Colau, posa més ‘cagations’

La gran contribució de Catalunya a la humanitat és el cagatió ,en lloc de tant xivarri amb els castells i el pa amb tomàquet, que si patrimoni cultural i tal, un bon cop de bastó i assumpte arreglat. Perquè al contrari que si et llancen un tomàquet, que et pot tocar o no, una bastonada l’encerta sempre. Igual que la política és la continuació de la guerra per altres mitjans, el cagatió és la continuació de la psicoanàlisi per força, provin-ho i ja m’explicaran.

Els catalans tenim cops (de nou) ocults, tan formalets i assenyats que semblem. I dos dels més sorprenents en un poble que considera marxosa la sardana són els caganers i el tió, i la unió dels dos conceptes, sublim, és el cagatió, per això ens referim a aquest esforçat tronc no pel seu apel·latiu normatiu, simplement tió, sinó tot junt, que cagar i pegar és el primer i més important que han fet l’home i la dona des del principi

Estem nerviosos i trasbalsats, donar cops de bastó ens ajudaria a rebaixar la tensió

dels temps i aquí sempre ho hem sabut. Que els Montessori parlen d’estimular els nens? Formidable, els donem un pal i els deixem sols, ja veuran com s’espavilen, els tions resulten formatius fins i tot per a la pedagogia moderna. I així tornen a casa ben desfogadets, els nens, que fa goig veure’ls.

Per què els grans no disposem de les mateixes eines psicosocials, i durant tot l’any? Estem tots trasbalsats i és comprensible amb el panorama que tenim des de ja fa més d’un any, així que aquesta escriventa té una modesta petició per a la senyora alcaldessa, i també per a la Generalitat, tot i que en el títol no hi cabia perquè la Generalitat és més llarga (pel que fa al número de lletres, eh). Vull demanar-los que posin un tió a totes les cantonades de Barcelona, de manera que en cas d’aclaparament sobtat puguem esbravar-nos sense perjudicar ningú, tret del tronc, que no té veu ni, sobretot, vot.

Renda bàsica? No hi arribem, però per a això sí que ens arriba; que enviïn les autoritats, les que siguin, un parell de tràilers al bosc, sense anunciar quin, que immediatament surten els veïns dient que del seu no, i després que es reparteixi un tió per a cada ciutadà, segur que millorarien els nostres nervis.•