El fantasma afganès ronda Síria

Els kurds del nord-est de Síria pateixen l’abandonament dels EUA després de derrotar l’Estat Islàmic

El racó de Kobane des d’on Shervan Darwesh va combatre per impedir que l’Estat Islàmic (EI) es fes amb el control d’aquest enclavament de majoria kurda al nord de Síria encara és un munt de runa. Com si la batalla que va tenir lloc fa sis anys hagués acabat només dies enrere. L’han deixat així, sense reconstruir, com a memòria d’aquells mesos quan per moments es va pensar que estava perduda. “Si aquest carrer queia, Kobane sencer cauria en mans de l’EI”, sentència. L’Estat Islàmic hauria passat a tenir el control de tota aquest àrea fronterera amb Turquia i li hauria quedat obert el camí per apoderar-se de la resta de la regió del nord de Síria a l’est de l’Eufrates.

Aquest matí de tardor és la segona vegada des que va abandonar, victoriós, el combat el 2015 que en Shervan, un home alt, fornit, bigoti frondós i somriure generós, visita aquest lloc de la ciutat, a pocs metres de la frontera turca. La seva família viu a Kobane però ell –avui, un reconegut comandant– evitava tornar-hi per no caure en la nostàlgia. Un 95% dels homes que van defensar aquesta posició han mort. Ara que s’ha permès obrir la finestra de la memòria, en Shervan torna una vegada i una altra a imatges que van marcar aquells mesos, incloent-hi el moment en què va començar la cooperació amb els nord-americans, una aliança que es va crear en el context de la lluita contra l’EI. Recorda la primera vegada que els van llançar caixes amb munició des de l’aire. Molt més tard va arribar el suport aeri, els míssils dirigits a l’enemic, que van permetre canviar l’equilibri de forces. “En aquell moment vam tenir el sentiment que no estàvem sols”, recorda.

Tot va avançar molt ràpid. Els EUA van prendre la decisió d’enviar homes a Síria i construir bases des d’on van donar suport a les tot just acabades de crear Forces de Síria Democràtica (FSD) en la lluita contra l’EI. Es van convertir en els “socis” d’aquesta mena de coalició formada per kurds, àrabs, assiris..., que després de tres anys de guerra van acabar per arrabassar a l’EI les àrees que controlava. Washington –juntament amb altres països de la coalició– posava els diners, la tecnologia, i les FSD posaven les dones i els homes que combatien: 11.000 havien mort fins a la batalla de Baguz, l’últim bastió que va ser arrabassat a l’EI el març del 2019.

“Per mi el moment més dur de tot aquest temps va ser quan un dels meus homes em va preguntar si havia valgut la pena lluitar amb els americans. Si no hauria estat millor que l’EI hagués pres el control de les terres”, explica en Shervan, que assegura que no hi ha res pitjor que sentir-se traït per un aliat. La pregunta arribava dies després que, l’octubre del 2019, els nord-americans desmantellessin un bon nombre de bases i es retiressin –per ordre de Donald Trump– d’algunes localitats del nord de Síria, Kobane inclòs. Van deixar via lliure perquè Turquia i les milícies a què dona suport llancessin una ofensiva que va deixar més de 300.000 desplaçats, després que aquesta zona de Síria havia tornat a recuperar certa estabilitat amb la fi de les grans batalles contra l’EI.

“Va ser com a l’Afganistan, tot i que som realitats diferents. Els americans ens asseguraven cada dia que continuarien amb la cooperació”, assegura Riad Jalaf, que llavors era el cap del consell militar de Tel Abiad. Des de l’agost, quan van veure partir els avions nord-americans de l’aeroport de Kabul, la desconfiança que ja hi

“Els americans ens asseguraven cada dia que continuarien amb la cooperació”, diu un comandant

havia entre la població s’ha fet encara més gran. El fantasma de ser traïts altre cop ha tornat a rondar.

