El superèxit de l’any parla mandarí
La cinta xinesa ‘La batalla del lago Changjin’ s’imposa a escala mundial a James Bond, Marvel o Bollywood
Ni l’última entrega de James Bond o de la factoria Marvel, ni un musical de Bollywood. El superèxit de l’any 2021 és La batalla del lago Changjin, un film de guerra xinès de gairebé tres hores i tints propagandístics que, amb la seva generosa ració d’acció, efectes especials i patriotisme, glorifica la lluita dels soldats comunistes contra les tropes dels Estats Units en una de les batalles clau de la guerra de Corea (1950-1953).
La cinta estava cridada a ser un èxit. Amb el pressupost més car de la història xinesa –172 milions d’euros– i ampli suport estatal, es va estrenar en els cinemes xinesos el 30 de setembre, la jornada anterior al Dia Nacional. Des d’aleshores, porta recaptats uns 790 milions d’euros (gairebé 500 en les dues primeres setmanes), que la converteix en la pel·lícula més taquillera de l’any al món i en la número u de la història del cel·luloide patri.
El film narra els prolegòmens i la batalla que va tenir lloc entre el 27 de novembre i el 13 de desembre del 1950 als voltants de l’embassament de Chosin, a Corea del Nord, poc després que el llavors líder xinès, Mao Zedong, decidís acudir en auxili del seu veí comunista, que per llavors tenia les de perdre la guerra davant les tropes de l’ONU liderades pels Estats Units.
L’enfrontament es va caracteritzar per la seva cruesa i les baixes temperatures, amb els termòmetres acostant-se als 40 graus sota zero. El triomf xinès, tot i que molt costós en vides humanes, va propiciar el replegament definitiu de les tropes enemigues per sota del paral·lel 38. S’estima que en aquelles gèlides terres van morir 8.000 soldats aliats –principalment dels Estats Units, sud-coreans i britànics– per entre 40.000 i 50.000 xinesos, una victòria pírrica que va alterar el curs d’una guerra que va durar tres anys més i el tancament del qual en fals encara cueja.
Per tirar endavant el projecte, es va recórrer a la contractació de la terna de famosos directors Chen Kaige, Tsui Hark i Dante Lam i d’actors tan coneguts com Wu Jing, estrella i director de la superproducció nacionalista
Wolf Warrior 2, o Jackson Lee, lloat pel seu paper a Better days.
Els números aconseguits pel film confirmen l’auge de la indústria cinematogràfica a la Xina, els guanys anuals de la qual en taquilla van superar el 2020 per primera vegada als Estats Units. També són exemple de la bona acollida que tenen aquests metratges de marcat to nacionalista, sobretot en un moment de constants tensions amb Occident a compte del comerç, la tecnologia, els drets humans o l’origen del virus, per citar-ne només alguns.
El cinema bèl·lic compta amb una llarga tradició al país des dels temps de Mao. A finals dels anys 60, la majoria de les pel·lícules es fixaven en la guerra contra els japonesos, enaltint la lluita dels camperols contra l’invasor imperialista. Als anys 80 va arribar una nova onada de cintes militars, però en aquesta ocasió es posava en relleu el paper dels grans líders comunistes. L’últim cicle es va començar a gestar ja entrat el nou segle, mantenint l’èpica narrativa i l’estil propagandístic però amb una estètica d’acció més hollywoodiana –explosions, arts marcials, salts increïbles– i actors coneguts que ho fan més atractiu per a l’espectador jove. Com a resultat, s’omplen les sales i aconsegueixen bones recaptacions sense necessitat de triomfar a tercers països.
La batalla del llac Changjin descriu l’acció heroica d’unes tropes que acudeixen en ajuda de l’aliat en perill i defensen la frontera de la mare pàtria, lluitant contra un enemic poderós i passant calamitats com quan només poden alimentar-se amb patates congelades (en contraposició, els americans surten menjant gall dindi).
Però ull amb disputar la versió que es plasma en pantalla. Arran de la seva estrena, l’experiodista i empresari Luo Changping va qüestionar en el seu compte de Weibo –el Twitter xinès– la legalitat de la intervenció xinesa en aquell conflicte abans de qualificar de poc intel·ligent l’actuació d’un grup de soldats que van morir congelats. Des d’aleshores, el seu compte està bloquejat i ell detingut per “violar la reputació i l’honor dels màrtirs nacionals”. Sota una recent llei que castiga aquest tipus de delictes, podria enfrontar-se a una pena de fins a tres anys de presó. ●
Els guanys anuals a la taquilla el 2020 de la cinematografia xinesa van superar per primer cop els dels EUA