Sense pa i sense mantega
No li va sortir l’equació a Xavi. Va pensar en el Bayern, però el Barça va perdre amb el Betis. És un equip estret de plantilla i sense gaire marge de maniobra en una temporada que el té al caire del precipici en cada partit. El gran desafiament és local: la Lliga com a passaport a la pròxima edició de la Copa d’Europa. Per lleu que sembli l’empresa per a un equip que no es preocupa d’aquestes petiteses des de la nit dels temps, l’objectiu és una paret en tota regla. Si el Barça no es classifica entre els quatre primers, descendirà encara més en el rang esportiu i sens dubte en l’econòmic. Jugar en el Barça vindrà poc de gust en un mercat on les estrelles detesten les menudeses.
Xavi va triar una alineació sense Dembélé, Piqué i Frenkie de Jong, tres jugadors experts per a un partit que mesurava el Barça amb un rival que destaca per la seva experiència. La mitjana d’edat del Betis voreja els 30 anys. Prefereix la calma a l’agitació i el control del joc a la persecució defensiva. Durant una hora, el Barça va proporcionar les condicions que desitjava el Betis, al mig d’un ambient cada vegada més fred, que només va canviar quan Dembélé va entrar en el camp.
Hi ha una altra via per disputar la Copa d’Europa: guanyarla o aprofitar l’eliminació de la fase de grups per conquerir l’Europa League. Sembla més fàcil el segon que el primer. Ni el més optimista dels culers s’imagina una proesa en el principal torneig del món, però ningú no abandona la fe en l’escena local, malgrat el tortuós camí que representa aquesta Lliga, que ja comença a administrar les seves posicions.
Reial Madrid i Atlètic de Madrid queden fora de l’abast del Barça; Reial Societat i Sevilla també es distancien, el Betis no s’oblida de fer els seus deures. Va passar pel Camp Nou i va vèncer. El temps i la classificació corren en contra del Barça. No li queda cap altra sortida que gastar totes les seves bales, i això significa esprémer els seus titulars. El Bayern, o tots els Bayern d’aquest món, poden esperar.
Dos jugadors van ser el símptoma d’un equip que a més de joc necessita combustió. A Coutinho li falta ànim i cames. Va sortir d’un parell de driblatges acabat de començar el partit i no va poder continuar les accions. Abans era un jugador amb 30 metres de recorregut, ara només en té tres. Sense potència, no pot obtenir avantatge de l’habilitat. El cas de Memphis és més preocupant. Va desplegar tanta facilitat en els seus primers partits que no s’entén el seu rendiment en les últimes setmanes. S’ha instal·lat en un planeta cada vegada més llunyà.
La lesió de Gavi va produir una enorme inquietud a l’equip i en la gent. Es va colpejar el clatell contra la cama de Bellerín i va caure com un ninot. Quan es va incorporar, l’estat de xoc era evident. El Barça, que començava a jugar malament, es va ressentir de tal manera que el gol del Betis es va ensumar en diverses jugades. El va frenar Araújo, que va tornar a impressionar pel seu poder i autoritat.
Orfe de tantes coses, al Barça li falta gent que mori per un esprint. La pilota corre de peu en peu sense ningú que canviï la velocitat. De l’acceleració se’n va encarregar Dembélé. Va substituir Coutinho i de sobte el partit va girar radicalment. L’imprevisible extrem va endollar l’equip i la gent. Amb el francès va semblar que el Camp Nou s’omplia de sobte.
La seva aportació va superar el futbolístic. Va elevar exponencialment la tensió emocional d’un matx que el Barça va perdre quan millor jugava. En molts aspectes, l’havia perdut abans, quan va oblidar que el seu pa i mantega és a la Lliga.
El temps i la classificació van en contra del Barça; no té més remei que gastar les bales