Anticossos monoclonals

El nostre sistema immunitari se sol defensar atacant. Per frenar i ajudar a destruir diferents tipus de proteïnes alienes produïm un gran nombre d’anticossos. Un anticòs és una proteïna que s’adhereix a una altra proteïna específica anomenada antigen. Els anticossos circulen fins que troben l’antigen i s’hi adhereixen. Una vegada units, poden aconseguir que altres elements del sistema immunitari destrueixin les cèl·lules que contenen l’antigen. La biotecnologia ens permet dissenyar anticossos que tinguin per objectiu específic un antigen en particular i produir-ne en grans quantitats. Aquests anticossos s’anomenen anticossos monoclonals (en argot, mAb).

Els anticossos monoclonals s’utilitzen avui per tractar molts tipus de malalties, entre les quals la covid. Entre els autoritzats o en fase de ser-ho per l’Agència Europea del Medicament tenim el casirivimab/imdevimab, el regdanvimab, el sotrovimab i el tixagevimab/cilgavimab (si han aconseguit pronunciar-los bé a la primera, tenen un 10). Van dirigits contra la proteïna S( spike) del coronavirus, la clau que li permet entrar a les nostres cèl·lules. Quan aquests anticossos monoclonals s’uneixen a la proteïna S, el coronavirus no pot penetrar a les nostres cèl·lules.

Els anticossos monoclonals suposen una opció de tractament per evitar la progressió de la covid en pacients lleus que no requereixin oxigen suplementari i que tinguin factors de risc d’evolucionar a formes greus de la malaltia (edat avançada, obesitat, malaltia cardiovascular, malaltia pulmonar, malaltia renal o hepàtica crònica o immunosupressió per diferents causes). També s’han mostrat eficaços en pacients hospitalitzats que no tenen anticossos davant el SARS-CoV-2. Als estudis fets fins ara no s’hi han inclòs pacients vacunats. És probable que en pacients vacunats tinguin el mateix efecte, però la seva utilitat per evitar ingressos hospitalaris no està ben establerta. Podrien tenir un paper en la prevenció de la covid en persones de risc que siguin contactes pròxims d’un cas.

Un inconvenient relatiu és que s’han d’administrar per via intravenosa o subcutània, i sempre en les fases precoces una vegada confirmada la infecció. La finestra d’oportunitat és de set dies com a màxim, però, com abans s’administrin, més bons resultats s’obtindran. Són fàrmacs ben tolerats. Els efectes secundaris més comuns són reaccions al·lèrgiques lleus.

És important recordar que els anticossos monoclonals no són una vacuna ni substitueixen la vacunació, que, combinada amb altres mesures ben conegudes, és la millor prevenció davant la covid. Suposen un pas endavant en el tractament de la malaltia, juntament amb els nous antivirals (molnupiravir i paxlovid). Més opcions que ajuden a completar un millor ventall de possibilitats. La investigació continua.

Són una opció de tractament per evitar la progressió de la covid si s’administren a l’inici de la infecció