Un espai regalat
Es diu –i és ben cert– que en política no hi ha espais buits: sempre són omplerts per algú o per alguna cosa. El rebuig de la CUP a pactar els pressupostos amb el Govern ha donat l’oportunitat d’or als comuns per col·locar-se molt bé a la vitrina de la governabilitat i, de retruc, apuntalar l’estabilitat de l’alcaldessa Colau mitjançant un “do ut des” dels republicans a l’Ajuntament barceloní.
Els diputats que encapçala Jéssica Albiach han aconseguit un win-win , i el president Aragonès el mateix: ha pogut trencar la política de blocs (tot recuperant així la seva “via àmplia”) alhora que manté el PSC a la sala d’espera dels pactes i envia a Junts un missatge molt clar: la presidència no deixarà que l’Executiu autonòmic s’ensorri.
El cost simbòlic de l’operació és evident i és inevitable: es dilueix la idea d’una majoria independentista del 52% a la Cambra catalana i els anticapitalistes s’allunyen del Govern, encara que el mateix Aragonès diu i repeteix que comptarà amb ells (però no a qualsevol preu, com s’ha vist). Com a socis de l’Executiu català, els comuns ofereixen l’avantatge de subratllar el relat social del bipartit sense forçar el guió i sense que saltin les alarmes que qualsevol aliança amb els cupaires desperta en diversos actors econòmics i socials. Encara que no són exactament el mateix, els d’Albiach connecten amb aquell sentit institucional i realista del desaparegut PSUC, capaç fins i tot de pactar –al seu dia– la política sanitària amb Jordi Pujol. Recordem que els pressupostos de Quim Torra també van tirar endavant gràcies als comuns, i hi havia molta menys sintonia.
El Govern independentista salva els seus comptes gràcies a un grup que no és independentista. La realitat és més tossuda que el relat, i això dissol miratges. Però tothom sap que, en el fons, els comuns són allà perquè ERC no pot ni vol explicar avui una foto amb el PSC, que és la que donaria més estabilitat. L’espai on els comuns ballen el seu nou protagonisme és un lloc regalat però amb data de caducitat, que durarà el que duri la necessitat dels republicans de crear un efecte de distància amb els socialistes. I això significa que aquesta estratègia no es revisarà fins que hagin passat les eleccions municipals del 2023.
El partit de Junqueras vol intensificar la seva competició amb el PSC a l’àrea metropolitana. Per ampliar la seva presència allà on l’independentisme va més fluix fa temps que els republicans busquen escletxes i piquen pedra, i fan ús d’un llenguatge que busca connectar amb una parròquia aliena als marcs del catalanisme clàssic. L’aposta no és fàcil però és ferma, ja que per a ERC es tracta de trencar un sostre que sembla molt sòlid. En aquest sentit, no perdeu de vista l’activitat que està desplegant el president Aragonès al cinturó barceloní. Al despatx de Salvador Illa n’han pres bona nota.
ERC vol connectar amb una parròquia aliena als marcs del catalanisme clàssic