La nova seu de Loop
DelicARTessen celebra l’edició número vint amb una participació que s’acosta als 90 artistes
Fins al 12 de desembre es pot visitar la fira Loop 2021, que aquest any s’ha presentat per primera vegada a la sala d’exposicions de la Pedrera. Aquest canvi de lloc significa un cas exemplar de conversió d’una necessitat en una virtut. Estàvem acostumats a visitar aquesta fira de vídeo seguint la pauta d’aquelles edicions de New Art que van tenir lloc en els anys del canvi de segle, en què l’art actual ocupava un hotel i, durant uns quants dies, cada habitació es convertia en una galeria d’art que s’omplia de visitants. Tot i això, en temps de pandèmia com els actuals hauria estat temerari afavorir les aglomeracions en espais petits i tancats, sense aire lliure. L’any passat aquesta fira barcelonina va trobar un espai ampli, en el Museu d’Història de Catalunya, situat davant el port de Barcelona. I l’actual edició a l’edifici de Gaudí significa també que la fira Loop per fi es pot permetre formats d’exposició similars a què ofereixen els centres i museus d’art contemporani. La planta principal de la Pedrera permet presentar instal·lacions extenses i projeccions en pantalles grans. A més, canviant l’hotel per la sala d’exposicions, la durada de la mostra ha pogut passar de tres únics dies a gairebé un mes.
En l’actual fira Loop hi participen 27 galeries internacionals. L’oferta inclou vídeos de caràcter ideològic com Two paths (1966) d’Harun Farocki i peces fonamentades en cert virtuosisme tècnic, com A Dream dreaming a dream dreaming (2020), de Daniel Steegman Mangrané, i Pocket call (2021), de Paul Spengemann. També és recomanable From the life of planets (2014), d’Arkadiy Nasonov, un collage poètic a partir de pel·lícules filmades a Rússia als anys seixanta.
Coordinar programacions. En l’àmbit de l’audiovisual amb voluntat innovadora, a Barcelona solem passar de la misèria a l’excés o, dit amb termes de caos climàtic, de la sequera a la inundació. En unes quantes setmanes d’aquesta tardor s’han encavalcat presentacions dirigides a un tipus de públic similar: cicles, fires i festivals de vídeo, de cinema experimental, o fins i tot de televisió innovadora i de documentals sobre art. Crec que aquesta concentració d’oferta és nociva, ja que el públic queda saturat i frustrat. Loop, Xcèntric i Zumzeig difonen variants d’un mateix art audiovisual, en cinema o en vídeo, i haurien de coordinarse i distribuir-se al calendari d’una manera més equilibrada. El festival de vídeo Flux pren el relleu de Loop a partir del 14 de desembre, a Arts Santa Mònica.
DelicARTessen 20. Esther Montoriol celebra aquest any l’edició número vint de l’exposició anual
DelicARTessen (fins a mitjans de gener del 2022). Cada any resulta difícil comptar el nombre d’artistes i d’obres que aconsegueix exposar aquesta galerista als dos pisos del seu local de l’Eixample. O tres pisos, si comptem aquell soterrani on descansa un gran oli de Marcos Palazzi, a tall d’instal·lació confinada, però visible a través d’un gruixut vidre inscrit en el terra de la galeria. Aquesta vegada hi participen prop de 90 artistes internacionals, bona part d’ells amb residència a Barcelona, cosa que significa un testimoni de la creativitat d’aquesta ciutat plena de talent i falta de col·leccionistes moderns.
Entre les obres destacables d’aquesta edició, esmentaré l’escultura de Manuel Rubiales Unfinished dog, un gossàs amb rodes i compost per trossos de fusta. Rubiales va ser fa trenta anys un pioner de l’escultura de reciclatge ultrapobre, com Cesc Riera. També la participació de Jordi Saladrigas és notable, amb 18 peces. Una d’elles il·lustra un vers nocturn de Dylan Thomas mitjançant un escenari protagonitzat per un escorpí negre gegant. La mostra inclou des de gravats de Juan Escudero fins a instal·lacions i vídeos, com The fly, de Jep Brengaret. ●
A la Pedrera la fira de vídeo es pot permetre formats d’exposició semblants als d’un museu