Curiosa coincidència

Iber:Camera Intèrprets: Fumiaki Miura (violí) i Maria João Pire) (piano) Lloc i data: Palau de la Mú)ica (1/XII/ 2021)

Aquest recital de la gran pianista Maria João Pires amb el jove violinista Fumiaki Miura proposa diversos àmbits per a la reflexió. El primer: l’hàbit no fa el monjo. Segons el programa, Miura toca un Stradivarius, també Kavakos el dia anterior en lluïa un. En el cas de Miura, al començament de la Sonatina en La menor, op. 137, núm. 2, D. 385 de Schubert que va obrir el programa, el dubte era si serà el violí o l’intèrpret que fa grinyolar en el forte les notes agudes? Potser un vibrato molt estret? Qualitats del violí sí que possiblement van quedar evidents en certa dolçor del registre mitjà.

Passant a un segon aspecte, més que de tècnica de qualitats d’intèrpret, sorprèn la indiferència del seu fraseig. En aquesta sonatina hi ha de vegades un parell de notes en què cal emfatitzar l’expressió, respirar-les i no tocar-les de forma intranscendent. N’hi havia prou a més amb sentir-les al piano per imitar-les. Però –timidesa potser, o respecte per la mestra–... no va mirar la pianista, una cosa que no va fer ni tan sols quan van tocar Tres romances, op. 94 de Schumann, obra que demana diàleg gairebé com si fos un lied. Sí que hi va haver encert per part de Miura, que va saber comprendre millor la línia expressiva a Debussy, millor so, fidel a l’orientalisme del francès. Finalment, la Sonata op. 24, “Primavera” de Beethoven va transcórrer de manera bastant anodina, malgrat els moments subtils del piano de Pires. En fi, afinació no molt justa per moments, i aquesta marca d’acritud en notes llargues i agudes.

Un altre dels aspectes a esmentar és la conformació d’aquests duos tan desiguals. L’organització comenta l’interès de Pires per compartir recital quan va escoltar Miura al Japó. En moltes ocasions (jurats de concursos) els grans intèrprets no mostren gran sentit crític, ho hem vist en presentacions de la mateixa Argerich; ara són Pires i Zukerman els qui promouen aquest jove que hauria de revisar coses amb un bon mestre, i és aquí on es presenten els interessos de les agències que potser haurien de moderar el seu entusiasme.c