Rússia aplica ‘gas’ a les xarxes socials
Gazprom aconsegueix, a través d’empreses afiliades, el control de VKontakte i crea l’alternativa russa a TikTok
ARússia la realitat digital no es mou per les artèries virtuals de Twitter i Facebook. La xarxa social que més es fa servir aquí, i entre els russoparlants d’arreu del món, es diu VKontakte, també coneguda internacionalment com a VK. A la companyia ja se la considerava afí al poder a Rússia, però després de diverses operacions d’inversió dutes a terme aquesta setmana la plataforma queda fermament en l’òrbita del Kremlin, que fa temps que pressiona les grans corporacions d’internet perquè esborrin informació molesta per al poder i prohibida per les lleis russes.
USM Holdings, del multimilionari Alixer Usmànov, va vendre un 45% de MF Technologies, la companyia que controla el Grup VK, a la companyia d’assegurances Sogaz, que va ser fundada per Gazprom i té entre els seus socis accionistes pròxims al Kremlin.
Després de l’operació, Sogaz controla un 25 % del Grup VK, però altres acords anunciats aquesta setmana donen a Gazprom molt més pes. Gazprombank, el seu braç financer, va augmentar la seva participació a MF Technologies d’un 36% a un 45%. I, en un comunicat de divendres, va anunciar que transfereix el control de les seves accions a Gazprom Media. A finals de novembre el banc Sberbank havia venut un 36 % de la seva participació a MF Technologies a Gazmprombank. Així el gegant del gas controla, per via indirecta, més d’un 50% de VK a través d’empreses afiliades. Gazprom Media va assegurar que VK continuarà sent una “companyia independent”.
El Grup VK és propietari de les xarxes socials VKontakte i Odnoklássniki, de l’empresa de correu electrònic Mail.ru, com també de videojocs, serveis de transport, de pagaments i de missatgeria.
La xarxa social VKontakte va ser creada el 2006 pels germans Nikolai i Pável Dúrov, després que l’últim es gradués a la Universitat Estatal de Sant Petersburg. Al principi, estava destinada només a cercles universitaris, però després va anar creixent fins a convertir-se en un gegant. Anomenada de vegades “el Facebook rus”, té gairebé cent milions d’usuaris.Pável Dúrov, que no n’era el soci majoritari però sí el director general, va anar perdent el control de la companyia, que va passar a les empreses d’Usmànov.
Abans que es completessin les operacions sobre VK, dilluns passat Gazprom Media va llançar Yappy, una aplicació que pretén ser l’alternativa a la xinesa TikTok. Dirigit a una audiència d’entre 14 i 34 anys, el servei té funcions similars a les de TikTok i permet crear, compartir i veure vídeos de 60 segons de durada.
Aquests moviments al món digital rus es produeixen després d’anys en què s’ha vist el Kremlin intentant controlar el contingut de les plataformes i xarxes socials. L’oposició ho ha criticat per haver volgut limitar la llibertat d’expressió política. Precisament, les primeres topades entre les autoritats i les xarxes socials van tenir com a protagonista Pável Dúrov, que el 2012 es va negar a tancar diversos grups de VKontakte, com li demanava la policia coincidint amb les protestes contra el president rus, Vladímir Putin. Un any després, aquest llibertari d’internet se’n va anar de Rússia. El 2018 un tribunal va restringir l’aplicació de missatgeria Telegram, creada pels germans Dúrov el 2013, perquè Pável es va negar a proporcionar dades dels seus clients. La mesura va durar gairebé dos anys.
El 2021 les autoritats russes han exigit a les grans xarxes socials internacionals, com TikTok i les americanes Facebook, Twitter o YouTube, que esborressin continguts considerats il·legals a Rússia. Com que no ho van fer, algunes han estat multades o n’han vist reduïda la velocitat. El poder va recriminar a aquests gegants que permetessin la circulació de publicacions en suport a l’opositor empresonat Aleksei Navalni que cridaven a menors d’edat a les manifestacions, i les ha arribat a acusar d’interferència.
Abans de les eleccions parlamentàries de setembre, Apple i Google van acceptar eliminar de les seves botigues virtuals una aplicació creada per líders de l’oposició, amb la qual es demanava el vot per als adversaris del Kremlin.
Moscou ha exigit aquest any a les plataformes esborrar missatges referents a l’opositor Navalni