Quan arriba el moment del “Ser o no ser”
Shakespeare és infinit. Alguns especialistes coincideixen a dir que el dramaturg anglès va tocar tants temes en les seves obres teatrals que, avui, l’única cosa que es pot fer és reprendre’ls i reciclar-los per fer-ne versions i més versions, però, en el fons, sempre hi rau Shakespeare. Dimecres es va estrenar a Barcelona una nova versió de la tragèdia del príncep de Dinamarca, Hamlet Aribau. És la segona que munta un mateix director, Oriol Broggi. El 2009 en va fer la primera, amb Julio Manrique de protagonista. Ara és el jove Guillem Balart qui ha assumit aquesta responsabilitat. Dic jove perquè tot just té 28 anys, cinc menys que el seu personatge. Però Broggi considera que això és un valor, perquè Hamlet no entén res, però els que tenim més edat també hi ha moltes coses que no entenem.
El 2009, la producció de La Perla 29 es va fer a la sala gòtica de la Biblioteca de Catalunya, amb imatges projectades sobre la paret del fons. Ara, les projeccions s’han fet grans a la pantalla del cinema Aribau, amb alguna frase destacada, recursos minimalistes i un escenari més despullat que aleshores, però el text de Shakespeare ha tornat a sonar amb tota la grandesa, segons la traducció catalana de Joan Sellent, considerada “la bona”. Cal esmentar també les delicioses versions en vers de les principals obres del dramaturg de Stratford-uponAvon que va traduir Josep Maria de Sagarra.
Deia que Shakespeare és infinit perquè de Hamlet, posem per cas, se n’han fet centenars de versions teatrals i cinematogràfiques, en temps present, en temps passat o entremig, com la pel·lícula de Kenneth Branagh. Però també ha tingut els seus esqueixos, això que ara en diuen spin-off. Tom Stoppard va agafar dos personatges secundaris per fer-ne una versió lateral, Rosencrantz i Guildenstern són morts, que és la frase que, al cinquè acte, anuncia el gir dels esdeveniments quan el príncep Hamlet torna sa i estalvi a la cort de Helsingør.
Aquesta frase, la que diu que alguna cosa està podrida a Dinamarca o la del monòleg del “Ser o no ser” sempre són moments especials en la representació. Com es plantegen? Què n’espera el públic? La naturalitat dels actors en aquest muntatge va ser el millor camí, i el que ha fet La Perla 29 és una bona aposta. En destacaria especialment l’escena dels enterramorts i el sepeli d’Ofèlia. Però el que em va arribar al cor va ser que, tant a la roda de premsa de presentació com el dia de l’estrena, Oriol Broggi va convidar el traductor Joan Sellent a ser-hi present i, al final, a saludar. Bravo!
De ‘Hamlet’ se n’han fet centenars de versions teatrals i cinematogràfiques, en temps present, passat o entremig