Les víctimes encara no han recuperat les propietats
dors s’anunciaven amb el nom de Gestió Vitalícia, tot i que després van anar creant fins a 42 noves societats amb altres noms, però que oferien productes semblants. Quan els avis trucaven a l’empresa, qui els visitava era Comitre, advocat amb bona presència, i Segarra, comercial de bona retòrica i verbositat.
Quan havien d’elevar l’escriptura pública els clients eren sempre derivats al mateix notari, Enrique Peña, que tenia un despatx a la Diagonal de Barcelona, cosa que, a ulls de tothom era sinònim de respectabilitat. Als avis els feien firmar un poder per cancel·lar les càrregues– un tràmit que sempre fa el banc– i després els estafadors feien servir aquell poder per vendre la propietat a una tercera persona, que era un testaferro de la seva mateixa trama. Els avis “acabaven per signar, sense coneixement i sense ser degudament informats d’això, les vendes de les seves propietats per un preu molt inferior al real valor dels immobles”, estableix el jutge. Així, per mitjà d’aquesta enginyeria jurídica, els advocats, notaris i altres membres de la trama, entre els quals també hi havia advocats i oficials de la notaria, aconseguien apoderar-se dels habitatges dels avis, que moltes vegades van ser obligats a abandonar l’habitatge. I, per si fos poc, per mitjà dels testaferros sol·licitaven una hipoteca per comprar l’habitatge que després deixaven impagat. En altres ocasions, simplement els clients demanaven un préstecs posant les seves cases com a garantia, però en realitat firmaven la venda dels seus domicilis. Aquestes eren les fórmules de l’engany que van fer servir 128 vegades, tot i que se sospita que n’hi pot haver moltes més que no han pogut demostrar-se. Els habitatges estaven situats a Catalunya, a la zona alta de Barcelona, Teià, Santa Coloma de Gramanet, Viladecans, Terrassa, Calella, Arenys de Munt, Vielha ....
La causa va esclatar el 2014, es va denominar Operació Cocoon i des d’aleshores les víctimes no han pogut recuperar els seus habitatges. Estan paralitzades al registre de la propietat amb ordres de prohibició de disposar, cosa que vol dir que ningú no pot tocar la titularitat a compte del que determini el procés judicial, però que en aquest cas segueix a nom dels estafadors.
Aquest diari ha intentat contactar amb algunes de les víctimes, però la majoria són persones d’edat avançada que no es troben capacitades per parlar del que els va passar. D’altres han mort, i són els seus hereus els que empenyen perquè els estafadors dels seus familiars acabin condemnats. Malgrat que hi ha més d’un centenar d’afectats, només vint famílies han volgut o pogut personar. “És indignant el que han hagut de viure aquestes persones”, explica un advocat que prefereix mantenir l’anonimat. “Les víctimes són totes persones molt grans que no poden entendre com un procés judicial pot durar tants anys i que no puguin recuperar les seves propietats quan ja s’ha descobert que van ser víctimes d’una estafa. Estan desesperades, tristes i algunes amb greus problemes econòmics derivats dels fets”, relata una altra advocada que destaca la impotència que van sentir les víctimes.“Ningú no els creia, cada afectat va denunciar pel seu compte l’estafa, i jutges i fiscals arxivaven les seves denúncies perquè confiaven més en la paraula d’un notari que en la d’una persona gran humil. No va ser fins que es va destapar el cas que es van poder unir totes les persones afectades i comprovar que, efectivament, totes havien estat víctimes de gravíssimes estafes perpetrades en una notaria de la Diagonal”.
Comitre va passar diversos mesos en presó preventiva i ara continua exercint com a advocat en el torn d’ofici. El notari Enrique Peña, que va ser empresonat, va ser suspès a petició del Col·legi de Notaris de Catalunya.
Hi ha 17 persones a qui s’acusa d’organització criminal, estafa, blanqueig i falsedat
Els afectats estan “desesperats, tristos i alguns amb problemes greus derivats dels fets”