Aquí la Nadia no parla

Nadia Murad ha conegut l’infern. De religió yazidita, la van segrestar i convertir en esclava sexual quan els criminals de l’Estat Islàmic van ocupar el seu poble al nord de l’Iraq, on van assassinar més de 600 homes, entre ells els seus sis germans. Els islamistes consideren els yazidites una secta demoníaca condemnada al genocidi.

Premi Nobel de la Pau 2018, Murad és avui una activista pels drets humans que explica en fòrums d’arreu del món les atrocitats patides. Però el Consell Electoral de Toronto va vetar fa poc una xerrada seva en un club de lectura perquè el relat de la seva experiència “podria fomentar la islamofòbia”. Segons els integrants del consell censor, conèixer de primera mà el captiveri, els maltractaments, les violacions i els assassinats que Murad i el seu poble van suportar en mans dels integristes podia confondre les adolescents. Per als Torquemada canadencs, la ignorància s’ha d’imposar al coneixement; la foscor prevaler sobre la llum, i la por, a la llibertat.

Però no són un cas únic. En plena explosió del negacionisme científic, polític i històric, la mentida embolcallada amb prejudicis triomfa fins i tot als campus universitaris, antigament centres del coneixement. En nom de la suposada tolerància, es deforma la veritat fins a convertir la llibertat d’expressió en un nyap farcit de sobreentesos.

La dictadura del neopuritanisme imperant al món occidental s’alimenta de les escombraries escampades a les xarxes socials, autèntiques màquines de triturar honors i hisendes. L’ombra amenaçadora de l’escarni públic, sigui veraç o no, intimida l’instructor més aguerrit i doblega l’opinant més documentat. La conseqüència és una societat amansida, on preval la correcció hipòcrita i l’absència de crítica, un exèrcit de pusil·lànimes derrotats a força d’agressions, escarnis o assenyalaments mafiosos. És en aquest erm ideològic on floreix el crit i mor la veritat.

Si se segueix així, aviat caldrà acceptar que l’Iran, Qatar o l’Aràbia Saudita són democràcies nòrdiques. De moment, aquí, la Nadia no parla, no fos cas que es molestés la brigada dels de la pell fina.c