Mónica Cruz, una mama totterreny

L’actriu, que ha col·laborat amb Anna Cortina, gaudeix de la seva filla, de 8 anys

Mónica Cruz ha viatjat a Barcelona acompanyada de la seva filla Antonella i de la seva gossa Juanita. Tornen a Madrid d’aquí unes hores perquè la nena té una festa d’aniversari l’endemà. “Té més vida social que jo”, diu entre rialles. L’actriu i ballarina ha dissenyat una bossa de mà amb l’empresària catalana Anna Cortina, que fa anys va decidir aplegar art i moda en les seves exclusives bosses de mà.

Amigues des de fa més de vint anys han trobat, a la fi, el moment de fer una col·laboració conjunta. Farta de les bosses de mà joia –“molt boniques però poc pràctiques; tinc la meva amiga fregida sempre que sortim perquè m’ha d’ajudar a aguantar les coses”–, tenia molt clar que volia una bossa de mà “on càpiga de tot i que la puguis portar durant el dia i també lluir a la nit”, explica Cruz, de 44 anys. El resultat ha estat la bossa de mà Appaloosa, que porta el nom d’un cavall persa, molt noble i de raça, qualitats que té la Mónica, afegeix Anna Cortina.

Pròximament tornarem a veure la germana de Penélope Cruz a la pantalla. Tot i que es mor de ganes per explicar-ho, assegura que no pot revelar ni de què es tracta. Treballa des dels 17 anys i a la pregunta de si ha hagut de renunciar a feines per la seva maternitat en solitari es mostra rotunda: “És que m’és igual, com si m’he de posar en una botiga. Jo el que estic vivint ara amb la meva filla no m’ho vull perdre. Pot ser que hagi renunciat a coses però tant me fa”.

La Mónica va decidir convertir-se en mare ara fa vuit anys. La seva filla és la seva prioritat absoluta. “Sempre ha estat un somni que jo sabia que compliria. És millor del que m’esperava. No ho puc explicar amb paraules. Amb la maternitat la meva vida ha adquirit sentit. Sé que ara vaig més cansada, no paro, estic més histèrica... A més soc molt controladora, em costa de delegar, ja ho he assumit, soc així, no passa res”.

Una altra de les coses que la maternitat ha canviat de les seves rutines és allò de sortir a la nit. “Per mi ara sortir és un càstig, em fa molta mandra. Jo ara m’estic acostumant a anarlla me’n a dormir a les 20.30 h amb la meva filla. És que m’encanta que arribi el divendres i posar-me amb ella a veure una sèrie. Això no ho canvio per res. Passa tot tan ràpid que sé que després ho trobaré a faltar, quan després voli, que no ho vull ni pensar”.

Està desitjant tornar a les seves classes de ballet i de bikram ioga, una modalitat que es practica a 40 graus, però reconeix que haver-los de practicar amb mascareta la frena. La seva filla, que també va provar el ballet i l’hípica, ara fa karate. “Jo n’estic supercontenta, a més també està bé aprendre defensa personal”.

No perd ni mig minut a pensar què es posarà de roba. “No em dona la vida. Soc l’antiinfluenciadora. Al matí, em poso el que arreplego. El secret és que sé el que tinc a l’armari i sé que tot va amb mi i m’és igual. El que m’interessa és que la meva filla esmorzi bé i arribi a l’escola a la seva hora’”.

Admet que té certa aversió al món irreal que representen les xarxes socials. “Jo m’he criat en una família molt humil, molt de debò, quan veig les xarxes socials, aquella gent que mostra una vida que no és real... no es pot viure així, sempre fantàstica, això és fals. I pot fer mal a altres dones. Jo les faig servir com una eina de treball. La meva vida privada és un avorriment, vaig a l’escola, vaig al súper i a treballar”.

“A les 20.30 hores soc al llit, com l’Antonella; sortir a la nit em fa molta mandra”, confessa