Gent que se’n va

Ensopegues amb gent, es queda una estona a la teva vida, l’enyores, la necessites i se’n va. Tot ha anat ràpid però són lents els moviments si vius sota l’aigua. Vols anar de pressa, vas de pressa però ets lent i no es queda. Què importa. No hi ha temps per a la tristesa, sempre has de contestar un watsap.

En una ocasió vaig coincidir amb Serrat en un pàrquing. M’hi vaig acostar i li vaig donar les gràcies. Per fer tot això una mica més bonic. Em va somriure. Aquell somriure de Serrat. També se’n va Serrat dels escenaris. La bellesa en un esmorzar a l’estil Sherlock Holmes com va escriure el poeta o passejar com Serrat per Montevideo o Buenos Aires. Tenir el seu somriure, el de Serrat. Que et felicitin en un pàrquing. A cada pas en qualsevol barri de Montevideo o Buenos Aires.

La gent que se’n va, que s’emporta les seves coses i els seus moments. També són una mica teus però no tens ànims per negociar i reclamar

No tens ànims per reclamar que deixin la meitat del que heu estat

que deixin la meitat del que heu estat i viscut. Truques i no poden parlar gaire perquè no estan soles o estan netejant quaranta-nou copes de xampany. Tampoc no importa gaire si ja se n’han anat però potser en alguna clàusula del contracte se’ls hauria d’obligar a una indemnització per haver marxat de la teva vida abans d’hora.

En una ocasió vaig coincidir amb Almudena Grandes en una festa a l’aire lliure. Era una ambaixada i érem a Managua. Hi havia policies per tot arreu i un volcà que aniríem a visitar l’endemà. Li vaig portar una copa a l’Almudena i vam fer broma. Tenia una rialla de les que es troben a faltar. On va tota la gent que se’ns n’ha anat? A quin pàrquing se’ls pot anar a felicitar? De quantes maneres es pot dir a algú que un no se’n va mai del tot? Ni a Montevideo ni a Buenos Aires. Les cançons de Serrat. Les novel·les d’Almudena. El corazón helado, conillet de vellut.c