El control del rostre
Foto Colectania analitza la imatge, des de la selfie narcisista fins al reconeixement facial
Paolo Cirio va fotografiar 4.000 cares de policies francesos a les manifestacions. Les va processar amb un software de reconeixement facial i va crear una plataforma en línia perquè es poguessin identificar. També va imprimir cartells amb rostres dels caps policials i els va penjar pels carrers de París. Però quan les va exposar en una galeria, van tancar l’exposició. Havia aconseguit el seu objectiu: que es parlés dels usos indeguts del reconeixement facial, també per part de la policia a les manifestacions protestes. La falta de regulació sobre la protecció de dades es girava en contra de les mateixes institucions.
Ara, el vídeo Capture, amb imatges de 150 policies, és una de les obres de l’exposició Face Control, comissariada per Urs Stahel, que es mostra fins al 20 de març del 2022 a Foto Colectania. Stahel, fundador i primer director del FotoMuseum Winterthur (Suïssa), ha reunit una vintena d’artistes que reflexionen amb fotografies, instal·lacions multimèdia, vídeos i llibres, sobre els límits del control que s’exerceix sobre els nostres rostres i les conseqüències del control que exercim sobre ells. L’expansió de les imatges digitals i els retrats generats per algoritmes han reobert el debat sobre el control de la imatge, la que fem pública, incidint en com volem que ens vegin, i la que ens “roben”, a fi de recopilar dades identificatives.
L’exposició s’obre amb llibres i documents d’investigacions sobre l’expressió facial, com ara el tractat de Cesare Lombroso sobre l’home delinqüent (1876) o els consells d’Alphonse Bertillon dirigits a missioners sobre la manera de mesurar i fotografiar subjectes vius (1909). El segueixen les clàssiques fotografies de fitxes policials; les targetes Shirley de Kodak, creades per captar bé els tons clars de la pell als retrats fotogràfics, i unes imatges sorgides d’un software que ha buscat detalls facials de les models que han estat portada de Vogue de diferents països durant els últims 25 anys.
Diverses obres ofereixen perspectives diferents sobre els rostres, des de Richard Hamilton (un collage sobre una foto de Sophia Loren) fins a Diane Airbus o Alma Haser. Tina Hage presenta personatges anònims sense rostre que han liderat protestes socials. Thomas Ruff, amb un equip fotogràfic dels anys setanta emprat per la policia alemanya per elaborar retrats robot, fusiona diversos rostres en una sola imatge. Willem Popelier presenta 77 fullets sobre com fer-se una selfie. I Eva O’Leary fotografia adolescents que es maquillen i s’arreglen per mostrar-se com els agradaria veure’s i ser vistes.
Com a cirereta del pastís, Trevor Paglen ha col·locat una càmera que capta el rostre del visitants i el categoritza. Un projecte que pretén revelar les categories racistes, misògines o absurdes que es deriven del sistema ImageNet, creat per universitats americanes. Si la definició de la persona que apareix en pantalla a partir del rostre és encertada, resulta inquietant. Si s’equivoca, també inquieta.c
Trevor Paglen ha col·locat una càmera que capta la cara del visitant i el categoritza