant, continuen sense adoptar-se les mesures necessàries per facilitar la feina dels repartidors i evitar, així mateix, la congestió més gran de trànsit que aquest augment de transport comporta.
El repte de les ciutats és dissenyar un adequat plantejament logístic per distribuir de manera eficaç i sostenible les mercaderies fins als domicilis, que es coneix com el repartiment en l’última milla. La solució ideal se sap des de fa temps: la creació de miniplataformes logístiques, on les furgonetes deixen les mercaderies, i la distribució posterior des d’allà fins a la destinació final es fa amb mitjans de transport més àgils i sostenibles, com els tricicles o les bicicletes.
Les esmentades miniplataformes logístiques han de planificar-se adequadament i no improvisar-se, com succeeix en molts casos, la qual cosa provoca problemes i molèsties. A Barcelona fa temps que els tècnics de l’Ajuntament estudien solucions, però fins ara ningú no ha pres decisions que resultin eficaces. No és fàcil trobar la fórmula ideal. En diverses localitats de l’àrea metropolitana s’han començat a posar en marxa sistemes de repartiment en l’última milla. Aquest és el cas d’Esplugues de Llobregat, Cornellà, Sant Joan Despí, Cerdanyola, Sant Cugat i Santa Coloma de Gramenet. Tots aquests municipis coincideixen a utilitzar tricicles de càrrega per al repartiment de paqueteria a empreses, comerços i particulars que fins ara es feia amb furgonetes, sobre la base d’acords de col·laboració amb els operadors logístics.
Com hem dit en altres ocasions, malgrat això, no té gaire sentit que cadascun dels 36 municipis de l’àrea metropolitana adopti sistemes de repartiment pel seu compte. El més lògic seria harmonitzar el sistema en tota la conurbació barcelonina per facilitar l’operativa del conjunt de transportistes i operadors logístics.c
Els lliuraments del comerç en línia i del ‘delivery’ exigeixen una organització millor