L’Espanyol es desfà fora
Un autogol de Cabrera condemna els blanc-i-blaus a Vallecas, on encara no ha guanyat ningú
Les dues cares de l’Espanyol i, més concretament, el seu rostre de baix rendiment a domicili l’impedeixen de moment pensar en cotes més altes aquest curs. El millor equip local de la Lliga es va imposar a un dels visitants més mansos. El guió no va tenir sorpreses. El Rayo continua invicte a casa seva, on ha sumat pràcticament la totalitat dels seus punts, 22 de 27. Mentre els blanc-i-blaus van tornar una vegada més amb les mans buides d’un viatge. Només el Llevant ha tret menys rèdit que els pericos lluny de la seva afició.
L’idil·li a casa es trenca així que abandona Cornellà. Ja són vuit desplaçaments sense cantar victòria. És impossible fer-ho si no es marca. En cinc d’aquells viatges, l’Espanyol s’ha quedat sec. Per acabar-ho d’adobar, per complicar encara més les coses, l’únic que va batre Diego López ahir a Madrid va ser Leandro Cabrera en pròpia porta.
A Vallecas, el conjunt espanyolista va despertar molt tard, com ja li va passar al Camp Nou. Va esperar a veure’s per sota al marcador per fer un pas endavant, retirant Bare i baixant Darder, després substituït per Morlanes, al doble pivot. Però encara així va tenir dues grans ocasions a les botes de Puado per a, com a mínim, sumar. Igual que Dimata al derbi, Puado es va quedar a centímetres.
El primer cacau del del planter, sec i dur des de fora de l’àrea, el va refusar amb molts problemes Dimitrievski. En el refús, Catena va ser ràpid per treure-li la pilota del cap a Loren, el primer recanvi utilitzat i que se les prometia feliços després del hat trick a la Copa.
La segona oportunitat encara va ser més clara. De Tomás, a la frontal, va obrir a la dreta i va deixar al plata olímpica en gran posi
Com al derbi, els pericos es van despertar tard i Puado tampoc no va encertar, com Dimata al Camp Nou
ció per anotar. Va xutar creuat i el seu intent va sortir fregant el pal.
No és casualitat que ningú no hagi guanyat a Vallecas, estadi particular per les seves dimensions i perquè el vent omple de fulles tardorals una part del terreny de joc. Però per damunt de tot, el secret de Vallecas està en la feina d’Andoni Iraola, que posseeix una gran banda esquerra amb Fran García de lateral i Álvaro García en atac. A més, Trejo i Isi es multipliquen a la mitjapunta. Evidentment, no és el mateix que en punta ho sigui Sergi Guardiola o Falcao però hi ha vegades que el rival s’encarrega del gol, com en el cas de l’Espanyol.
Tot van ser facilitats per al Rayo a la sortida de la segona part. Com en la jugada de l’1-0 quan Sergi
Gómez i Aleix Vidal es van equivocar en una pilota aèria i li van deixar una autopista a Álvaro García. El petit esquerrà va arribar fins a la línia de fons i va ficar la passada de la mort. Cabrera, que arribava en l’emergència forçat, es va llançar a terra per desviar la centrada. Ho va aconseguir però amb la mala fortuna que la pilota va anar en direcció a la porteria i Diego López, que ja havia abandonat la posició a la recerca de la centrada.
El gol s’intuïa i el Rayo es va aprofitar que la defensa de l’Espanyol era un flam. Fran García va estar a punt de fer el segon en una volea després d’un córner i fins i tot Darder es va jugar un penal innecessari amb una empenta a Unai López.
Fins a les ocasions de Puado, ja en l’últim quart d’hora, les úniques notícies de Raúl de Tomás en el seu retorn a Vallecas va ser un cop de cap en el minut 24 que es va enverinar botant i que Dimitrievski va treure amb una gran estirada. D’Embarba ni això, res.
Els pericos s’uneixen a la tirallonga de conjunts que se’n van derrotats, com el Barça, el Mallorca, l’Elx, el Granada, el Getafe o el Cadis. Vicente Moreno va recórrer al seu onze de la victòria, que va guanyar a la Reial Societat i el Granada. Però ni així va canviar la imatge dels blanc-i-blaus a domicili. El Rayo de Iraola ja se li va ennuegar a l’Espanyol la temporada passada a Segona divisió. És la kriptonita de Vicente Moreno. ●