L’equip d’Ancelotti obre una escletxa de vuit punts a la classificació després d’imposar-se amb autoritat a la Reial Societat amb gols de Vinícius i Jovic Destralada blanca a la Lliga
La tarda futbolística havia dibuixat al Reial Madrid un escenari tan apetitós com un gelat de maduixa gegant en ple estiu, amb les derrotes dels seus dos rivals més acèrrims. I l’equip blanc no acostuma a desaprofitar oportunitats tan saboroses. Com un lleó a la sabana o una anaconda a l’Amazones, va superar la Reial Societat a Anoeta amb una segona part brillant i va clavar una destralada (encara no mortal... però gairebé) a la Lliga per obrir una escletxa de vuit punts amb el segon, ara el Sevilla, i també a la moral de l’Atlètic, el seu pròxim rival a la
Lliga, i del Barça, ja sota mínims després de caure contra el Betis.
Li surt tot, a aquest Madrid, una màquina greixada a qui a més li somriu la sort. Potser se la guanya. Ja són vuit els triomfs consecutius de l’equip d’Ancelotti, que ha agafat una velocitat de creuer que va camí de posar fi a la Lliga abans d’hora. Perquè és per deprimir els seus rivals que es quedi sense el seu millor jugador i sigui el que ocupa el seu lloc, un futbolista gairebé injuriat, qui decideixi la victòria. Benzema tot just va durar un quart d’hora sobre la gespa abans de posar-se la mà a la part posterior de la cuixa esquerra i deixar el seu lloc a Jovic. I va ser una gran maniobra del serbi tornant la paret a Vinícius
en la primera acció de la segona meitat la que va generar el primer gol de la nit, que va signar el brasiler, que continua en un estat de forma mai vist. Cada vegada que agafa la pilota i comença a córrer tremolen les defenses rivals, i també li va passar a la de la Reial, amb un Gorosabel que a més atacava sense retrovisor i encara li deixava més espais. Però no va acabar allà, la incidència de Jovic, que aquesta vegada es va posar en primer pla per firmar el 0-2 de cap aprofitant la pilota rematada per Casemiro després d’un córner.
La Reial havia intentat imposar el seu estil al tram inicial del matx, però llavors cada vegada que el Madrid s’acostava a l’àrea de Remiro Anoeta ja aguantava la respiració. Ara bé,
La lesió muscular de Benzema al cap d’un quart d’hora va ser l’única taca en el vuitè triomf blanc consecutiu
l’equip blanc ràpidament va assumir el comandament i va tancar la pilota en camp reialista. Quan millor estava va arribar la lesió de Benzema, una clatellada que va igualar una mica les forces. Januzaj intentava fer mèrits per donar feina a Courtois davant la inoperància del gegant Sorloth i d’un Isak desconegut. Saltaven espurnes entre Vinícius i Januzaj, a qui fins i tot l’àrbitre va haver de separar.
El sempre discutit Gil Manzano, que havia indultat l’advertit Casemiro un parell de vegades, se’n va anar al descans amb una enorme mocadorada per no deixar picar un córner als locals.
L’intercanvi de cops es va transformar en un monòleg blanc al segon acte, marcat pel gol de Vinícius gairebé sense temps perquè el respectable tornés als seients, i que va permetre al Madrid créixer i jugar amb tranquil·litat, segellada finalment per Jovic, amb la Reial ja completament absent del partit. No va deixar ni un tros del gelat, el Madrid, per a qui el campionat comença a fer molta baixada.