‘Escape room’

Quan el recepcionista et dona la clau de la teva habitació sents que tot està sota control. No vols perdre l’estímul de la novetat que et va regalar tanta joia en la infantesa. Fiques la targeta a la ranura i una llum verda et converteix en propietària efímera d’aquella estança.

“Busquem alguna cosa bona, no en aparença, sinó que sigui sòlida, estable, i més bonica en la seva part més secreta”, va aconsellar Sèneca. S’ha de saber buscar. Els primers passos et porten cap a la finestra des d’on observes el carrer que et sembla desordenat i fred davant la quietud del teu nou llit, amb els coixins col·locats acuradament. Respires les parets de color crema. I quan sents les sirenes en la llunyania assaboreixes el confort malgrat que el minibar estigui buit –mesures postcovid–. Fins que comences a sentir un fred estranger. Localitzes el quadre de l’aire a la calefacció i cerques el sol, però la temperatura s’estanca en els molt sostenibles 21 graus. Fugiràs de la queixa i et deixaràs

Assaboreixes el confort fins que comences a sentir un fred estranger

guiar de nou per Sèneca: “Pot anomenar-se feliç qui, gràcies a la raó, ni tem ni desitja”. Sí, sabem que les roques no són felices ni dissortades, però, amb dos jerseis a sobre, vols un focus de calor. Et dutxaràs i tornaràs a enamorar-te de la vida, et dius, però les aixetes d’última generació et semblen el comandament d’una nau espacial. Quan per fi t’atreveixes a obrir la clau, la carxofa dona una pluja glaçada sobre el teu clatell i en aquell mateix instant saps que hauràs de buscar l’assecador amb la mateixa ànsia que el mapa del tresor.

Ja al llit, no pots deixar de veure una llumeta dins l’armari, aquell deliciós caprici burgès. Provar d’apagar-la infaustament serà l’última lluita del dia, en aquella habitació buida dels teus costums, on has provat de fugir de tu mateixa fins que, amb una ira continguda, arrenques la targeta de l’escletxa i tot es desconnecta, excepte el teu cervell ficat al pin del telèfon.c