Els contractes temporals no depenen de l’estacionalitat

Per CC.OO. hi ha 210.000 assalariats d’aquesta mena tot l’any

En tota negociació, qui imposa el seu relat té mitja batalla guanyada. En la de la reforma laboral, que ara afronta el moment decisiu amb el calendari que es tirant a sobre, els sindicats qüestionen una tesi estesa, la que justifica la contractació laboral per qüestions estacionals i de temporada.

Un estudi de CCOO nega aquesta hipòtesi amb dades que mostren que l'alta temporalitat del mercat de treball espanyol té causes estructurals, ja que hi ha uns nivells de contractes laborals d'aquestes característiques molt elevats en totes les èpoques de l'any, i fins i tot en sectors com el turisme. Als hotels i resral. taurants de les Balears, les Canàries i la costa oriental espanyola, la taxa de temporalitat mai, en cap moment de l'any, cau per sota d'un 25%, fet que suposa un mínim de 210.000 assalariats temporals en qualsevol trimestre de l'any. El cas és més accentuat als restaurants, on el percentatge mínim és d'un 37%, un total de 147.000 treballadors, i una mica menys als hotels, on se situa en un 25%, equivalent a 63.000 treballadors amb contracte temporal.

Són xifres que el gabinet econòmic de CCOO ha calculat a partir de les dades de l'EPA del 2019 i que ha publicat just ara quan les mesures per frenar la temporalitat s'han convertit en un dels elements més divisius en la negociació de la reforma laboÉs una gran anomalia del mercat laboral espanyol, tot i que no hi ha consens sobre com afrontar-ho.

A Espanya, l'ocupació temporal afecta 4,4 milions d'assalariats, que es reparteixen a l'any més de 20 milions de contractes, cosa que suposa una durada molt curta dels contractes i una rotació extremadament alta. La temporalitat a Espanya arriba a un 26,3% del total, que contrasta amb una mitjana europea d'un 15%.

Per CCOO, aquests nivells endèmics d'alta temporalitat es deuen en part al frau, i cal combatre'l amb més penalitzacions, tot i que això només no resoldrà el problema, ja que, segons el sindicat, la causa principal és l'amplitud de les causes legals que justifiquen la contractació temporal. La causalitat dels contractes temporals és un tema central de la taula de diàleg sobre la reforma laboral que demà torna a reunir-se. La primera proposta de l'Executiu de fixar un límit genèric d'un 15% per a qualsevol empresa va decaure aviat vist el rebuig de sindicats i patronal. Una segona proposició va plantejar l'opció de contractes temporals ocasionals de fins a tres mesos de durada, però evitant que s'encadenessin i fixant-ne límits en el nombre segons el volum de la companyia.

A aquest moviment hi va respondre la patronal dimarts amb una proposta pròpia a sobre de la taula, amb posicions considerades bastant extremes. Tot i això, encara que el seu plantejament es va qualificar d'inacceptable pels sindicats, tant ells com el Govern van celebrar la iniciativa de la CEOE, que van interpretar com la seva intenció d'entrar a fons en la negociació. El plantejament de la CEOE suposa mantenir la causalitat tradicional, amb un sol contracte que respon a multitud de causes, de les quals sis per raons de producció i quatre de substitució.

Si la contractació és un tema difícil, demà se'n tractarà un altre de també complicat, la prevalença del conveni sectorial sobre el d'empresa, una cosa a què es resisteix la patronal, que viu millor amb la legislació actual.

A la costa i a les Illes la taxa de temporalitat a l’hostaleria no cau mai per sota d’un 25% al llarg de l’exercici