Aquest horrible 8,5 per cent
Auna familiar molt pròxima de 90 anys una cuidadora li va passar el virus aquest estiu. Estava vacunada amb les dues dosis que la protegien malgrat tenir un ronyó improductiu, una diabetis excessiva i un cor de ritme lent. La cuidadora, una senyora encantadora, no va informar la nostra família de la seva negativa a ser vacunada. Tampoc a l’empresa que havia contractat els seus serveis. Amb el coronavirus dins, una tos poc suportable i un camió passant-li per sobre, la meva familiar va ser ingressada en un sociosanitari (Mutuam Güell) unes setmanes fins que va estar neta de virus i controlada, que és un qualificatiu tranquil·litzador però alhora angoixant. El tracte al sociosanitari va ser tan excel·lent que convidaria la societat en ple a deixar de convivències un familiar un temps ingressat en un d’aquests centres per veure el tracte, l’amor, la professionalitat del servei sanitari
Cal exigir que per treballar amb ancians malalts s’estigui vacunat
català. No hi ha prou paraules d’agraïment al diccionari. Amb 90 anys només es demana dignitat i a la sanitat en tenen quilos per repartir. La familiar s’ha salvat gràcies a les vacunes i malgrat la no-vacunació de la cuidadora, de qui no sabem què n’ha estat al marge que, sortosament, va ser asimptomàtica.
Aquesta setmana hem sabut que un 91,5% de la gent que treballa en residències està vacunada. És d’una meravellosa generositat. Gràcies. Però per experiència vital sí que exigiria a l’escanyolit 8,5% que no ho està que no s’acostés a cap ancià en un radi de deu quilòmetres.
Un oient d’El món a RAC1, Llorenç Prat, ens va trucar dijous i va explicar que va contactar amb l’Ajuntament de Barcelona per informar que li havien enviat una infermera sense vacunar per cuidar de la seva dona, amb alzheimer. Li van advertir que, sentint-ho molt, no podien preguntar-li ni demanar-li el certificat, per protegir el dret a la privacitat. Va explicar en Llorenç que les persones amb alzheimer que s’han d’hospitalitzar fan unes baixades cognitives brutals. Podem debatre sobre la vacunació obligatòria, però en tot el que envolta la salut no hauria d’haver-hi discussió (des dels metges fins als encarregats de la neteja). L’incomprensible és que un any i mig després de l’arribada del virus ningú no hagi tingut la valentia de donar aquesta obvietat per obligada.c