Azaña, Roosevelt, Stalin... i Mataró
Quatre projectes artístics reinterpreten els 218 gravats de Goya impresos el 1937
El Museu de Mataró ha obert una exposició temporal, coincidint amb el 275è aniversari del naixement de Goya, en què s’hi exposa un dels seus conjunts més preuats: la col·lecció de 218 gravats del pintor aragonès que pertanyen a quatre sèries: Els desastres de la guerra, Els capricis, Els disbarats i La tauromàquia. El que resulta interessant no és només que el museu tingui les quatre sèries, sinó que pertanyen a la reduïda i molt especial edició que es va fer en plena Guerra Civil.
Després de la repercussió internacional del pavelló de la República, a l’Exposició Internacional de París del 1937, amb l’emblemàtic Guernica picassià, el director general de Belles Arts Josep Renau va encarregar aquesta edició a la Calcografia Nacional. La intenció era imprimir 150 exemplars, tot i que en van ser força menys. Hi va haver cinc col·leccions numerades de l’1 al 5, en paper Japó antic, a un preu de 1.000 pessetes; quinze de numerades del 6 al 20, en paper Japó Imperial, a 700 pessetes; i la resta, en paper Arches, s’havien de vendre a 300 pessetes. El número 1 va ser per al president de la República Manuel Azaña, el 2 per al president Franklin Roosevelt i el 3 per al Victoria & Albert Museum de Londres. N’hi va haver també per a Ióssif Stalin, per al president del Govern Juan Negrín, per al ministre d’Instrucció Pública Jesús Hernández ... i el número 16 va acabar estranyament al Museu de Mataró.
Segons la documentació del museu, les quatre sèries van arribar el 1944. Les tenia el Servei de Defensa del Patrimoni Artístic Nacional (SDPAN) i formaven part del que s’havia trobat al final de la guerra als diferents dipòsits habilitats per la República per emmagatzemar obres confiscades o per protegir-les dels bombardejos. I les que ningú no va reclamar, després d’un període d’exposició pública, van ser distribuïdes per l’SDPAN a diferents museus i institucions. Per raons desconegudes, el Museu de Mataró va ser el que es va emportar la millor part a Catalunya i va rebre més de 300 obres. Potser hi van poder influir les bones relacions entre Luis Monreal, responsable del Servei de Patrimoni a Catalunya, i Rafael Estrany, director del museu de la capital del Maresme, que s’acaba d’inaugurar.
A Catalunya només hi ha una altra col·lecció sencera impresa el 1937 a la Biblioteca de Catalunya (amb el núm. 17) i ni tan sols el Museu del Prado no conserva aquesta edició de la guerra.
El Museu de Mataró presenta
Volaverunt. Els gravats de Goya
a Ca l’Arenas Centre d’Art (on hi serà fins al 29 de maig). L’última vegada que es va exposar aquest conjunt va ser el 1996, però vinti-cinc anys després la directora del museu Anna Capella l’acompanya de les intervencions d’artistes contemporanis. La comissària Aina Maluquer ha convidat Irene Solà, Marcos Prior, Anna Dot i la Companyia La Soledad (Marc Caellas i Esteban Feune de Colombi) i ells han plantejat un diàleg amb l’obra de Goya que s’allunya d’altres intents més intervencionistes (Salvador Dalí o els germans Chapman van pintar a sobre de les reproduccions de Goya).
De les quatre sèries, al Museu de Mataró només falta un gravat, el núm. 16 d’Els Desastres, titulat S’aprofiten, que dona peu al títol de l’exposició, Volaverunt
(en llatí, “van volar”). L’il·lustrador i guionista de còmics Marcos Prior ha creat una publicació fanzinera, S’aprofiten, numerada i firmada, que desconstrueix l’escena del gravat desaparegut. I a més dibuixarà en directe el gravat perdut a l’espai en blanc que s’ha deixat a l’exposició (el 21 de maig, nit dels museus).
Irene Solà, escriptora i artista, premiada per Canto jo i la muntanya balla, ha creat un centó (obra literària a partir de fragments d’altres) amb els aforismes i comentaris que serveixen a Goya per titular 17 estampes d’Els capricis i13d’ Els desastres.
A la sala es pot escoltar la lectura d’aquest poema sorgit dels textos de Goya (i la repetirà a La Presó/Museu d’Art Contemporani el 21 de maig).
Anna Dot, artista i traductora, s’imagina que els personatges que apareixen als gravats de Goya s’expressen amb les mans, i farà una intervenció (Parlen per
la mà), en què els gestos es transformaran en ombres ampliades (29 de gener).
Finalment la Companyia La Soledad proposa una visita teatralitzada en què el dibuixant Pedro Strukelj dialoga en directe amb una veu que reprodueix un Goya imaginari (la peça es representarà els dies 29 de gener i 21 de maig).●
Irene Solà, Anna Dot, Marcos Prior i La Soledad exalcen la contemporaneïtat de l’artista aragonès