“No, no confiem en ningú. Mai més”, sentencia la Salha. Aquesta dona de 58 anys que va coberta amb un mocador blanc i la seva cara s’ha tenyit d’ocre per la barreja de sorra i del sol del desert és una de les 6.000 persones que habiten el camp de Tel Assameh, al nord d’Al-Raqqa, un dels camps que hi ha a la zona. Tots van fugir de Tel Abiad i Serekaniyeh, els dos enclavaments que van ser presos per Turquia. Kobane va aconseguir salvar-se per un acord a última hora pel qual els russos i l’exèrcit sirià es comprometien a mantenir-ne el control. Les FDS no tenen autorització per trepitjar Kobane ni cap localitat a 30 quilòmetres al sud del mur de formigó que ha construït Turquia al llarg de la frontera. La protecció està a càrrec de la policia o altres cossos de seguretat coneguts com Asayish. Les patrulles russes i dels Estats Units (els EUA van decidir mantenir una petita força) guarden un equilibri en àrees properes a la frontera que no estan sota control turc; és normal topar amb tancs que onegen la bandera russa i patrulles de nord-americans amb els seus imponents cotxes blindats.

“Si els turcs volen atacar, saben que no poden atacar sols. Han de tenir llum verda de nord-americans o russos”, assegura Ilhan Ahmed, una de les figures més importants de l’administració kurda i que està a càrrec de les relacions internacionals. Dies enrere se’l veia a Moscou amb el ministre d’Exteriors, Serguéi Lavrov –“Els russos són aquí per invitació del règim sirià, defensen els seus interessos sobre el terreny”, diu–. I abans va ser a Washington, on es van reunir amb congressistes i think tanks:

“Ens diuen que l’escenari és diferent del de l’Afganistan. No hi ha cap ordre de deixar el país, i si es deixen es farà de manera ordenada”. Dones com ella estan assenyalades per grups avalats pels turcs a qui aquí en diuen mercenaris. Tenen desenes de documents que mostren que un gran nombre d’integrants de l’EI formen part avui d’aquestes forces. Ja va passar el 2019 quan Hervin

Jalaf, secretària general del partit Futur i una de les polítiques més importants d’aquesta zona de Síria, va ser assassinada. “Quan es posa en marxa un procés democràtic, les dones tenen un paper fonamental. Per això sempre acaben per ser atacades per forces que es neguen a acceptar-ho”, explica Ilhan, que assegura que els nord-americans coneixen molt bé l’amenaça que ronda les dones.

El dia de l’entrevista amb Ilhan, Qamishlo, la ciutat més gran del nord-est de Síria, va ser escenari d’un dels funerals més freqüentats dels últims anys. Tres homes pròxims a l’administració kurda i relacionats amb el PKK –Partit dels Treballadors del Kurdistan, assenyalat com a terrorista a Turquia i que té un paper important a la zona– van ser assassinats per un dron turc, segons acusen els kurds. Això forma part de la guerra psicològica per atemorir la població, diuen. Polítics com l’Ilhan van rebre l’ordre de no fer-se visibles en l’espai públic. Porta una llarga cabellera negra i malgrat la seva serietat deixa escapar un somriure amb freqüència. Asegura que van aprendre moltes lliçons del que va passar el 2019. “Estem obrint un diàleg amb el règim sirià per buscar una solució”, diu.

Als carrers d’un poble assiri a menys d’un quilòmetre de Turquia, Kino Gabriel comparteix una tarda de divendres amb una parella gran que cuida l’església de Sant Jordi, reconstruïda diverses vegades al llarg de tres segles. “Els turcs diuen que som una amenaça per a la seguretat nacional, però el que som és una amenaça per a la mentalitat que governa Turquia. Ells no accepten la convivència de diferents ètnies i grups religiosos”, diu Gabriel, assiri, que durant anys va ser el portaveu de les FSD. Assegura que ningú està esperant que es quedin per sempre però sí fins que hi hagi una solució política a Síria. Però no és fàcil mantenir la moral de la població. Especialment entre els joves, que han tornat a empacar les seves motxilles. “Vull anar-me’n abans que sigui massa tard. Aquí no hi ha estabilitat”, diu en Mahmoud, de 27 anys, que ja va emigrar a Alemanya el 2015 però va tornar perquè no li va agradar el que va trobar a Europa. Ha tornat a canviar d’opinió.

Com també podrien canviar d’opinió els nord-americans. Malgratque aquí esperen que el que ha passat a l’Afganistan els hagi ensenyat una lliçó. L’EI no està derrotat i és fàcil que s’enforteixi davant una situació d’inestabilitat.

Grups armats avalats per Turquia inclouen exmilicians de l’Estat Islàmic, asseguren els kurds