La pugna entre PNB i Bildu afavoreix un acord de pressupostos inèdit
La coalició abertzale ha donat suport als comptes de Chivite, Sánchez i Urkullu
El gir estratègic d’EH Bildu i la seva aposta possibilista s’ha traduït l’últim mes en tres acords pressupostaris de pes. Després del seu suport als comptes del Govern de María Chivite a Navarra i a les de l’Executiu de Pedro Sánchez, la coalició abertzale ha tancat un pacte amb el Govern d’Iñigo Urkullu pel qual s’abstindrà en la votació del proper dia 23. Aquesta entesa no s’ha d’interpretar com un apaivagament de la tensió entre els jeltzales i la primera força de l’oposició, sinó com un capítol més de la pugna que lliuren: les dues forces han entès que guanyaven amb aquest moviment.
El Govern d’Urkullu, sustentat per PNB i PSE, compta amb una còmoda majoria de 41 escons sobre 75. No necessitava l’abstenció dels 21 parlamentaris d’EH Bildu; tot i això, ara pot presumir de cintura política i d’uns comptes, els de la recuperació després del pitjor de la pandèmia, sustentats per un consens sense precedents: només 13 vots en contra.
El partit d’Andoni Ortuzar, a més, envia un missatge velat al seu soci en les principals institucions basques, el PSE. La política basca gira en aquest moment entorn d’una eventualitat a mitjà termini: la possibilitat que EH Bildu, PSE i Podem puguin coordinar una estratègia que canviï l’actual correlació de forces. El PNB deixa clar que també ells són capaços d’arribar a acords amb EH Bildu. Ortuzar el va arribar a verbalitzar en una entrevista, després de veure que el PSE es deixava estimar. És el segon avís.
En el cas d’EH Bildu, tampoc no tenia cap necessitat d’abstenir-se i reforçar els pressupostos d’Urkullu. De fet, no ho hauria fet si el conseller d’Economia i Hisenda, Pedro Azpiazu, no hagués tingut l’habilitat de canviar el signe de les negociacions, després d’acceptar part de les propostes de la coalició. A partir d’allà, Bildu va optar per acceptar l’oferiment i aprofitarho per apuntalar el seu perfil més pragmàtic i social. És la primera vegada que porta aquesta aposta al Parlament basc des que va néixer fa 10 anys.
El pas comporta riscos per a la coalició abertzale. És evident que no agrada a bona part de la seva militància. Les crítiques han arribat fins i tot des del sindicat ELA. Però EH Bildu se sent fort per arriscar i, sobretot, creu que guanya des del possibilisme i aquell perfil social. La clau és saber vendre les bondats de l’acord. I en això està des de dimecres a la tarda, tractant d’aparèixer com una força capaç d’incidir positivament en les qüestions que més afecten la ciutadania. “No són els pressupostos d’EH Bildu, però hem aconseguit, gràcies a la nostra abstenció, uns comptes millors en assumptes que connecten amb la gent”, va indicar Otegi.
L’acord es tradueix en un pacte global de 256 milions d’euros, amb especial incidència en àmbits com la política d’habitatge, la lluita contra l’emergència climàtica, l’apartat d’R+D+i, la salut o les polítiques socials. Mentrestant, la partida d’escacs continua. El PNB no va quedar satisfet amb com es va gestar la negociació dels pressupostos del Govern central. No li va agradar el protagonisme que va adquirir EH Bildu. Aquest divendres va moure una altra peça i va tancar un nou pacte per accelerar l’arribada del tren d’alta velocitat a Euskadi.●
El PNB envia un missatge al PSE, que s’ha deixat estimar per Bildu, i presumeix de cintura política