El duel per la presidència del Brasil enfrontarà Lula amb Bolsonaro i Moro
La probable candidatura de l’exjutge condicionarà les eleccions del 2022
eleccions presidencials del 2022 al Brasil ja tenen tots els ingredients d’una d’aquelles addictives telenovel·les brasileres que susciten passions, odis i audiències rècord. De moment, hi ha tres protagonistes estrella en un repartiment de luxe. El primer: Jair Bolsonaro, el president ultra de qui els comentaris explosius guanyen als de Donald Trump a l’hora de mobilitzar la seva base, i escandalitzar la resta.
El seu probable rival: l’exlíder sindical i president del Partit dels Treballadors (PT) del 2003 al 2011, Luiz Inácio ‘Lula’ da Silva qui, als 73 anys i supervivent de càncer, lliura la seva última la batalla electoral.
Absolt després de romandre un any i mig a la presó de Curitiba acusat de corrupció, Lula té el ganxo narratiu de tot personatge dramàtic que torni des de la tomba. Bolsonaro encapçalarà una campanya de llibertat contra el comunisme, –la fórmula retro de la nova dreta populista, des de Miami a Madrid–, més fictícia que real però eficaç en temps d’aguda polarització i de xarxes socials alimentades per la postveritat. Ja ha imitat a Trump i a la dreta boliviana llançant acusacions de frau a més d’un any de les eleccions.
Sense abandonar l’esquerra, Lula intentarà forjar una àmplia aliança anti Bolsonaro. Es planteja fins i tot nomenar candidat a vicepresident a Geraldo Alckmin, l’exgovernador de Sao Paulo, que el 2018 arremetia contra el PT per voler “convertir el Brasil en Veneçuela”. Ara Alckmin ha redescobert les arrels del seu partit, el socialdemòcrata PSDB, el propi precandidat presidencial del qual Joao Doria, actual governador de Sao Paulo, interpreta un paper molt secundari en la preproducció electoral, amb només un 4% de la intenció de vot.
Per si el duel Lula-Bolsonaro fos poc, el repartiment s’ha completat en les últimes setmanes amb la probable candidatura de l’exsuper jutge i efímer ministre de justícia de Bolsonaro, Sergio Moro, la cara més visible de la polèmica campanya judicial anticorrupció coneguda com “lava jato” (rentat de cotxes).
En un gir narratiu sense igual en els estudis de telenovel·la de la Rede Globo a Rio de Janeiro, Moro era el jutge que –amb més convicció que proves– va sentenciar Lula a nou anys de presó per un presumpte delicte de corrupció, cosa que va impedir la participació de l’expresident en les eleccions del 2018 que amb tota seguretat Lula hauria guanyat. El judici va ser anul·lat l’any passat pel Tribunal Suprem després de la filtració als mitjans de missatges que van constatar una relació incestuosa entre el jutge Moro i els fiscals.
Elogiat mundialment en el seu dia, els judicis de lava jato ja estan bastant desacreditats. Fins i tot el cas contra el maquiavèl·lic exministre de Lula, Antonio Palocci, de qui el fals testimoni contra Lula va ser filtrat als mitjans per Moro només cinc dies abans de les eleccions del 2018, aplanant així el camí a Bolsonaro, i que ha estat anul·lat aquesta setmana.
Sergio Moro –que va entrar i va sortir del govern de Bolsonaro en menys de 15 mesos– s’ha afiliat a Podem, l’oportunista partit de centre dreta, on s’ajunLes tarà amb l’exfutbolista Romario, un cameo en la telenovel·la electoral que acaba de reincorporarse al mateix partit després d’abandonar-lo fa només set mesos. La popularitat de Bolsonaro ha caigut en picat durant els dos últims anys de crisi sanitària i de col·lapse de l’economia. Es palpa al nord rural del Brasil on la fam i la inflació coincideixen amb beneficis rècord per a les grans empreses mineres i agroindustrials.
Aquí la telenovel·la mes rellevant pot ser la nova sèrie Um lugar ao sol, una història de rics i pobres que té una banda sonora inspirada per Las venas abiertas de América Latina d’Eduardo Galeano.
Les banderes brasileres i la propaganda bolsonarista es veuen a cada poble, finançats per grans hisendats i ramaders que necessiten suport legislatiu per legalitzar més desforestació. “Avall la dictadura del Tribunal Suprem!”, anuncia un cartell en referència amb l’absolució de Lula i els obstacles que el poder jurídic ha posat a Bolsonaro.
Però mentre Bolsonaro manté el suport del nucli dur d’un 15% o un 20%, la resta de l’electorat sembla haver-li donat l’esquena. Compta amb només un 21% de la intenció de vot davant un 45% de Lula, segons un sondeig recent de Vox Populi.
“Jo vaig votar Bolsonaro perquè pensava que ho canviaria tot, però no ha canviat res. Tot és tan car que no arribo a final de mes”, diu el propietari d’una cafeteria de carretera mentre un comboi de camions carregats de ferro passava davant camí al port de São Luis i d’allà a la Xina. Tornen els records de la primera dècada del segle quan almenys es repartia part dels beneficis de la bonança de les matèries primeres. “Potser voto Lula”, afegeix.
Totes les enquestes indiquen que en una segona volta entre Lula i Bolsonaro , l’expresident s’imposaria a l’actual. D’aquí el suport de part de l’establishment a la “tercera via” de Moro. En realitat, és la culminació d’una campanya judicial i mediàtica per a un home que sempre va tenir ambicions polítiques, malgrat aquella emfàtica declaració de Moro al diari Estat de Sao Paulo: “No entraré mai en política!”.
Moro tindria més possibilitats de guanyar Lula en una segona volta. Però té enemics pels dos costats. “Té el suport dels grans mitjans de comunicació però genera animadversió a l’esquerra i és considerat un traïdor pel bolsonarisme”, va dir Jorge Chaloub, analista polític de la universitat federal Juiz de Fora .
Molt dependrà de si Moro pot aconseguir les xarxes socials de Bolsonaro, la campanya intensiva de falses notícies del 2018, que va ser una de les claus de la seva inesperada victòria. “El grup de zap (whatsapp ) no té propietari; és a dir que el que el bolsonarisme va crear el 2018 pot tornar-se en contra seu el i destruir-lo”, afirma Pedro Doria columnista d’O Globo. Però, a diferència del 2018, la realitat inapel·lable de la crisi i la tornada de l’extrema desigualtat, pot tenir més pes en aquestes eleccions que la ficció.c
Les enquestes donen molt d’avantatge a Lula davant un Bolsonaro desacreditat per la pandèmia
Moro té el suport dels grans mitjans i la seva força dependrà del control que pugui tenir de les xarxes socials