Emergència permanent
El Barça viu un tortuós període de reconstrucció dins i fora del camp
No és una mala ratxa. Ni una conjuntura. Ni un accident. Ja és un mode de vida. Una situació permanent. Una constant. El Barça viu en un estat d’emergència mentre intenta reconstruir l’equip, l’estadi i el club. Una situació estructural que demana paciència, encert en la presa de decisions, fortuna i un temps que no té i que se li esmuny entre els dits, tant al camp com als despatxos. Hi ha una cosa pitjor que perdre per desídia, i és perdre per impotència. És voler i no poder. Al Barça moltes vegades els discursos públics van per una banda, com els de Xavi i Laporta, i la realitat va per una altra. És normal que l’entrenador, i encara més acabat d’aterrar en el càrrec, sigui ambiciós i entusiasta. Se’l va fitxar per apujar el to futbolístic –però també l’anímic– d’una plantilla que no va sobrada ni de joc ni de mentalitat.
En aquest sentit fins i tot és lògic que en aquesta travessia tortuosa hi hagi derrotes frustrants com la de dissabte contra el Betis. Segurament no serà l’última d’aquest estil. Passa que el Barça s’està buscant a si mateix en plena temporada després d’haver regalat uns mesos preciosos amb un entrenador en qui la junta no creia i amb qui la desconfiança era mútua. Cada vegada més lluny al campionat, a 16 punts del Madrid i a 6 de la zona de Champions (l’autèntic objectiu del Barça aquesta Lliga), el conjunt barcelonista i el seu entrenador esperen al mercat d’hivern per si plou del cel algun reforç que pugui ser determinant.
Però per a això falten unes quantes setmanes. Abans el conjunt blaugrana ha de visitar el temible Allianz Arena de Munic dimecres que ve. L’espera el Bayern, sense públic i que no s’hi juga res, però si no apuja el nivell d’eficàcia a les àrees serà gairebé impossible que el Barça s’asseguri el passi amb una victòria a Alemanya. Li pot arribar amb una ensopegada del Benfica, però això ja seria lliurar-se del tot a la deessa fortuna. El que ja no és qüestió de sort, sinó de falta de qualitat evident, és la sequera ofensiva del Barcelona. Un equip que els últims nou partits només ha fet gols en un abans del descans (els tres de Vigo). Un equip que, malgrat el pas endavant tàctic de Xavi, no
més ha marcat un gol en tres matxs al Camp Nou, i de penal. Un equip que en cinc compromisos de Champions només ha vist porteria dues vegades.
Un dels que va aconseguir un gol a Europa, Ansu Fati, no estarà disponible a Munic. Els terminis semblaven molt justos perquè es recuperés del trencament muscular i s’ha decidit que seria una temeritat arriscar fins a aquest punt.
Sense el nano, la major part de les mirades i de les esperances se centren en Dembélé, que ha jugat 104 minuts en quatre estonetes i encara no ha estat titular. Malgrat que encara no ha marcat, només ha necessitat aquest temps per ensenyar que és el futbolista més desequilibrat d’una plantilla amb unes mancances immenses a la davantera.
Per intentar pal·liar-les Xavi reitera que cal més atreviment i també més presència en atac dels migcampistes. Amb tot, el Barça continua sent un conjunt que no acostuma a practicar el xut de llarga distància i a qui costa no només transformar les ocasions sinó també generar-ne. En aquest aspecte també ha topat amb la irregularitat d’un Memphis Depay que ho està jugant tot i a qui sovint se’l veu matusser i lent.
L’entrenador ho està intentant i ha donat minuts a tots els jugadors de camp disponibles menys a Umtiti. Fins i tot Luuk de Jong, als antípodes de l’estil Xavi, va sortir a la desesperada dissabte.
Als nanos encara els falta cocció, els veterans ja han vist passar els millors dies i el sou més elevat de la plantilla, Coutinho, continua sense aprofitar les ocasions que li proporcionen els entrenadors que van passant.
El principal problema no és a la banqueta. No era així amb Koeman, ni ara per descomptat amb Xavi. Quan surts a competir amb una plantilla debilitada i amb poc gol cada turonet sembla un port de categoria especial. A Baviera un vuit mil espera un Barça que necessita una mica més que oxigen per redreçar el camí. ●