La guerra dels rabins
La important sinagoga de Nova York esbomba les diferències entre els seus líders
El rabí Arthur Schneier, nascut a Viena fa 91 anys, va sobreviure a l’Holocaust. El 1947 va emigrar als Estats Units i a Nova York va edificar una poderosa congregació al voltant de la Park East Synagogue (PES), ubicada en un dels barris més exclusius de la zona alta a l’est de Manhattan.
El poder i influència d’aquesta sinagoga amb 133 anys d’història, que es va transformar en sinònim i imatge del seu actual rabí, l’il·lustra el fet que el Papa Benet XVI la va visitar el 2008.
S’ha de tenir en compte que a l’àrea metropolitana de la Gran Poma hi resideixen 1,5 milions de jueus, la segona comunitat més gran del món després de la de l’àrea metropolitana de Tel-Aviv. I si se circumscriu només al nucli urbà de les dues ciutats, Nova York és la que té més població jueva.
A la seva edat, després de veure tantes coses, Schneier s’ha involucrat en el que s’ha denominat “la guerra dels rabins”.
L’expressió emergeix com una anomalia, no tant per la disputa portes endins –el que estigui lliure de pecat que tiri la primera pedra–, sinó per la irrupció pública del conflicte quan se suposa suma discreció a aquestes persones de fe.
El rovell de l’ou de l’assumpte es resumeix d’aquesta manera: només hi ha lloc per a un rabí.
Schneier va començar a treballar a la PES el 1962. De 40 membres a la congregació l’ha portat a gairebé un miler. La seva projecció personal va créixer amb la constitució d’una escola, que porta el seu nom, i una fundació que, quan es va instaurar el 1965, tenia per objectiu la defensa dels drets humans darrere del llavors anomenat Teló d’Acer o bloc soviètic.
Fa una dècada va contractar Benjamin Goldschmidt (avui de 34 anys) per exercir tasques d’assistent del rabí. El pas del temps va obrir una fractura, una lluita d’edats. Jove i carismàtic, el rabí Goldschmidt va desenvolupar el seu propi terreny centrant les necessitats espirituals en la pròxima generació de jueus.
La seva popularitat va anar en augment, sobretot quan va començar a plantejar als membres del temple qui lideraria quan el veterà rabí ja no pogués fer-ho.
Recentment el rabí Schneier va acomiadar el seu ajudant per una suposada traïció, “una mesquinesa interna”, segons el qualifica un sector de la comunitat. En general es parla d’una desgràcia del rabinat i els valors de la Torà, text que conté la llei i el patrimoni identitari del poble jueu, la base i el fonament del judaisme.
La ruptura captiva el món jueu per la seva acritud i per saber quina serà la ruta d’una prominent sinagoga i el futur del judaisme ortodox modern que, segons The New York Times, cada vegada està més influït pels jueus ultra ortodoxos de parla russa.
Goldschmidt va néixer a Israel i es va criar a Rússia. Expliquen que el van contractar el 2011 com a favor al seu pare, Pinchas Goldschmidt, cap de rabins de Moscou i president de la Conferència Europea.
Tal ha estat l’impacte de la ruptura que el ressò ha arribat fins i tot a Israel. Un dels ministres va requerir que es tornés a contractar l’expulsat.
La sinagoga s’ha partit en dos. Els fidels al rabí Schneier continuen a la PES. Però centenars s’han unit a Goldschmidt en els seus serveis, que oficia al carrer.
Tot va arrencar l’octubre passat quan es va descobrir una qüestió tan actual com la filtració dels secrets de la sinagoga. Al jove
El rabí Schneier, imatge de la Park East Synagogue, expulsa per traïció el seu delfí, Benjamin Goldschmidt
rabí se’l va vincular amb la filtració de “la llista no pública dels feligresos” i dels pares de l’escola, segons es va explicar en una carta remesa a la comunitat i firmada per Herman Hochberg, president de la junta de la Park East Synagogue.
En aquell text es va afirmar que Goldschmidt va reconèixer “inequívocament” la seva responsabilitat en la filtració.
Va actuar saltant-se l’opinió de Schneier i d’Hochberg, a més de no demanar autorització als individus i a les famílies afectades”.
Goldschmidt es va negar a tornar les llistes. En lloc d’això, va contractar advocats i un equip de relacions públiques. El rabí Scheneier va procedir després a fer el mateix.
Aquesta és una altra guerra freda.