Sánchez reivindica una Carta Magna sense opcions de reformes sense el PP
El PSOE ja acumula gairebé 40 propostes de revisió de la norma fonamental
“A Espanya li convindria renovar i enfortir el consens constitucional, però la dreta no està per la feina”, reconeix el ministre Miquel Iceta a La Vanguardia.
Avui es commemora el 43è aniversari de la Constitució del 1978 i ahir el mateix Pedro Sánchez va subratllar que “no és una festivitat més”. En qualitat de líder del PSOE, i també heretades dels seus predecessors en el càrrec José Luis Rodríguez Zapatero i Alfredo Pérez Rubalcaba, el president del Govern espanyol acumula gairebé 40 propostes puntuals de reforma de la Carta Magna, que sempre xoquen amb el mur infranquejable del PP, el suport del qual continua sent imprescinconstitucional dible per emprendre-les. A l’Executiu assumeixen que l’aritmètica parlamentària, sense el necessari concurs del principal partit de l’oposició, bloqueja totes les reformes plasmades als programes del PSOE, i per això opten per posar el focus en la “reivindicació” de la vigència del text constitucional, més que no pas en l’ampli catàleg d’actualitzacions que tenen en cartera.
Així ho va fer ahir Sánchez en la clausura del congrés regional del PSOE de Múrcia: “La Constitució espanyola és l’educació pública dels nostres fills, és la pensió digna de la nostra gent gran, és la salut de tots”, va destacar. “La Constitució és democràcia, és l’Estat de benestar, i per això és el full de ruta del Govern progressista d’Espanya”, va afirmar.
Malgrat que Zapatero i Mariano Rajoy van pactar de la nit al dia, l’agost del 2011, una reforma exprés de l’article 135 de la Constitució per blindar l’estabilitat pressupostària i limitar la despesa pública en un intent de contenir la gravíssima crisi financera que amenaçava amb la fallida del país, des d’aleshores cap altra proposta no va poder tornar a reunir el PSOE i el PP. L’últim exemple de la impossibilitat d’emprendre qualsevol modificació de la Carta Magna, si més no puntual, encara està sobre la taula.
Així, el Consell de Ministres va aprovar l’11 de maig el projecte de reforma de l’article 49 de la noma fonamental amb la pretensió de protegir els drets de les persones amb discapacitat. Però quan la vicepresidenta Carmen Calvo va anunciar aquest projecte ja es va trobar amb el rebuig d’un PP que sospita d’intencions ulteriors del Govern central, sobretot d’Unides Podem i d’alguns dels seus aliats parlamentaris, com ara ERC o EH Bildu.
Divendres la portaveu del Govern espanyol, Isabel Rodríguez, encara advertia que “no comprenem la posició del PP en un tema en què hi ha una coincidència absoluta” per modificar el terme disminuït pel de discapacitat. “El Govern considera que caldria abordar amb rigor una reforma puntual i en una cosa tan sensible”, va defensar. “No té explicació el que fa el PP bloquejant aquesta reforma”, admeten a la Moncloa.
La ponència política que va aprovar el congrés federal del PSOE al mes d’octubre va tornar a reivindicar l’“esperit de concòrdia i reconciliació” de la Constitució del 1978. “I perquè la defensem, és la nostra convicció que cal emprendre, amb esperit constructiu, determinades reformes que l’actualitzin al segle XXI”, adverteix el document, que es reafirma en la detallada proposta socialista de reforma constitucional aprovada ja l’octubre de l’any 2015, amb els objectius de reforçar l’Estat de benestar, desenvolupar l’Estat de les autonomies “en un sentit federal”, ampliar drets i llibertats i incorporar Europa al text constitucional.
Per bé que el PSOE reconeix que l’“actualització urgent” que sota el seu punt de vista demana la norma fonamental amb aquestes reformes, “només serà possible des del consens”. I tothom a la Moncloa i al Govern central adverteix que aquest consens continua sense ser possible amb un PP que ni tan sols permet, almenys fins ara, la renovació d’un Consell General del Poder Judicial que ja acumula tres anys amb el mandat caducat.
El catàleg de reformes constitucionals que té aprovat el PSOE enumera fins a 39 propostes. Entre les que afecten el model territorial, amb un federalisme que “defensa la unitat de l’Estat respectant la diversitat”, consten la incorporació a la Constitució de les comunitats autònomes “pel seu nom”, millorar el règim de cooficialitat de les llengües d’Espanya “amb l’objectiu d’establir el seu reconeixement com a llengües de l’Estat i la garantia de la llibertat d’ús, sense discriminació, de qualsevol de les llengües oficials als territoris de les respectives comunitats”, o la reforma del Senat per convertir-lo en una autèntica cambra territorial. També hi ha la inclusió del principi de “lleialtat federal” entre l’Estat i les comunitats, l’impuls dels instruments de col·laboració i cooperació entre administracions i la clarificació de les seves competències. Així mateix, el reconeixement de “les singularitats de les diferents nacionalitats i regions i les seves conseqüències concretes”, o l’atribució a l’Estat de “la garantia de la igualtat de tots els espanyols” en serveis bàsics essencials, en drets i en llibertats, però també en deures.●
“La dreta no està per la feina de renovar i enfortir el consens constitucional”, admet el ministre Iceta