“Tenia necessitat de mostrar-me sense artificis”
Ferran Palau músic, publica l’àlbum ‘Joia’
El cantant i músic Ferran Palau ha publicat aquest divendres per sorpresa el disc Joia (Hidden Track), un àlbum “acústic i íntim” de nou cançons, elaborat al costat del productor i també músic Jordi Matas i que apareix només nou mesos després d’il·luminar l’àlbum Parc. Palau, un dels pares de l’anomenat pop metafísic, el presentarà en el Palau de la Música el 28 de gener.
Hipercreativitat en temps pandèmics?
Ha estat un any molt intens per a mi, i sí, molta creativitat. He produït a Iris Deco, Carlota Flaneur, Maria Hein; el meu cosí (Jordi Matas) ha estat amb Martha Knight, amb Anna Andreu... fotimer de músiques i grans artistes i això sense oblidar la gira, que ha estat una bogeria. Però aquell mateix impuls em donava molta creativitat, anava escrivint cançons i les anava gravant en to maqueta, per tenir-les allà apuntades. Això va ser aquest estiu. Però també he de dir que el meu primer plantejament era fer una pel·lícula sobre una secta.
I què va passar?
La idea era compondre cançons, no per a un disc sinó per a una pel·lícula. Això em donava com una sensació de desinterès a allò que havia fet anteriorment, no ho sé, de fer una mica a part, diferent, sense pensar en cap tipus de continuïtat. Però va resultar que els temps s’allargaven molt i jo soc massa impacient; i quan Louise [la músic Louise Sansom, la seva dona i responsable de la discogràfica Hidden Track] va proposar treure un miniàlbum amb un videoclip, amb un concepte que englobés el segell i les artistes del mateix, vaig dir que sí i que allò de la pel·li m’ho prendria amb més tranquil·litat.
Per què aquell interès pel tema de la secta?
M’ha fascinat sempre. El que més m’atreu d’aquell món és que hi hagi una persona que prengui la decisió de no voler prendre més decisions a la vida, de deixar-se portar per una gent. I també hi ha el que veig com un paral·lelisme entre el que és una secta i al final el que és crear un segell discogràfic on el que busques és com formar una família.
Li han sortit cançons molt nues, veu, guitarra i poc més.
La veritat és que també he tingut la necessitat de fer una espècie de reset creatiu, de tornar una mica a l’arrel de les meves cançons, de no adornar-les, de deixar-les en la seva expressió més pura. I això és una mica el que fèiem a Anímic [el grup paral·lel que té; ara en stand by] al principi, i suposo que per tenir la sensació que formes part d’una cosa més gran que l’individu, per allà hem anat. Tenia necessitat també de mostrar-me sense artificis. I paradoxalment tinc bastant vertigen davant la sortida d’aquest disc perquè és molt nu, no hi ha vestit. Però també és un repte, et posa en tensió, que és alguna cosa també molt necessària.
Hi ha un eix temàtic en Joia? A nivell cerebral no hi havia per a res una decisió de fer un disc conceptual. A diferència dels meus anteriors àlbums, aquestes cançons són molt més automàtiques, tot és emoció. No he pres decisions de cap tipus. Al final són cançons d’amor, totalment. I d’aquella recerca de l’amor universal, això també connecta amb la fe, amb les sectes, de la necessitat de pertànyer a alguna cosa.c