Com es ressuscita una sèrie
El guionista Clyde Phillips reflexiona sobre l’experiència d’haver vist ‘Dexter’ escrita per tercers i com va plantejar ‘New blood’
Ala televisió és una realitat que molts responsables creatius no acomiaden les seves obres. Clyde Phillips es va afegir a Dexter després que James Manos Jr hagués escrit l’episodi pilot. Al canal Showtime li van oferir el càrrec de showrunner de la sèrie: va retocar el primer episodi i es va posar al comandament de la producció. Hi va ser un total de quatre temporades. Després (com ja sap el públic) van arribar quatre temporades més amb crítiques en decadència i un dels finals més vilipendiats de la història del mitjà. “Dexter era una sèrie que estimava, una sèrie en què havia treballat dur, i va ser trist veure-la descarrilar d’aquella manera”, confessa Phillips en una entrevista a La Vanguardia. Per sort, ell va poder esmenar els errors de tercers quan el canal Showtime va voler recuperar la sèrie estrella i comptar amb l’home que l’havia col·locat al radar dels premis Emmy.
Els qui l’havien substituït eren Chip Johannessen en la ben rebuda cinquena temporada i Scott Buck en les restants. “Quan es fa bé, et sents orgullós al veure la teva antiga sèrie. Però, quan es fa malament, sents una combinació entre que potser no és tan bona perquè ja no ets allà (i demano disculpes per la meva falta de modèstia) i també dolor”, confessa sobre el procés d’haver-la vist com a espectador. I com es va poder distanciar de les decisions més controvertides? Amb una el·lipsi temporal i el canvi d’escenari que separa Dexter (2006-2013) d’aquest Dexter: New blood que emet Movistar+. “Volem transmetre que ha passat gairebé una dècada. En part per això vam canviar la localització de manera bèstia: rodar a Miami era com rodar al sud-est asiàtic, tenia colors saturats, pastels, era suosa... i ara vam optar per l’oposat: una altra paleta de colors”, diu sobre el fictici poble nevat d’Iron Lake.
El personatge principal no té la mateixa temptació en una ciutat de 20 milions d’habitants que en un poble de 2500, on pot intentar portar la vida “més abstinent i monacal possible”. I el temps li va brindar a Phillips l’oportunitat d’esborrar la trama incestuosa entre Debra i Dexter ("no va formar mai part dels meus plans i de cap manera fem referència a això a New blood ”)i així recuperar el personatge de la germana, que havia mort, com la consciència de Dexter. “A la sala de guionistes era un desafiament: havíem de recordar constantment que aquesta Debra no és real”, explica. Però volia Jennifer Carpenter en el repartiment una altra vegada: “És una actriu amb molt recorregut amb Michael C. Hall [els actors van estar casats] i eleva els ànims del rodatge”.
“Era una sèrie en què havia treballat de valent, i va ser trist veure-la descarrilar d’aquella manera”
Per rematar el procés de diferenciació i resurrecció, va introduir un altre canvi: la variable Harrison (Jack Alcott), el fill que Dexter va abandonar i que el pare tem que pugui tenir l’anomenat “passatger fosc” que l’impulsa a matar. La seva aparició no només crea una dinàmica adolescent a la sèrie sinó també una dinàmica familiar. “Té un trauma heretat: el van trobar a la sang de la seva mare, quan Trinity va matar a Rita, de la mateixa forma que a Dexter el van trobar a la sang de la seva mare”, diu sobre una trama marcada per les seves vivències, havent crescut en una família problemàtica.c